El projecte de Sumar, amb aquella estrena al pavelló de Magariños, va néixer amb plom a les ales. La sintonia entre Yolanda Díaz i Pablo Iglesias, que la va ungir com a successora quan va deixar la vicepresidència del govern espanyol, va esquerdar-se ràpid. Dissensions que es multiplicarien i que acabarien en trencament entre el nou espai -que volia aglutinar tot l'espectre a l'esquerra del PSOE- i Podem, el motor que va portar a les institucions les mobilitzacions del 15-M. Els resultats electorals a Galícia i al País Basc, nefastos, van acabar amb la dimissió de Díaz dels càrrecs interns. Però encara quedava una estocada més profunda: l'esclat del cas Íñigo Errejón, presumpte agressor sexual.
L'exportaveu parlamentari de Sumar -ascendit al càrrec per Díaz, fundador de Podem, amic i després enemic d'Iglesias, i impulsor de projectes com Més Madrid o Més País- ja està investigat per un delicte contra la llibertat sexual. De denúncies ja n'hi ha dues: una de l'actiu i presentadora Elisa Mouliaá, i una altra d'Aída Nízar, personatge televisiu amb llarga trajectòria en l'univers dels realities de Mediaset. Els relats de presumptes agressions s'han fet públics en mitjans i a les xarxes, amb protagonisme per a l'aparador que ha brindat a les víctimes Cristina Fallarás, i el cas ha escalat en la mesura que també deixa tocada la majoria de Pedro Sánchez. La Moncloa, per ara, elogia l'actuació de Díaz.
En la compareixença de dilluns, la vicepresidenta segona del govern espanyol va combinar l'admissió de culpes i de responsabilitats -va indicar que Errejón no hauria d'haver estat ni diputat ni portaveu, i va assenyalar que li constava que "estava millor" de les seves addiccions- amb zones grises. Cap de tant rellevant com quan va admetre que coneixia la denúncia que es va fer xarxes socials contra Errejón per un presumpte tocament en un festival a Castelló. Aquest episodi va arribar a Podem, també a Més Madrid, es va investigar i la investigació es va tancar. Díaz, en tot cas, va indicar que estava al corrent dels fets. D'aquí que demanés perdó per no haver actuat abans, i per haver-lo ascendit.
De moment, la plaça d'Errejón està vacant. Per què? Perquè Sumar és un artefacte d'equilibris complexos, amb actors que van des d'Esquerra Unida fins a Compromís, i en recomposició des que Podem, a l'inici de la legislatura, va decidir passar al grup mixt. Els dubtes que té Esquerra Unida, liderada per Antonio Maíllo, sobre el futur del projecte han situat Sumar en la tessitura d'haver de decidir qüestions que van molt més enllà de qui és el nou portaveu parlamentari. Podem, a banda, pressiona Pedro Sánchez per trencar relacions amb Israel com a condició per aprovar els pressupostos, que ja són prou complexos arran de les negociacions obertes amb Junts i la resta de socis.
"Ha actuat amb contundència", ha indicat aquest migdia Pilar Alegría, portaveu del govern espanyol. També ha volgut deixar clar que el cas "no afecta" la coalició governamental. "Qui l'ha fet, que la pagui, sigui qui sigui i s'anomeni com s'anomeni", ha ressaltat, en referència a Errejón. En tot cas, el dessagnament que pateix Sumar no té efectes només dins la formació, sinó també a fora. Per l'estabilitat parlamentària i també de cara a futures eleccions, tenint en compte que l'espai a l'esquerra del PSOE està en retrocés i la suma de PP i Vox va estar molt a prop de sumar en els comicis del 23-J de l'any passat. Díaz va salvar els mobles, però ara ho té més complicat.
Sánchez, des de la Índia, ha intentat vendre optimisme en la línia d'esgotar la legislatura i de pensar més enllà d'aquesta legislatura. "Les esquerres es tornaran a presentar, tornaran a guanyar i continuaran governant", ha assenyalat el president del govern espanyol. En la sessió de control d'aquest dimecres, sense la presència del líder del PSOE, les novetats sobre Errejón continuaran monopolitzant l'intercanvi entre l'oposició i l'executiu. Díaz té dues preguntes del PP, i segur que els ministres socialistes també s'hi hauran de referir. El cas de l'exportaveu parlamentari dessagna Sumar, però també fa trontollar la majoria de la investidura. Que ja és delicada per ella mateixa.