El govern de la Generalitat i CiU, el principal grup de l'oposició, han volgut deixar ben clar que mantenen una posició unitària de "rebuig frontal" a la proposta de Solbes, perquè consideren que no s'ajusta a les previsions de l'Estatut en matèria de finançament. És el que han acordat el conseller d'Economia, Antoni Castells; el d'Innovació, Josep Huguet; Martí Carnicer, del PSC; Antoni Soy, d'ERC, i Joan Boada, d'ICV, i per part de CiU, Francesc Homs, Antoni Fernández Teixidor i Antoni Castellà. L'únic partit absent a la reunió ha estat el PP, a qui la resta de partits li demanen que abans de sumar-se a un acord de finançament retiri els recursos que ha presentat contra l'Estatut.
El conseller Castells portarà aquest missatge d'unitat a la reunió de dimarts a Madrid del Consell de Política Fiscal i Financera. El titular català d'Economia espera que el ministre Solbes "sigui conscient que ens hi estem jugant molt" i ha demanat que "tots siguem conseqüents amb l'Estatut que hem aprovat i signat". És per això que el conseller espera que "Solbes sigui capaç d'introduir les correccions que facin falta a la seva proposta", perquè ha recordat que "ara a qui toca presentar una proposta és a l'Estat".
Objectius de la Generalitat
El descens de l'activitat en el sector immobiliari no afecta tan sols aquest negoci. Els ingressos de les administracions han notat la davallada. Només cal veure la baixada d'ingressos de la Generalitat per aquest concepte. En acabar el mes de juny de l'any passat disposava de 1.800 milions d'euros obtinguts pels impostos relacionats amb operacions de compravenda o per hipoteques. Al final del juny d'aquest any no arribaven als 1.000 milions: una retallada del 47%. S'han deixat d'ingressar més de 800 milions d'euros, una quantitat que s'acosta als 1.000 milions amb què s'avalua el cost de la millora necessària per a l'ensenyament no universitari a Catalunya.
Millorar l'ensenyament o la sanitat, entre d'altres, depèn ara de l'increment dels recursos que es puguin obtenir amb la reforma del sistema de finançament. Amb el model actual, Catalunya rep el 33% de l'import sobre la renda que es recapta. L'Estatut preveu que aquesta proporció s'incrementi fins al 50%. Un augment semblant passaria amb l'IVA. L'actual 40% dels impostos especials, que s'apliquen a hidrocarburs, tabac i alcohol, s'incrementaria fins al 58%. Aquest model, segons algunes estimacions, representaria uns 5.000 milions d'euros més per a Catalunya. Però l'augment en la cistella d'impostos no servirà de res si el que es guanya aquí es perd en el fons de suficiència, a través del qual l'Estat garanteix els serveis essencials.
Tot passa, ara, per les negociacions entre les comunitats de règim comú i el govern central, a partir d'aquest dimarts, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Catalunya vol fer valer el cost de la població i el seu increment per obtenir més recursos, un criteri que no accepten les comunitats amb menys habitants, que han posat el crit al cel i s'han unit per defensar els seus interessos més enllà del color polític.
Millorar l'ensenyament o la sanitat, entre d'altres, depèn ara de l'increment dels recursos que es puguin obtenir amb la reforma del sistema de finançament. Amb el model actual, Catalunya rep el 33% de l'import sobre la renda que es recapta. L'Estatut preveu que aquesta proporció s'incrementi fins al 50%. Un augment semblant passaria amb l'IVA. L'actual 40% dels impostos especials, que s'apliquen a hidrocarburs, tabac i alcohol, s'incrementaria fins al 58%. Aquest model, segons algunes estimacions, representaria uns 5.000 milions d'euros més per a Catalunya. Però l'augment en la cistella d'impostos no servirà de res si el que es guanya aquí es perd en el fons de suficiència, a través del qual l'Estat garanteix els serveis essencials.
Tot passa, ara, per les negociacions entre les comunitats de règim comú i el govern central, a partir d'aquest dimarts, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Catalunya vol fer valer el cost de la població i el seu increment per obtenir més recursos, un criteri que no accepten les comunitats amb menys habitants, que han posat el crit al cel i s'han unit per defensar els seus interessos més enllà del color polític.
El dilema
La reunió entre el tripartit i CiU ha servit per arribar a un acord sense fissures, però també s'hi han plantejat dilemes, sobretot arran de la reunió que mantindran dimecres els consellers d'Economia de Catalunya i el País Valencià per analitzar els punts de coincidència per reformar el sistema de finançament. En aquest sentit, la federació creu que no és possible complir el que diu l'Estatut i fer, al mateix temps, un "front comú" amb el País Valencià. El diputat de CiU, Francesc Homs, ha recordat que els articles de l'Estatut de Catalunya que fan referència al finançament s'assemblen "com un ou a una castanya" als mateixos articles de l'Estatut valencià, sobretot perquè el català estableix que la negociació del sistema de finançament es farà de forma bilateral, un aspecte que no preveu el valencià.
El conseller Castells ha explicat que és positiu parlar amb el País Valencià i intercanviar punts de vista, però ha assegurat que els contactes que mantindrà dimecres amb el seu homòleg valencià "no signifiquen fer cap front comú o fer una proposta signada conjuntament". Castells ha recordat que el president de la Generalitat, José Montilla, vol assegurar el component de bilateralitat que recull l'Estatut
