D'aquest període, l'any amb un dèficit més elevat va ser el 2005, amb un dèficit de 16.735 MEUR i un 9,8% del PIB català. Els experts han elaborat un informe utilitzant dues metodologies de càlcul, el flux monetari, que dóna aquestes dades, i el flux de benefici, que fixa la despesa a la regió on resideix el beneficiari. Amb aquesta segona metodologia, el dèficit entre el 2002 i el 2005 va ser d'un 6,6%.
El grup per a l'actualització de la balança fiscal està integrat per tretze experts, els mateixos que ja van presentar un informe l'any 2005, amb dades del 2001. En aquella ocasió, l'estudi va fixar el dèficit fiscal en base al 2001 en un 8,8% segons el flux monetari i un 6,5% en el flux de benefici. Tot i això, les tres expertes que han presentat l'informe, la catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch, la professora d'Hisenda Pública Maria Espasa i Montse Bassols, que és la secretària del grup, han alertat que aquests dos estudis 'no són del tot comparables', ja que hi ha hagut algunes modificacions des del punt de vista metodològic.
Així, l'informe dels experts lliurat aquest mateix dimecres a la Generalitat xifra el dèficit fiscal utilitzant dues metodologies, amb dades del 2002 al 2005. El grup va demanar a l'Estat les dades del 2006 per poder també analitzar-les, però el govern espanyol no les ha lliurat, segons han informat. Les expertes han evitat triar entre un dels dos mètodes, tot assegurat que 'són dues aproximacions que volen dir coses diferents'. La principal diferència és com s'imputen les despeses de l'Estat a cada CCAA.
D'una banda, el flux monetari avalua l'impacte econòmic que té l'acció del sector públic sobre un determinat territori. De l'altra, el flux de benefici assigna la despesa a la regió on resideix. En aquest cas, la despesa associada als ministeris centrals es distribuiria entre totes les CCAA, ja que s'entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia per igual tots els espanyols. Així, l'objectiu és analitzar l'impacte de l'acció del sector públic sobre el benestar dels ciutadans. Aquest segon mètode 'implica fer més hipòtesis'.
Les dades de l'estudi, per flux monetari, situen el dèficit fiscal entre els anys 2002 i 2005 en una mitjana del 9% del PIB català, amb 13.832 MEUR. L'any amb un dèficit més alt va ser el 2005, amb 16.735 MEUR i un 9,8% del PIB. El 2002 hi va haver un dèficit del 9,2%, el 2003 del 8,5% i el 2004 del 8,5%.
Segons el flux de benefici, la mitjana del dèficit entre el 2002 i el 2005 és de 10.206 MEUR, un 6,6% del PIB català. L'any amb més dèficit és el 2005, amb un 7,4%. El 2002 el dèficit és del 6,7%, el 2003 del 6,1% i el 2004 del 6,3%.
Segons ha explicat Núria Bosch, segons el flux monetari, de cada 100 euros que aporten els catalans al sector pública, una tercera part no retorna a Catalunya. Pel flux de benefici, representa una quarta part. Les expertes han remarcat que aquestes xifres responen a un primer estudi, que acabaran de perfilar en les pròximes setmanes, i que les dades no són amb el pressupost equilibrat.
Les expertes han evitat fer una valoració de les dades, que posteriorment sí ha fet el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, però sí han apuntat que hi ha mesures, com l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que aporta més inversió de l'Estat a Catalunya, ha de servir per reduir aquest dèficit.
A més, consideren que la negociació d'un nou sistema de finançament no s'ha de basar amb la balança fiscal, perquè 'són dues coses diferents'. 'No crec que sigui una xifra per posar a sobre de la taula de la negociació', ha dit una de les expertes.
