Cinc morts diàries que oblida Sánchez: així s'han diluït les promeses en migració

17 de juliol del 2018. Més de 500 periodistes es concentren al port de València per enregistrar el desembarcament de l'Aquarius, anunciat a bombo i platerets pel recentment arribat a la Moncloa Pedro Sánchez. "Haver salvat la vida a 630 persones fa que valgui la pena dedicar-se a la política", assegura, fent d'aquesta acollida la insígnia del que hauria de ser la política migratòria del nou govern socialista que ha destronat el popular Mariano Rajoy. Però la bandera enarborada pel líder del PSOE es va arriant a mesura que passen els mesos. Tornen les devolucions en calent i l'emblema d'Espanya com a port segur esdevé un miratge. Cinc anys després, i a les portes de les eleccions del 23-J, els naufragis a les costes espanyoles són invisibles en el programa electoral del PSOE, que no incorpora cap proposta concreta per posar remei a les morts que es produeixen al mar que voreja Canàries, Ceuta i Melilla, la principal ruta d'entrada a Espanya per a les persones que fugen de la fam i els conflictes bèl·lics.

Mentre les dretes més extremes no aturen de culpar a la migració de la majoria dels mals de la societat, les esquerres han deixat de mirar cap a un dels deserts de cadàvers més grans que existeix, la Mediterrània. En el primer semestre del 2023, un total de 951 persones -5 al dia- han mort a la frontera occidental euroafricana intentant arribar a les costes espanyoles. Així ho indiquen les dades del col·lectiu Caminant Fronteres, que també destaca les causes d'aquestes morts: l'omissió del deure de socors que intenten remeiar ONG, la demora en l'activació de mitjans de recerca i rescat, la insuficiència dels mitjans quan aquests són activats, les males praxis durant els rescats, i la falta de coordinació entre els estats espanyol i marroquí. A això se li suma que els supervivents hagin viscut detencions, desplaçaments forçosos, atacs físics i retencions en aplicació de la llei d'estrangeria. 

Però al programa del PSOE, que prometia un canvi respecte a les polítiques de dretes, no hi ha cap punt específic sobre aquestes migracions. Sí que en les primeres paraules del document estratègic es recull que la mobilitat humana és "inherent a la història de la humanitat", i que els països d'acollida han d'estar preparats per gestionar l'arribada de persones migrants de manera "beneficiosa" per ambdues parts. I com a exemple de bona reacció davant aquests reptes s'al·ludeix a l'acollida de persones d'Afganistan el 2021, i d'Ucraïna el 2022. Res sobre els que arriben de l'Àfrica, que són la majoria.

També se situen com a positives les dues reformes del reglament de la llei d'estrangeria, promeses per Sánchez el 2019 i executades, si bé no es parla en cap moment sobre la seva possible derogació, com reclamen la majoria dels col·lectius migrants establerts a l'estat espanyol. El fracàs en la reforma de la llei Mordassa en aquesta legislatura tampoc ha permès la fi de les devolucions en calent. De fet, ERC i Bildu la van acabar tombant en part perquè no s'eliminaven aquestes deportacions. Al programa dels socialistes per aquest 2023 tampoc es recull cap iniciativa respecte als Centres d'Internament d'Estrangers, que Sánchez ja ha dit en reiterades ocasions que no tancarà malgrat les peticions dels socis d'Unides Podem i ara Sumar, que sí que ho incorpora al seu programa. Ada Colau ho havia reclamat reiteradament quan era alcaldessa.

Aprofundir la relació amb el Marroc

En paral·lel a la desaparició en les prioritats de fer front a la tragèdia mediterrània, al programa del PSOE es referma un dels girs històrics que Sánchez va oficiar en aquesta legislatura i que va aixecar moltes crítiques: apuntalar la relació bilateral amb el Marroc, després d'acceptar per bona l'autonomia del Sàhara d'acord amb el pla marroquí. De fet, del programa es desprèn que el conflicte sahrauí continuarà enquistat: es "donarà suport" a l'enviat personal de l'ONU per trobar una solució, i es mantindrà l'ajuda humanitària, de la qual es fixa Espanya com la principal aportadora. I s'aposta per continuar "aprofundint" la nova etapa amb el Marroc, després d'haver firmat una vintena d'acords en l'última etapa de la legislatura. El PP sí que posa més peròs a la relació amb el regne alauita.

El programa socialista també parla d'aplicar una política migratòria que "redueixi les arribades irregulars i salvi vides", i potenciar una estratègia que "desmantelli màfies" que trafiquen amb éssers humans. Així mateix, treballar per aconseguir en l'àmbit europeu l'adopció d'un nou Pacte de Migració i Asil. Polítiques que van en la línia de posar el focus en la contenció de la migració i no en la gestió d'una solució d'un fet que no cessa, però que ha disminuït arran del pacte amb el Marroc: entre l'1 de gener i el 15 d'abril d'enguany van entrar de forma irregular un 44% menys de migrants que en el mateix període del 2022, segons el balanç del Ministeri d'Interior. Unes dades fruit de la intensificació del control marroquí després de la reconciliació amb Madrid. 

La tragèdia de Melilla acaba sense cap responsabilitat política

I la nova etapa que començarà després del 23-J, amb Sánchez o no al capdavant de la Moncloa, s'inicia amb una carpeta fosca i arxivada a la força malgrat la insistència d'alguns partits de l'oposició: la falta de responsabilitats per la tragèdia de Melilla, on el juny del 2022 un nombre desconegut de persones -23 segons les autoritats marroquines i més d'una setantena segons les organitzacions d'ajuda internacional- van morir en el seu intent per entrar a Europa, mentre que més de 200 van resultar ferides. El tràgic incident ha estat respost per l'executiu espanyol amb esforços per esquivar el desgast i no per abordar el problema humanitari de fons, amb la consegüent falta de transparència i la inexistència d'un debat de fons sobre quin tipus de polítiques migratòries vol Espanya. 

De fet, un cop va succeir, el president del govern espanyol va qualificar de "ben resolta" l'actuació policial per part del règim marroquí. Posteriorment, des de la Moncloa van assegurar que Sánchez no havia vist les imatges de les agressions policials i de l'agonia dels ferits. "Col·laborar en un enfocament integral per a la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un tracte just i humà dels migrants", recull la declaració conjunta de Pedro Sánchez i Joe Biden, una afirmació que xoca frontalment amb el drama a la tanca de Melilla. Lluny queden també les afirmacions i els tuits del president i líder del PSOE denunciant la desídia del govern de Rajoy quan es va produir la tragèdia del Tarajal. "Rajoy no menciona la mort de 15 éssers humans a la frontera de Ceuta. Parla del 'que ha passat' a Ceuta, Melilla..." deia en una piulada el 25 de febrer del 2014. 

Mentre es deixa en un calaix el drama migratori, les dretes prometen situar aquesta carpeta com una prioritat si arriben al poder, i ho podrien fer amb carta blanca després de la desídia d'unes esquerres que no han aconseguit posar fil a l'agulla a la qüestió. El PP, al seu programa promet més control migratori i agilitzar les ordres de retorn, potenciant la inspecció fronterera incrementant el personal així com enfortint els mitjans de les forces de seguretat. Des de Vox plantegen l'expulsió immediata de tots els migrants que accedeixin il·legalment a Espanya, i també d'aquells legals que cometin delictes. Més enllà de les propostes, les dretes continuen instal·lant a través dels seus discursos un relat qüestionable que vincula inseguretat i migrants obviant-ne les condicions de vida. I ho fan sense que els PSOE els confronti ara de forma clara.