El gran mestre Manuel Cuyàs explica una anècdota brillant de Josep Maria de Sagarra. L'explica amb aquella murrieria i trapelleria que només tenen aquells que s'han perdut molts dissabtes a la tarda a can Robafaves i han menjat molt tortell de Sant Simó.

Assegura Cuyàs que Sagarra relata que mentre feia tertúlia a l'Ateneu Barcelonès va entrar decidit un dels xerrameques rics i habituals. Amb posat ferm i per apagar qualsevol conat de tafaneria, l'home va informar als contertulians que "s'havia casat amb la minyona". Davant l'esverament de la taula en saber la notícia, l'acabat de casar va argüir la seva sàvia decisió: "Fem el mateix i m'estalvio el sou".

De fet, la solució del nuvi és pragmàtica, hàbil i coherent. Però aquesta solució pot ser bona per a un govern? Depèn qui sigui la minyona i depèn qui sigui el marit. Em fa l'efecte que en el cas que ens ocupa, entre convergents i republicans, ni ells saben, ni nosaltres sabem, qui fa de minyona i qui de marit.

Sigui quin sigui el paper que s'atorguin, tots dos només han de tenir present que els que els han presentat, els votants, el que volen és estalviar-se el sou d'Espanya.