Ahir, els mitjans espanyols van entrar en aquella eufòria que se'ls dispara cada cop que -pensen ells- queda demostrat que els catalans hem de ser dirigits des de Madrid. El detonant va ser l'anul·lació d'una entrevista entre el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, i el president Artur Mas. "Un nuevo chasco", deia l'ABC. Tot molt graciós.

En canvi, la majoria dels mitjans de Madrid ni tan sols esmentaven el moll de l'os: Un dinar públic i notori amb el president de la SNCF, Guillaume Pepy. Els ferrocarrils francesos estan molt interessats, des de fa temps, en la xarxa de Rodalies de Barcelona. Això és acció diplomàtica; França ha de tenir clar que un estat català significaria un bon negoci per a les empreses franceses, que podrien ocupar l'espai que anirien deixant buit les grans corporacions amb seu a la Castellana.

Qualsevol estratègia del Govern ha de tenir clara una prèvia: Catalunya serà independent el mateix minut que França en reconegui la frontera. És a dir que, al marge del que opini Espanya, França ha d'entendre, com ho va fer Napoleó, que Catalunya és una entitat susceptible de variar l'òrbita peninsular. La Catalunya de la Francofonia que proposava Pasqual Maragall probablement sigui la més realista. I, de passada, l'única manera viable de preservar el català a la Catalunya Nord.