
“Portugal reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació i a la independència així com el seu desenvolupament, el dret a la rebelió contra totes les formes d'opressió”. Aquesta no és pas una declaració d'un moviment polític alternatiu portuguès, sinó l' article 7.3 de la Constitució de la República portuguesa que es pot llegir en el web de l'assemblea de diputats de Portugal.
Una norma operativa que la Constitució espanyola no menciona explícitament i que contradiu l'argument habitual dels unionistes que les constitucions, llevat de les d'Etiòpia o Sud-àfrica, no reconeixen aquest dret a la lliure determinació dels pobles.
Ensenyada aquest article a juristes favorables a la consulta, la conclusió és clara per als sobiranistes catalans: abans ser portuguesos que no pas espanyols. I més, després que la història hagi explicat la seva teoria sobre el perquè Portugal és independent i Catalunya, no o, dit d'una altra manera, perquè Espanya va preferir Catalunya que no pas Portugal.