Català descafeïnat per a nouvinguts

ERC acusa el Govern de reduir el requisit de la llengua pels immigrants a un nivell "superficial" i "poc seriós"

Publicat el 22 de març de 2012 a les 14:27
Un dels targetons de la campanya 'si us plau parla'm en català'.

"Després del que va costar aconseguir la competència per poder intervenir en l’elaboració dels informes d’arrelament, després de l’ampli acord polític i social del Pacte Nacional, després del treball conjunt dels diputats a Madrid d’ERC, CiU i PSC , ara el requisit de conèixer el català pràcticament es redueix al no res i es dóna una imatge a les persones immigrades que el català es prescindible, que no és necessari , que no és útil". Amb aquest clam, el portaveu adjunt d'ERC al Parlament i exsecretari general d'Immigració, Oriol Amorós, ha denunciat, i lamentat, aquest matí que el Govern hagi reduït el requisit de coneixement de la llengua per als immigrants a l'hora de fer l'informe d'arrelament preceptiu per obtenir el permís de residència.

Una instrucció interna que generarà polèmica

Segons Amorós, una instrucció interna que ha donat el Departament de Benestar i Família per emetre els informes d'arrelament estableix que només es demanarà estar inscrit en un curs de català i haver-lo cursat durant 20 hores. "Tant és si s'ha acabat o no, si s'han adquirit les competències lingüístiques o no. Això no hi ha cap país que ho faci, és molt poc seriós i poc eficient econòmicament", s'ha queixat el republicà, que ha apuntat que la queixa principal del Consorci per a la Normalització Lingüística és precisament que molta gent s'apunta per un tràmit i després no assisteix. "Ara la Generalitat incentiva a tenir aquesta actitud i a apuntar-se a un curs, tant és si s'aprèn o no, fer 20 hores i després deixar-hi d'anar", ha lamentat.

Efecte dels pactes amb el PP?

D'aquesta manera, el republicà ha acusat CiU d'incomplir la Llei d'acollida i el Pacte Nacional per a la Immigració. De fet, Amorós veu un culpable clar: els pactes de la federació nacionalista amb el PPC. Aquest és l'element diferencial, ha dit, entre l'actitud de CiU de fa un any i la d'ara. No ha volgut vincular-ho directament però sí ha remarcat que quan el tripartit governava va acordar amb la federació donar importància al català i establir 135 hores de català primer i després el castellà. En canvi, "quan CiU governa en solitari i pactar un dia sí i un dia també amb el PPC, el requisit baixa fins a estar inscrit a un curs", ha indicat.

Però a més, també ha assegurat que la instrucció posa al mateix nivell el català i el castellà, sense la prelació que existia abans que deixava clar que primer s'estudiava el català ja que la major part d'immigrants ja coneixen l'espanyol.