El Govern català està actuant amb mesquinesa política respecte a la manifestació de la Diada. Artur Mas, la seva vicepresidenta i tots els consellers saben perfectament que aquest Onze de Setembre no hi haurà ningú -ni ells, si hi van- que surti al carrer per demanar-li al PP un pacte fiscal que el daltabaix espanyol ha fet passar d'utopia a quimera en un any i mig. Aquesta vegada, els carrers de Barcelona ja no demanaran res a Madrid, ni tan sols reconeixement. És la Diada en què els catalans s'adreçaran, per primer cop, a les institucions pròpies.

Però encara hi ha un factor més important. Després de moltes decepcions, el catalanisme popular ha desenvolupat una fòbia especial contra aquella escena memorable de La Vida de Brian que tan bé ha descrit uns quants episodis de l'activitat política d'aquest país. Enfront, hi ha un adversari fort institucionalment, cohesionat estratègicament i políticament compacte que, a més, té un cert nivell de suport a Catalunya. Així que el catalanisme haurà de ser català per guanyar.

Per això s'agraeixen veus assenyades com la de l'alcalde d'Arenys de Munt, el poble on va començar una història que va depassar tots els sectarismes. Aquest Onze de Setembre ha de ser de tothom perquè ens ho juguem tot.