Embolica que fa fort.  La querella criminal, a la qual ha tingut accés Nació Digital,  presentada per la fiscalia dimarts contra Fèlix Millet i Jordi Montull, deixa en evidència el control de l'Administració.  La denúncia es basa en un més que dubtós procediment administratiu per a la construcció d'un hotel enfront del Palau de la Música.
 
L'acusació pública articula una denúncia per un presumpte delicte continuat de tràfic d'influències i un altre d'apropiació indeguda, contra el president de la Fundació Palau de la Música i el seu director general. Una acusació que esquitxa el conseller d'Economia Antoni Castells, al quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado; als exprimers tinents d'alcalde Carles Martí i Xavier Casas; i a la directora general de Patrimoni Immaculada Turu. 

La base fàctica de la querella és la signatura de dos convenis urbanístics amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que modificaven dues finques especialment protegides pel seu valor arquitectònic, situades al número 2 i 8 del carrer d'Amadeu Vives i el número 1 del  carrer de la Ciutat. Un pacte per construir un hotel de luxe i la construcció d'una plaça.

Un fet que per a la Fiscalia té una especial “transcendència”  -no només pels defectes formals i materials que llueixen els convenis -, sinó perquè els projectes urbanístic i arquitectònic previstos en el documents afectaven una zona que “es trobava i es troba protegida per les Nacions Unides com a Patrimoni de la Humanitat”. 
 
“Procediments persuasius  degut al predomini o força moral de la posició de Millet” 
 
Un estudi acurat dels gairebé 15 folis de la querella ens remunta a l'any 2002.  El punt de partida és l'any 2002, quan els dos querellats, van voler comprar tres edificis i una parcel·la propietat de l'Institut Germans de les Escoles Cristianes, propietari de l'escola La Salle Comtal.  L'objectiu era construir un hotel de luxe, un aparcament i obrir una plaça.

El novembre del 2003, Millet, amb el suport de Montull, per "aconseguir importants guanys econòmics per a ells", va firmar un conveni  amb la Salle perquè donés a l'Orfeó Català uns immobles a canvi que la Fundació pagués unes obres de remodelació de l'escola valorades en 4,5 milions d'euros amb un projecte del despatx d'arquitectes d'Òscar Tusquets, qui va remodelar el Palau.
 
En total, l'Orfeó va adquirir gairebé 1.000 metres quadrats en tres finques del carrer Sant Pere Més Alt, a més de drets de propietat sobre altres finques. La intenció era canviar la qualificació d'equipament educatiu a residencial i hoteler. Millet no va arribar a presentar mai aquesta escriptura  al Registre de la Propietat, en que s'hi feia constar que dues de les finques estaven inscrites al Registre de Béns d'Interès Cultural de Barcelona.

Els contactes polítics i la "persuació de la seva força o predomini moral"  van permetre a Millet firmar, el 8 de març del 2008 un conveni amb el conseller Castells pel qual la Generalitat i la Fundació del Palau intercanviaven els usos de diverses propietats, sense els informes preceptius de Cultura ni de la comissió d'urbanisme. Els immobles adquirits pel Palau serien requalificats per a ús residencial i hoteler, mentre que l'edifici ubicat al número 1 del carrer de la Ciutat , de 5.500 metres quadrats, passaria de sòl residencial a equipament.

Un intercanvi amb què la Generalitat sortia perdent i, per tant, s'establia una compensació econòmica, sense participació de l'afectat. 

Però aquell conveni "no era suficient per poder obtenir el guany econòmic" que buscaven els querellats. Per això, necessitaven un inversor que fes l'hotel i també que l'Ajuntament de Barcelona signés un segon conveni per modificar la qualificació urbanística. En aquest cas, l'acord el van signar el 24 d'octubre del 2006 el mateix Castells, Millet i l'aleshores primer tinent d'alcalde, Xavier Casas.
 
El pacte respectava el conveni del març i assegurava la requalificació dels terrenys, però afegia que els edificis protegits pel Pla especial de Patrimoni havien de ser descatalogats per la Conselleria de Cultura, protegitsper la Unesco. Acord que tampoc va ser ratificat mai pel Consell Executiu de la Generalitat. Poc després, el novembre del 2006, el Palau va obrir "una mena de concurs privat i sense cap concurrència pública". Millet i Montull van enviar diverses "missives", explicant l'oferta a constructores, com Núñez i Navarro, Urvasco, Natur System i Olivia Hotels, qui va guanyar el "concurs·. Empresa curiosament propietat de Manuel Valderrama, patró de la Fundació.
 
Canvi de propietari
 
Mesos després, el juliol del 2007, l'Orfeó va cedir "gratuïtament" a Olivia Hotels els immobles a canvi de 3,6 milions d'euros per la participació en els beneficis del futur hotel i amb el pagament de 5,5 milions d'euros a la Generalitat per l'intercanvi d'usos en immobles firmat el 2006, tot i que en la determinació d'aquesta xifra el Govern català no hi va intervenir. La Generalitat encara no ha cobrat aquesta compensació.
 
Dies després, Montull va informar per carta d'aquest conveni a Carles Martí i al gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer. El Sector d'Urbanisme i Infraestructures de l'Ajuntament va fer un informe favorable al canvi d'usos,sense l'obligat informe de la Comissió de Cultura de la Generalitat.  Però a l'octubre del 2008 la Comissió de Cultura va denegar la descatalogació.

El Palau va respondre amb una modificació urbanística menys ambiciosa, dos dies després el director de Projectes de Desenvolupament, Albert Costa Amat, va fer-ne un informe favorable, igual que Jordi Rogent, cap del projecte de Revisió del Catàleg. El 7 juliol hi va votar favorablement el Districte de Ciutat Vella i entre el 9 i el 13 el pla va ser aprovat pe Ramon Massaguer i García-Bragado, cosa que va permetre a la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat aprovar la requalificació. Va ser el 22 de juliol, just un dia abans que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau de la Música pel desviament de fons perpetrat per Millet i Montull.
 
Això va precipitar les coses, i la nova direcció del Palau va comunicar a l'Ajuntament que l'entitat no era propietària de l'hotel, sinó que ho era l'empresa Olivia. A l'octubre l'Ajuntament va suspendre indefinidament el pla urbanístic.