Fa gairebé deu anys, durant un dinar en un restaurant de Madrid, a prop del Congrés dels Diputats, em van fer passar vergonya. A la taula, hi havia uns quants periodistes catalans que conversàvem amb el llavors delegat del Govern a la capital espanyola, Santiago de Torres. Al Palau de la Generalitat, hi havia el tripartit, i s'estava tramitant l'Estatut al parlament espanyol. Fidel al meu pensament en clau berguedana, vaig denominar una possible entesa entre CiU i ERC per tirar endavant el projecte com el "pacte nacional". Tant De Torres com el periodista d'"El País" Lluís Bassets se'n van riure.

Ha plogut molt des de llavors. Ja no ens alimenten molles i volem el pa sencer, que deia l'Ovidi. I mirant enrere, em sento molt orgullós d'haver parlat en aquells termes. Perquè no hi ha mitges tintes. O estàs a favor d'un estat català independent, o estàs a favor de continuar dins de l'Estat espanyol. I si bé és cert que una llista unitària, de país, a molts ens faria contents i ens estalviaria maldecaps, sembla que no pot ser possible. D'una banda, pel tacticisme dels partits. De l'altra, perquè potser la nostra societat, complexa, necessita falques diferents per arribar a cada barri.

Han passat moltes coses bones des que dos catalans em van fer passar vergonya a la capital d'Espanya, i una d'elles és que Joan Rigol i Núria de Gispert, entre d'altres, han plantat cara a Duran i Lleida. Per més que diguin que no és un atac al seu lideratge, les coses són com són. I la derivada d'aquest moviment enforteix el president, Artur Mas. I ens encamina cap a l'escenari que molts desitgem. És a dir, cap a l'enfortiment dels tres partits que, inequívocament, aposten per la independència: CDC, ERC i la CUP.

Qui vulgui extreure la conclusió que Rigol i De Gispert afebleixen Unió Democràtica, s'enganyen. UDC va signar la seva sentència el dia en què es va convertir en el trampolí cap al poder d'aquells que no volien tenir tanta competència com la que s'haurien trobat al partit de Jordi Pujol. Només hi ha lloc per a una formació de centre-dreta (i que consti que això de les dretes i esquerres quan es parla de centre cada dia costa més) a casa nostra. Es digui Convergència, es digui llista del president o Partit Liberal català. Que ERC i la CUP s'encarreguin dels altres flancs. L'entesa entre aquestes tres formacions serà el pacte nacional. I qui se'n burli, que no us faci passar vergonya, perquè queda molt clar a què juga.