Carme Forcadell: «El 80% vol el referèndum, i no serà a la reforma constitucional; no se’ns tindrà en compte»

Carme Forcadell (Xerta, 1956) transmet serenitat. Evita especular sobre què passarà si la inhabiliten, però és conscient que si la Justícia la deixa fora de joc a abans del mes de setembre la pot convertir en part de la campanya del referèndum vinculant que han pactat Junts pel Sí i la CUP. I, si ho fa més tard, compta amb estar ja fora de la política activa. Per tant, poc a perdre. La presidenta de la cambra, i que abans ho va ser de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), no preveu l'escenari de la desmobilització i tampoc el d'una oferta prou generosa per part del govern central per desactivar el sobiranisme. Veu encara la gent il·lusionada i amb ganes de seguir-hi sent. La propera cita: el 16 de desembre quan vagi a declarar.

- El 16 de desembre ha de declarar al TSJC per desobeir el TC. Les entitats ja han convocat demostracions de suport.

- El que feien ho havien de decidir ells i no jo. En tot cas tot això no és un atac contra una persona, contra la Carme Forcadell. És un atac contra la democràcia, afecta moltes persones. No és una cosa personal, es pretén una defensa de les institucions.

- "Ni existeix ni pot existir un debat d’idees il·legal". Aquest va ser el seu argumentari quan va recórrer la querella de la Fiscalia. Què defensarà davant del tribunal?

- El mateix. No hi pot haver cap tribunal que impedeixi el debat d'idees, perquè l'essència del parlamentarisme és el debat d'idees. Si s'impedeix aquest debat, s'està impedint que el Parlament exerceixi la seva funció.

"Entenc que el mandat del 27-S pot col·lidir amb el marc jurídic espanyol, però fins ara no ha estat el cas"

- Està preparada per a una possible inhabilitació?

- No ho tinc previst. Per mi, és inconcebible, perquè sempre defensaré que vaig complir amb les meves funcions de presidenta del Parlament. Vaig defensar la sobirania de la cambra, vaig defensar la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats, i vaig complir el reglament del Parlament. Per tant, és inconcebible una inhabilitació.

- Hi comptava, quan va accedir al càrrec, que pel trànsit que havia de fer el procés en aquesta legislatura es podia produir un escenari de possible inhabilitació?

- Quan vaig entrar al Parlament entenia que el havia de fer era defensar el mandat del 27-S. I entenc que el Parlament està fent això. Què ha de fer un Parlament i els grups parlamentaris que l'integren? Defensar el programa electoral pel qual la gent els va votar. Això és el que estan fent els grups parlamentaris.

- I entén que no hi ha alternativa al fet que aquest mandat democràtic col·lideixi amb el marc jurídic espanyol?

- Entenc que pot col·lidir, sí. Però si ens referim a la votació del 27 de juliol , vaig defensar el que havia de defensar com a presidenta del Parlament, i vaig complir el reglament del Parlament. En aquest cas no és així.

Carme Forcadell al despatx d'audiències. Foto: Adrià Costa

- Joan Tardà va expressar que, en cas d'una possible inhabilitació, el que haurien de fer les forces sobiranistes és tornar-la a votar a vostè. S'hi prestaria?

- Estem fent projeccions de futur. En una democràcia, qui posa i qui treu els presidents del Parlament, són els diputats. I sempre ho defensaré. Deixaré de ser presidenta del Parlament quan tornin a haver-hi eleccions. 

- Com es gestiona emocionalment situacions com la que viu ara vostè?

- Per qualsevol persona, ser presidenta del Parlament del seu país és un honor. El que pretenem és ajudar la gent que més ho necessita i fer lleis que ajuden les persones que més  ho necessiten. Això és una satisfacció. Estic contenta. La resta, és igual.

"Qui posa i treu presidents del Parlament són els diputats. Jo deixaré de ser-ho quan hi torni a haver eleccions"

- El 12-O l'Ajuntament de Badalona va desobeir i va obrir les portes el dia de la Hispanitat. Considera adequada la proposta que fa ara l'AMI pel dia de la Constitució?

- L'AMI és lliure de fer les propostes que vulgui. Qualsevol entitat pot fer la proposta que vulgui. Jo no m'hi posaré.

- Són pertinents els petits actes de desobediència o la desobediència s'ha de reservar per les lleis de desconnexió?

- No m'agrada parlar de desobediència i obediència. Sempre he condemnat la judicialització de la política. Cada persona ha de fer el que cregui convenient, d'acord amb els seus principis. I respectaré el que decideixin les entitats i els càrrecs electes.

-Què farà la presidenta del Parlament el 6 de desembre?

- Participaré en actes en els quals he estat convidada. 
 
- La CUP li va demanar obrir les portes del Parlament el dia de la Constitució?

- Se'n va parlar d'això, però mai com una proposta formal. 

- Per què no es va plantejar a la mesa del Parlament?

- Perquè no ho va proposar en ferm cap grup parlamentari. Del que parlem és del que es proposa en ferm a la Mesa, i això no es va proposar. 

- I si s'hagués plantejat, què hauria decidit la presidenta del Parlament?

- No ho sé. El que sempre he entès és que els que han de treballar per canviar el marc polític han de ser els polítics, no han de ser els funcionaris.  

- Se sent representada per la Constitució espanyola?

- Vaig votar en contra de la Constitució espanyola.

"L’independentisme no beu de la lectura restrictiva de la Constitució sinó d’una sentència de l'Estatut feta d’una forma molt humiliant"

- A Catalunya va tenir un suport massiu la Constitució. Votar que no va ser quasi testimonial. 

- La gent va votar en aquell moment el que va creure convenient. És cert que l'alternativa a la Constitució espanyola era continuar amb el que hi havia. Per això, moltíssima gent va votar la Constitució espanyola, perquè no hi veien cap alternativa. 

- Però vostè va ser de les que va optar per una altra opció.

- Vaig votar que no, i ho vaig fer perquè parlant amb la gent de la meva confiança em van fer veure com s'havia gestat aquella Constitució. Però entenc que molta gent pensés que la Constitució permetria canviar les coses, i no imaginaven que després seria interpretada d'una manera molt restrictiva.  
- Vostè sempre ha estat independentista...

- No, no és així. Vaig votar que no a la Constitució per qüestions de base democràtica. Vaig començar a ser independentista quan vaig accedir a la universitat. Quan anava a l'institut, no em sentia independentista. Vaig dir no per la manera com s'havia fet aquella Constitució, sense la participació de la ciutadania. No hi tenien res a veure les raons independentistes.

- Deia que s'ha fet una lectura restrictiva de la Constitució espanyola. Vostè que ha estat al capdavant de l'ANC, fins a quin punt creu que l'independentisme beu d'aquesta lectura restrictiva?

- El gran tomb de l'independentisme va ser arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Aquest va ser el moment important. Per què? Perquè la sentència va ser molt humiliant. Un Estatut que havia estat votat pel poble de Catalunya, el Constitucional va decidir quatre anys després, que no servia per a res. Això va demostrar que el que desitjava el poble de Catalunya, a l'estat espanyol no li importava gens. A partir d'aquell moment, la gent que havia pensat que hi podia haver una entesa, se'n va adonar que allò no era possible. L'Estatut era el mínim denominador que aglutinava el catalanisme, i si allò no era acceptat, ja no acceptarien res. Els federalistes i els que volien més autogovern, tots aquests van fer el canvi. Aquesta va ser la raó de creixement de l'independentisme.

"La sentència de l’Estatut va demostrar que a l’Estat no li importava l’opinió del poble de Catalunya"

- Més que les qüestions polítiques i jurídiques, va pesar la humiliació.

- Insisteixo, va ser una sentència molt humiliant. La gent es va sentir menystinguda, va veure que la seva opinió no comptava. Encara que aquest Estatut hagués estat votat pel 100% dels catalans, no hauria servit per a res. Això va fer sentir que no hi havia recorregut possible.

- A Madrid hi ha nou govern, amb una lògica d'entesa entre el PP i el PSOE. També s'està parlant d'una possible reforma constitucional. Què en poden esperar els catalans i quin efecte polític pot tenir a Catalunya?

- Sempre he dit que, al marge del que passi a l'estat espanyol, Catalunya ha de fer el seu camí, perquè aquesta reforma constitucional no inclourà el referèndum. I més d'un 80% dels ciutadans de Catalunya volen un referèndum. Per tant, la voluntat majoritària del poble de Catalunya no es tindrà en compte en aquesta reforma constitucional.  
 
- El govern espanyol ha iniciat el que s'ha anomenat com l'operació diàleg. Hi confia?

- Més que una operació diàleg és una operació monòleg. Recordo que hi havia un lema dels socialistes que deia Fets i no paraules. Ara l'hauríem d'aplicar. Les paraules estan molt bé, però tots els fets que s'han esdevingut des d'aquesta operació diàleg han anat en direcció contrària. Es va acceptar el suplicatori contra Francesc Homs, es va ratificar la sentència contra el jutge Santiago Vidal i l'impost de begudes ensucrades inclòs pel Govern als pressupostos ha estat replicat per l'estat espanyol.

- Aquest és la segona versió de la humiliació que parlava abans?

- Ara, malauradament, ja hi estem acostumats. Ja no ens sorprèn. I com que no ens sorprèn, ja no sé si tenim capacitat de sentir-nos humiliats.

- Una de les grans preocupacions de l'independentisme és mantenir la unitat. A mesura que s'acosti el xoc de legitimitats, a Madrid també hauran de preservar la seva unitat d'acció. El procés trobarà davant sempre una roca?

- Sí. L'experiència ens demostra que sempre s'han posat d'acord el PP i el PSOE quan es tractava de prendre mesures contra Catalunya. Ens trobarem una oposició ferma. 

"Ja no sé si tenim la capacitat de sentir-nos humiliats com va passar amb la sentència de l'Estatut"

- A vostè se la recordarà per aquella frase de "president, posi les urnes". Ara era imprescindible posar una data límit per al referèndum per evitar esquerdes en la unitat de l'independentisme?

- Les urnes no ens han de fer mai por. Demanar que la gent voti sempre és positiu.

- Tenint en compte que l'Estat reaccionarà immediatament després de l'aprovació de les lleis de desconnexió, el referèndum s'hauria de fer immediatament després?

- No em correspon a mi explicar com serà una cosa que correspon al Govern i als grups parlamentaris decidir. El president Puigdemont va explicar una proposta a la cambra en el debat de la qüestió de confiança. Segurament, això es pot anar adaptant. Però això és competència del Govern.

Carme Forcadell en l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa

- Creu que és possible que en el terreny desconegut que transita el procés, i amb els impediments que arribaran des de Madrid, el full de ruta encara pugui patir alguna adaptació o variació?

- Sí, crec que sí. Si el Govern ho considera, evidentment. De la mateixa manera que es van fer canvis arran de la qüestió de confiança. Però no em correspon a mi dir-ho.

- Artur Mas argumentava en un acte de la Cambra de Comerç que caldrà una "mobilització permanent" quan arribi el moment de la desconnexió. S'haurà d'apel·lar a la societat civil per forçar el pols amb l'Estat?

- No en tinc cap mena de dubte. Si no hagués estat per la societat civil, no seríem on som. Aquest procés va començar gràcies a la societat civil i amb les urnes, i acabarà gràcies a la societat civil i amb les urnes. 

"Segurament el full de ruta cap a la independència s'haurà de seguir adaptant en els propers mesos"

- Farà falta, en un moment determinat, que la ciutadania surti al carrer diversos dies seguits?

- Això ho han de decidir les entitats. El que sé segur és que caldrà mobilització.

- Veu la ciutadania cansada?

- Cada any s'ha dit que la gent està cansada. La gent se sent protagonista i no està cansada. I la prova és que sempre que s'ha requerit la ciutadania, ha respost. No podem pretendre que tothom estigui permanentment mobilitzat. La societat catalana ha demostrat que és capaç de fer coses que no es fan enlloc més del món.

- Vostè va dir que no s'imaginava en un altre Junts pel Sí. ERC i el PDECat s'han de presentar per separat en la pròxima cita electoral?

- Han de decidir-ho els partits. Vaig dir que no veia una repetició de Junts pel Sí perquè les eleccions plebiscitàries eren una situació excepcional.

Carme Forcadell. Foto: Adrià Costa

- Anirà a les llistes d'ERC a les eleccions constituents?

- No ho tinc previst. Quan acabi el meu mandat com a presidenta del Parlament, hauré acabat. Però quan era presidenta de l'ANC també vaig dir que me n'aniria a casa quan acabés el meu mandat, i vaig acabar presentant-me a les eleccions de 27-S. Per tant, no diré d'aquesta aigua no en beuré. La meva intenció és que quan acabi aquest mandat, dedicar-me a altres coses.

- No preveu un segon mandat com a presidenta del Parlament?

- No, en principi, no.

- Quina valoració en fa del funcionament de Junts pel Sí, perquè han transcendit diverses discrepàncies dins del grup parlamentari?

- Sí, és cert. Però de vegades només ens fixem en les coses que separen. L'objectiu és molt clar, i hi ha més unió del que pugui semblar. Quan es va fer la coalició, ja es va preveure que hi havien sensibilitats diferents. I que en determinades qüestiones, hi havia llibertat de vot. I no passa res.

"La gent se sent protagonista i no està cansada. La prova és que cada cop que se’ls ha requerit han respost"

- I com és la convivència a la mesa del Parlament en una legislatura amb tensions constants?

- A la mesa hi ha tots els grups, perquè també hi vam convidar la CUP i el PP, encara que tinguessin representació. I he de dir que la convivència és bona, malgrat les tensions a l'hemicicle i les opinions contraposades. 

- Què n'espera dels "comuns" ara que s'entra a la fase de culminació del procés?

- Defensen el dret a l'autodeterminació. Això és molt important i s'ha de tenir en compte. Si es fa un referèndum, moltíssima gent anirà a votar