"No he conegut cap caixa B ni he rebut mai cap complement de sou" (José María Aznar). "Desconec l'origen d'aquests papers i la seva finalitat. En el que a mi es refereixen, són falsos" (Rodrigo Rato). "No conec ni admeto que hi hagi hagut aquest sistema de sobresous" (María Dolores de Cospedal). "No m'hi reconec i no reconec validesa a aquests papers" (Federico Trillo). "No soc l'únic Javier del Partit Popular" (Javier Arenas).

Ni sobresous, ni caixa B, ni comptabilitat paral·lela, ni res que se li assembli. El judici dels papers de Bárcenas està oferint una fotografia de tota una època de la història recent de la política espanyola i, especialment, del que és el gran partit de la dreta. Aquesta ha estat la setmana clau del judici i s'ha escoltat el testimoni de la que va ser la plana major del PP durant els anys de José María Aznar i Mariano Rajoy. 

Els testimonis s'han produït quan ja es transita per la precampanya de les eleccions a la Comunitat de Madrid. Un escenari inesperat i que torna a posar a prova el lideratge de Pablo Casado.   

1. Dos passats enfrontats i junts davant del jutge: Al llarg de dimecres i dijous van passar pel judici dues èpoques del PP, les dels lideratges d'Aznar i Rajoy, que van haver de respondre de les mateixes acusacions. Tres exsecretaris generals del partit (José María Álvarez Cascos, Javier Arenas i María Dolores de Cospedal), Federico Trillo, Rodrigo Rato i d'altres exdirigents van negar totes les vegades que va fer falta que es cobressin sobresous o existís cap tipus de finançament paral·lel. 

Es va percebre la diferència en alguns estils. I també l'esforç de Cospedal per marcar distància envers altres dirigents. L'exsecretària general va destacar que es va enfrontar i finalment va decidir trencar tota vinculació amb l'extresorer, foragitant Luis Bárcenas de Génova.  

[noticia]217791[/noticia]
2. El menyspreu d'Aznar envers Rajoy: Les sessions a l'Audiència Nacional també han servit per mostrar una altra vegada la tensió existent entre els que han estat els dos presidents del govern del PP. Ho va fer explícitament Aznar. L'expresident espanyol va voler fer constar el menyspreu per Rajoy quan va dir: "Tot el que vaig rebre va ser a través de transferència i es va declarar a Hisenda. No sé el que van fer els altres ni m'importa, ni el que van fer els meus successors, ni m'importa".  

3. La contradicció entre Del Burgo i Aznar: Malgrat que no s'esperaven sorpreses en les declaracions dels exdirigents del PP, sí que es va manifestar una contradicció evident entre Aznar i l'exdiputat Jaime Ignacio del Burgo. Aquest polític navarrès va admetre que l'expresident havia autoritzat alguns dels pagaments que constaven en els papers de l'extresorer, pagaments per a dirigents que havien afrontat situacions molt particulars, entre elles la destrucció de la seva casa per un atemptat d'ETA. Aznar va negar-ho l'endemà, alhora que elogiava Del Burgo. 

4. Casado, neguitós: Casado no acaba de consolidar la seva posició. Manté diversos fronts oberts. Aquesta setmana ho ha expressat bé. El líder del PP està pressionat pel pes feixuc dels dos passats del partit, l'aznarià -amb el que se sent més proper- i el de Rajoy. El discurs renovador i regenerador de Casado es fa poc creïble mentre no s'acabi de fer net del pitjor llegat del PP. 

[noticia]217793[/noticia]
El líder del PP mira de reüll Isabel Díaz Ayuso. Necessita la presidenta madrilenya i que tingui una victòria clara el 4 de maig a les urnes. Perquè Casado necessita èxits amb urgència. Però és conscient que Ayuso pot ser també una alternativa en un futur no molt llunyà. Els cercles més radicals de la dreta madrilenya l'aplaudeixen i la presenten ja com un recanvi davant un Casado que ha de fer equilibris interns. 

Si Ayuso aconsegueix governar en solitari, al líder del PP li pot passar el mateix que a Rajoy amb Esperanza Aguirre: pot tenir una enemiga en potència amb una sòlida base política. Si Ayuso necessita Vox, el discurs suposadament centrista de Casado trontolla i s'haurà d'empassar el xoc amb Santiago Abascal durant la moció de censura. És clar que el pitjor, per al PP, seria que l'esquerra acabés sumant a Madrid. 

5. Génova, la clau: La reforma de la seu del PP al carrer de Génova de Madrid és la peça clau del judici, perquè es tracta d'un fet que no ha prescrit i sembla que hi ha prou proves per solidificar l'acusació. S'hi haurien destinat prop d'un milió d'euros de la caixa B. Va ser precisament aquest fet el que explica la decisió de Casado de traslladar la seu del partit lluny de Génova. Aquesta setmana es va reunir la junta directiva nacional del PP, que havia de validar el trasllat. Però la junta es va centrar en la campanya de Madrid, en aquests moments el principal maldecap de Casado, que no guanya per ensurts.