El 1997, l'aleshores coordinador general d'Esquerra Unida, Julio Anguita, va voler exhibir un cop d'autoritat i va posar condicions inassumibles a Iniciativa, el seu referent a Catalunya i hereu directe del PSUC. En aquell moment, l'aleshores líder dels postcomunistes catalans, Rafael Ribó, va prendre una decisió valenta: Assumir la ruptura. A partir d'aquí, la major part de l'opinió publicada va donar per morta Iniciativa, privada electoralment del seu referent espanyol. Però no. Allà es van posar les bases que van començar a bastir una esquerra de tall cada cop més ecologista i nacional.

Aquest cap de setmana -setze anys més tard- ICV ha fet l'últim pas endavant. Els ecosocialistes han assumit que només des d'un estat propi es podrà establir una relació satisfactòria amb Espanya i, sobretot, que el marc de relacions socials ha de ser Catalunya, sense dependre de l'evolució política de l'estat espanyol.

D'aquesta manera ICV ha eliminat qualsevol ambigüitat nacional. Una dada de gran importància que cal atribuir a molta gent dins del món ecosocialista, però que jo voldria personalitzar en Jaume Bosch, una de les persones que ha posat en valor el llegat polític dels antics Nacionalistes d'Esquerra. La CUP, Forcades, Oliveres... I ara ICV. La societat catalana nacionalitza l'esquerra.