La Paeria de Cervera (la Segarra) està preparant una sèrie d'accions per intentar explicar a tot el país que la ciutat va ser fidel a Carles III i no a Felip V durant la Guerra de Successió. D'aquesta manera, espera trencar la imatge negativa que s'havia donat quan es relacionava la ciutat amb el 1714. Entre les accions que es volen portar a terme, hi ha la invitació al director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, a visitar l'Arxiu de Cervera i la creació d'un seminari amb una taula rodona amb historiadors de prestigi. Segons el paer en cap, Ramon Royes, serà també ''imprescindible un acte institucional amb la presència del president de la Generalitat per donar per aclarida aquesta fase de la nostra història''.

L'afer surt de quan el paer en cap de Cervera es va reunir amb el màxim responsable de la comissió organitzadora dels actes del tercer centenari dels fets de 1714, Miquel Calçada, i entre altres coses li va manifestar la necessitat d'aprofitar aquest esdeveniment per explicar la veritat dels fets respecte la suposada fidelitat de Cervera a Felip V. Actualment, el consistori encara llueix un retrat del monarca borbó en dependències oficials.

Royes va parlar arran del resultat d'un estudi realitzat per l'historiador cerverí Josep M. Llobet i Portella en el qual intenta demostrar que la ciutat va ser fidel a l'arxiduc Carles d'Àustria, segons que exposen les actes municipals del 5 de setembre de 1705. En aquestes actes, conservades a l'Arxiu Comarcal de Cervera, consta que ''es dóna l'obediència al senyor Carles tercer''.

El dia 11 d'octubre de 1705 consta a les actes que la ciutat de Cervera celebra la rendició de Barcelona a les tropes de Carles d'Àustria amb tres dies de tocs de campanes i ofici solemne, entre altres celebracions. Així mateix, queda reflectit en les actes del dia 24 de desembre de 1705 la celebració a Cervera per la rendició de la ciutat de València a mans de les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria.

Segons Josep M. Llobet, entre els historiadors sempre ha estat clar que Cervera no havia estat fidel a Felip V, però l'estudi que ell va fer l'any 2006 en el qual va poder transcriure aquestes actes de 1705 són la prova defnitiva que demostra que no sols Cervera no havia estat fidel al Borbó sinó que ho va ser a l'arxiduc dels Àustries. En un àmbit més popular sí que ha existit la idea que la ciutat de Cervera havia estat fidel a Felip V, sense ser veritat.

L'any 1713 Cervera va enviar dos síndics a Madrid per negociar la reconstrucció de la ciutat, que havia quedat devastada per la guerra, i per aconseguir més diners van dir al rei Felip V que li havien estat fidels, sense ser veritat. Aquest fet i la construcció de la Universitat de Cervera van donar peu a la falsa llegenda sobre la ciutat.

Segons Josep M. Llobet, la construcció de la Universitat de Cervera obeeix a l'objectiu de la corona de tancar totes les universitats catalans i obrir-ne una de nova en un lloc tranquil, al centre de Catalunya i sense militars, però mai a una recompensa per la fidelitat de Cervera.