La ressaca dels perdedors a Galícia: les conseqüències per al PSOE i Sumar

L'auge del sobiranisme com a vot útil i l'oxigen concedit a Feijóo compliquen a les esquerres espanyoles transmetre que afronten amb fortalesa les eleccions basques i europees

Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, en una imatge d'arxiu.
Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, en una imatge d'arxiu. | Carlos Luján / Europa Press
19 de febrer de 2024, 20:39
Actualitzat: 20:39h
Dos guanyadors i tres perdedors. A grans trets els resultats de les eleccions gallegues s'han llegit així. El primer i indiscutible victoriós, el popular Alfonso Rueda, i per extensió el seu predecessor a la Xunta i president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que respirarà amb tranquil·litat, com a mínim uns mesos més. La segona, Ana Pontón, per haver reforçat el BNG com la força alternativa a les dretes amb un resultat històric pel sobiranisme.

A l'altra banda, el PSOE de Galícia encapçalat per José Ramón Gómez Besteiro, que ha registrat els resultats més dolents de la seva història. Sumar (Marta Lois) i Podem (Isabel Faraldo), les esquerres a l'esquerra de Pedro Sánchez, han obtingut al mateix temps unes xifres que disten molt del topall per irrompre al Parlament gallec, situat en un 5%, com en la resta d'autonomies. Però quines són les causes i les conseqüències d'aquests resultats? Quin ha estat l'impacte de l'amnistia? En quina posició queda el PP després d'aquest diumenge? És aïllat l'auge del sobiranisme gallec a l'Estat?
 

Els errors no desgasten el PP

Si una cosa s'ha evidenciat en aquestes eleccions gallegues és que, malgrat múltiples projeccions i enquestes, els populars continuen tenint en Galícia un feu sòlid. El PP ha aconseguit governar en totes les eleccions des de la democràcia, la majoria amb majoria absoluta, excepte el 2005 quan el PSOE i el BNG van poder formar executiu tan sols per un escó. Aquesta ha estat la cinquena majoria absoluta consecutiva del PP gallec, que supera fins i tot el rècord de Manuel Fraga, que en va sumar quatre entre 1989 i el 2005. 


Els populars han tornat a saber mobilitzar el seu electorat més fidel en un moment en què s'hi jugava també el lideratge de Feijóo en l'àmbit nacional. Episodis polèmics durant la campanya com el possible indult a Carles Puigdemont, evitar els debats electorals, apujar el sou als sanitaris a dos dies de les eleccions o l'impacte per la crisi dels pèl·lets no han desgastat decisivament les sigles conservadores, que només han perdut dos escons.
 

Les esquerres sobiranistes, l'alternativa

El BNG ha aconseguit registrar el millor resultat de la seva història, amb el 31,5% dels vots. Ana Pontón ha estat capaç d'erigir-se en el vot útil del progressisme malgrat la projecció estatal que tenen els dos partits que formen part de l'executiu espanyol, PSOE i Sumar. És una tendència que s'alinea amb altres dos escenaris a l'Estat: ERC a Catalunya i Bildu al País Basc, però també a altres territoris europeus, com demostren les forces sobiranistes del Sinn Féin a Irlanda o l'SNP a Escòcia.

En tots aquests casos conflueix que en els últims anys els partits s'han obert més enllà del reclam independentista erigint-se en una opció per governar que planteja un programa progressista. Pontón, en aquestes eleccions, ha connectat amb nous sectors, eixamplant la base del moviment sobiranista. I han transmès que poden captar vot útil d'esquerres. A Pontón li ha faltat mossegar entre l'electorat que encara veu en el PP el partit més semblant al paisatge gallec. 
 

Revifen les crítiques dels barons del PSOE

La vinculació de l'amnistia amb els resultats electorals ha rebut diverses lectures. Des de Sumar i el PSOE l'han desvinculat. Des del PP han considerat que és una esmena a la llei que ha de beneficiar els independentistes, i des de Podem han considerat que debatre massa sobre l'amnistia ha desmotivat el progressisme a votar. Però també han aixecat la veu alguns barons socialistes crítics amb el president del govern espanyol i líder del PSOE.

El més sorollós ha estat el president de Castella la-Manxa, Emiliano García-Page, que considera que l'amnistia ha impactat negativament sobre el resultat del PSOE a Galícia. Ha assegurat aquest dilluns que José Ramón Gómez Besteiro, candidat socialista, ha estat víctima d'un "guisat nacional". García-Page ha demanat una "reflexió profunda al seu partit". "Si el PP no hagués aconseguit la majoria absoluta, avui parlaríem de les conseqüències nacionals. Si passa el contrari, la conclusió també ha de ser nacional", ha reblat. 
 

Els canvis de lideratges no convencen

Del resultat de les eleccions se n'extreu també que la ciutadania gallega ha optat per la cosa coneguda. Rueda retenia popularitat al territori per haver estat president de la Xunta en l'última part de la legislatura i per comptar amb el suport de Feijóo. Pontón es presentava per tercera vegada com a cap de cartell del BNG i ha exercit durant l'últim mandat com a líder de l'oposició. En canvi, Besteiro havia estat apartat el 2016 com a cap de cartell del PSOE després de ser acusat per delictes vinculats a la corrupció que finalment es van arxivar, i no va ser fins a l'octubre del 2023 quan se'l va situar a la cursa per la presidència. Des del PSOE, la comissió executiva federal celebrada aquest dilluns ha constatat que li "ha faltat temps" per donar-se a conèixer i ha assegurat que, treballant "amb major profunditat", el seu lideratge obtindrà uns "magnífics resultats d'aquí a quatre anys", situant-lo així com la seva aposta el 2028.

La desconeixença ha impactat també sobre Sumar, i això que Galícia és la terra de la seva fundadora, Yolanda Díaz. La candidata de la formació, Marta Lois, només havia estat regidora de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la, i no va ser fins al 2023 quan va esdevenir diputada a les Corts per Sumar. Va renunciar a l'escó l'1 de febrer de 2024 per "centrar-se" en Galícia, però finalment no ha obtingut representació (només ha esgarrapat l'1,9% dels vots). Més desconeguda era encara Isabel Faraldo, candidata de Podem, que només havia exercit un any en la política institucional com a regidora a l'Ajuntament de la Corunya. La formació morada ha obtingut només un 0,26% dels vots, per sota fins i tot del Pacma.
 

El divorci de Sumar i Podem

Després de la ruptura entre Podem i Sumar, quan la formació de Díaz va excloure els morats de les carteres del govern espanyol, va existir la possibilitat d'una aliança a Galícia entre totes dues formacions. Finalment, la militància de Podem ho va descartar. En aquest context de desunió, el partit de Ione Belarra ha rebutjat fer la lectura que els mals resultats són fruit de la fragmentació de les esquerres. En canvi, els comuns sí que han aprofitat els mals resultats per responsabilitzar Podem. "Espero que els resultats a Galícia facin reflexionar els companys de Podem a Catalunya. És el moment de la unitat", ha dit el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena. Malgrat aquesta lliçó que en puguin extreure de la patacada a Galícia, els camins tant de Sumar com Podem ja es projecten separats per al pròxim examen electoral, les eleccions basques. Passarà el mateix amb les europees.