El 1997, l'aleshores coordinador general d'Esquerra Unida, Julio Anguita, va voler exhibir un cop d'autoritat i va posar condicions inassumibles a Iniciativa, el seu referent a Catalunya i hereu directe del PSUC. En aquell moment, l'aleshores líder dels postcomunistes catalans, Rafael Ribó, va prendre una decisió valenta: Assumir la ruptura. A partir d'aquí, la major part de l'opinió publicada va donar per morta Iniciativa, privada electoralment del seu referent espanyol. Però no. Allà es van posar les bases que van començar a bastir una esquerra de tall cada cop més ecologista i nacional.
Aquest cap de setmana -setze anys més tard- ICV ha fet l'últim pas endavant. Els ecosocialistes han assumit que només des d'un estat propi es podrà establir una relació satisfactòria amb Espanya i, sobretot, que el marc de relacions socials ha de ser Catalunya, sense dependre de l'evolució política de l'estat espanyol.
D'aquesta manera ICV ha eliminat qualsevol ambigüitat nacional. Una dada de gran importància que cal atribuir a molta gent dins del món ecosocialista, però que jo voldria personalitzar en Jaume Bosch, una de les persones que ha posat en valor el llegat polític dels antics Nacionalistes d'Esquerra. La CUP, Forcades, Oliveres... I ara ICV. La societat catalana nacionalitza l'esquerra.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 d’abril de 2013 a les 22:30
Et pot interessar
-
Política Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada?
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català