Després dels indults pel Cas Treball, ahir el partit de Duran Lleida -que no el de Carrasco i Formiguera- va retorçar una mica més els budells de la democràcia aconseguint un pacte amb la Fiscalia que deixarà sense presó, un cop més, persones que han aprofitat els càrrecs institucionals per desviar diners públics cap al seu partit. Lamentable, però clarificador. Vist l'espectacle d'aquests últims dies, queda del tot en evidència que no actuaven pel seu compte.

La successió de casos amb origen en el finançament irregular de partits és una constant a Catalunya. Que també ho sigui a Espanya no és excusa per mantenir un sistema que no pot funcionar sense que l'engreixi un cert grau de corrupció estructural. Amics, interessos, comissions, influències, arbitrarietats, pactes sota taula, diner fàcil... Tot això s'ha d'acabar.

Cal una reforma profunda que millori la transparència i aprofundeixi en els controls. Però encara és més necessària l'eliminació de la tolerància cap al cinisme dels partits. La societat ha de castigar amb contundència els polítics que es comportin de forma poc ètica en comptes de considerar-los a tots iguals i mantenir-se en la indiferència. No es pot plantejar la construcció d'un estat propi des de la democràcia si no hi ha un objectiu, justament, de més democràcia. Catalunya només es pot construir políticament des de bases diferents a les actuals, amb mètodes que es van originar en la immoralitat del franquisme sociològic. Sense regles de joc netes aquest país hi serà, però no serà.