06
de desembre
de
2023, 08:25
Actualitzat:
8:25h
Ja tenia complicat quadrar la majoria al Congrés dels Diputats, però la ruptura de Podem amb Sumar li dificulta encara més la vida a Pedro Sánchez. Si fins ara el president del govern espanyol havia de negociar amb el grup que comanda Yolanda Díaz, amb ERC, amb Junts, amb el PNB, amb Bildu, amb el PNB i amb Coalició Canària, ara ja sap que haurà d'incloure els cinc diputats de Podem a l'equació. Els representants liderats per Ione Belarra, secretària general de la formació fundada per Pablo Iglesias, seran fonamentals per tirar endavant l'agenda legislativa. I, si fins ara Sánchez no havia d'acabar de baixar al fang -Podem, com a membre de Sumar, dirimia en privat les diferències internes-, ara s'hi haurà d'involucrar del tot.
El trencament de la coalició situada a l'esquerra del PSOE feia temps que es coïa i ja va sobrevolar la formació del govern espanyol. A principis de novembre, de fet, es va mesclar la recta final de la investidura de Sánchez amb la conformació del nou consell de ministres, que ja s'estava dissenyant amb discreció. Podem va celebrar una consulta sobre si calia fer costat a la tria del líder del PSOE i, en paral·lel, la formació d'Iglesias -ara centrat en la seva tasca mediàtica al capdavant del diari Red, que és qui va avançar la ruptura amb Sumar- exigia que Irene Montero continués com a ministra d'Igualtat. Una responsabilitat que va acabar recaient en Ana Redondo, del PSOE. Podem es va acabar quedant fora del govern espanyol.
La fractura era ja inevitable, però almenys fins aquell moment Sumar havia actuat en bloc i els diputats comandats per Belarra havien votat a favor de la investidura. Ara les normes han canviat. Els dirigents de Podem han estat molt crítics amb la posada en marxa de la plataforma de Díaz, que en el seu dia va ser l'escollida per Iglesias per agafar el relleu quan ell va dimitir com a vicepresident del govern espanyol per presentar-se a l'Assemblea de Madrid. Un cop fora de la política, els dos dirigents no han exhibit sintonia en cap moment. "Me'n penedeixo d'haver-li entregat tant poder", sostenia l'exvicepresident en una entrevista al Diari de Barcelona.
El problema el té ara Sumar, que ha de començar el camí com a partit polític -ara només era una coalició pensada per concórrer a les eleccions del 23-J, fórmula que ja no servirà per a les europees de principis de juny-, però també Sánchez. Tenint en compte que Podem sempre ha estat a favor de l'amnistia -i, en el seu dia, fins i tot del referèndum a Catalunya-, el tràmit d'aquesta llei no sembla perillar. Però hi ha dues votacions en l'horitzó que sí que poden ser complicades per al president espanyol: la d'un decret òmnibus amb mesures socials, que la Moncloa vol aprovar en les properes setmanes, i els pressupostos generals de l'Estat.
De fet, el decret òmnibus està pensat per incloure-hi mesures que haurien d'haver anat als comptes. Els pressupostos, tenint en compte com ha anat la investidura -han passat pràcticament quatre mesos entre les eleccions i la posada en marxa del nou govern espanyol-, no estaran aprovats fins el proper trimestre de l'any vinent, de manera que Sánchez ha volgut imprimir un cert segell social en el primer compàs del mandat per contrarestar, també, els efectes de l'amnistia. Una llei que superarà previsiblement el primer tràmit el 12 de novembre, i que està monopolitzant el debat públic gràcies, en part, a l'ofensiva en contra del PP.
Per aprovar les primeres grans mesures, en tot cas, el líder del PSOE necessita els 122 vots del seu partit, els 26 que li queden a Sumar després de la trencadissa, els 7 d'ERC, els 7 de Junts, els 6 de Bildu, els 5 del PNB, el representant del BNG, la diputada -si cal- de Coalició Canària, i ara també els cinc diputats de Podem. Cinc diputats que, en molts moments de la legislatura, s'hauran de preguntar, també, els costos de tombar iniciatives de govern de coalició votant el mateix que el PP i Vox. A Sánchez se li ha obert un nou front, i no serà fàcil de gestionar.
El trencament de la coalició situada a l'esquerra del PSOE feia temps que es coïa i ja va sobrevolar la formació del govern espanyol. A principis de novembre, de fet, es va mesclar la recta final de la investidura de Sánchez amb la conformació del nou consell de ministres, que ja s'estava dissenyant amb discreció. Podem va celebrar una consulta sobre si calia fer costat a la tria del líder del PSOE i, en paral·lel, la formació d'Iglesias -ara centrat en la seva tasca mediàtica al capdavant del diari Red, que és qui va avançar la ruptura amb Sumar- exigia que Irene Montero continués com a ministra d'Igualtat. Una responsabilitat que va acabar recaient en Ana Redondo, del PSOE. Podem es va acabar quedant fora del govern espanyol.
La fractura era ja inevitable, però almenys fins aquell moment Sumar havia actuat en bloc i els diputats comandats per Belarra havien votat a favor de la investidura. Ara les normes han canviat. Els dirigents de Podem han estat molt crítics amb la posada en marxa de la plataforma de Díaz, que en el seu dia va ser l'escollida per Iglesias per agafar el relleu quan ell va dimitir com a vicepresident del govern espanyol per presentar-se a l'Assemblea de Madrid. Un cop fora de la política, els dos dirigents no han exhibit sintonia en cap moment. "Me'n penedeixo d'haver-li entregat tant poder", sostenia l'exvicepresident en una entrevista al Diari de Barcelona.
El problema el té ara Sumar, que ha de començar el camí com a partit polític -ara només era una coalició pensada per concórrer a les eleccions del 23-J, fórmula que ja no servirà per a les europees de principis de juny-, però també Sánchez. Tenint en compte que Podem sempre ha estat a favor de l'amnistia -i, en el seu dia, fins i tot del referèndum a Catalunya-, el tràmit d'aquesta llei no sembla perillar. Però hi ha dues votacions en l'horitzó que sí que poden ser complicades per al president espanyol: la d'un decret òmnibus amb mesures socials, que la Moncloa vol aprovar en les properes setmanes, i els pressupostos generals de l'Estat.
De fet, el decret òmnibus està pensat per incloure-hi mesures que haurien d'haver anat als comptes. Els pressupostos, tenint en compte com ha anat la investidura -han passat pràcticament quatre mesos entre les eleccions i la posada en marxa del nou govern espanyol-, no estaran aprovats fins el proper trimestre de l'any vinent, de manera que Sánchez ha volgut imprimir un cert segell social en el primer compàs del mandat per contrarestar, també, els efectes de l'amnistia. Una llei que superarà previsiblement el primer tràmit el 12 de novembre, i que està monopolitzant el debat públic gràcies, en part, a l'ofensiva en contra del PP.
Per aprovar les primeres grans mesures, en tot cas, el líder del PSOE necessita els 122 vots del seu partit, els 26 que li queden a Sumar després de la trencadissa, els 7 d'ERC, els 7 de Junts, els 6 de Bildu, els 5 del PNB, el representant del BNG, la diputada -si cal- de Coalició Canària, i ara també els cinc diputats de Podem. Cinc diputats que, en molts moments de la legislatura, s'hauran de preguntar, també, els costos de tombar iniciatives de govern de coalició votant el mateix que el PP i Vox. A Sánchez se li ha obert un nou front, i no serà fàcil de gestionar.