Castells insta el PSC debatre marxar «d'Espanya i dels espanyolistes»

L'exconseller d'Economia demana als socialistes que abandonin ja "el vell somni del federalisme" en un estat "d'unionistes de matriu castellana"

Publicat el 06 de juliol de 2012 a les 21:59
Antoni Castells en una imatge d'arxiu pronunciant una conferència al Cercle d'Economia Foto: ACN

Dijous més de dues-centes cinquanta socialistes escenificaven un funeral públic d'enterrament del federalisme i apostaven per debatre "sense tabús" sobre la independència i el dret a decidir. Era a l'antiga seu d'UGT i del CADCI, i entre el públic un atent Antoni Castells, l'exconseller d'Economia i catedràtic d'Hisenda Pública, que parava l'orella al seu etern número dos, Martí Carnicer, com instava el PSC a preparar el camí quan "Espanya digui No al pacte fiscal, que ho dirà" i altres declaracions vehements sobre el dret a decidir i la independència donat per "mort" el federalisme.

I Castells va prendre notes i aquest divendres les ha repassades, corregides i augmentades. L'exdirigent del PSC ha instat els seus companys de files a obrir els ulls, plegar les veles del federalisme i començar a plantejar-se que hi fan amb una "Espanya d'espanyolistes" i "d'unionistes de matriu castellana".

En una entrevista a Ràdio 4, RNE a Catalunya, Castells ha demanat al PSC que abandoni ja "el vell somni" de convertir Espanya en un país federal, perquè Espanya "no ho vol ser", ja que la seva elit dirigent i la majoria dels seus ciutadans són "unitaris de matriu castellana".

"El federalisme ens pot servir d'orientació per decidir el contingut de l'autogovern en un pacte bilateral de Catalunya amb Espanya, però hem d'abandonar el vell somni de redimir i salvar Espanya, perquè no vol ser un país federal, jo estaria encantat que fossin com els Estats Units o Canadà però són espanyolistes, són tan nacionalistes espanyols que ho impregnen tot", ha  sentenciat.

En aquest sentit ha assegurat "compartir molt la reflexió" dels que van intervenir en l'acte celebrat dijous per obiolistes i maragallistes que cridaven a debatre sense por sobre la independència, el dret a decidir o la recerca d'un estatut europeu per a Catalunya.