
Albert Castellanos, secretari d'Economia i del Treball d'ERC, i l'infatigable diputat Pere Aragonès es treien el ventre de pena després de dos dies de negociacions amb el frugal menú del Parlament servit aquest dimecres. Tots dos, acompanyats d'un tercer membre de la direcció republicana, són els negociadors a la comissió que busca l'acord en matèria econòmica i pressupostària amb CiU.
Les negociacions tot just han començat i ja fan cara de cansats. De fet, segons han confirmat fonts dels dos partits, les meses es troben amb "nocturnitat", no sopen i només tenen aigua sobre la taula. La discreció, de moment, és el més destacat llevat d'algun comentari tant per la banda convergent com per la republicana del "bon ritme" i la "cordialitat" amb la que discorren les converses.
Però, malgrat la llei de l'omertà imposada per les dues parts, i que compleixen, el ritual de la política catalana permet escatir alguns dels frecs que ja s'han començat a veure. Per una banda, els independentistes no s'acaben de refiar de l'incipient sobiranisme convergent, i els convergents no acaben de veure com els republicans poden assumir unes retallades que freguen el desastre. "Tinc instruccions molt serioses de la direcció perquè això surti bé", assegurava a Nació Digital un dels negociadors convergents. "Tenim molta pressió, el secret està en aguantar", confessava un dels membres de l'equip dels independentistes.
Les reunions celebrades fins ara han acabat amb sensacions diferents. "Manca de convenciment" d'alguns en l'objectiu principal de l'acord, la "distorsió provocada per la pressió ambiental", "collen en moltes coses", el clàssic "si voleu el tall, també heu de voler els ossos" o la "fórmula del pacte" són les variables que han fet tornar a casa negociadors de totes dues bandes, alguna nit amb gust agre i algun dia amb un regust més dolç.
Pel que fa la fórmula del pacte, CiU no ha llençat la tovallola per tal que ERC entri al Govern. En qualsevol cas, fonts de la federació asseguren que haurien postulat als republicans un acord com el que van signar amb el PP l'any 1996, per a una investidura i pels pressupostos afegint el compromís de la consulta. Els republicans però arrufen el nas a un acord que no se centri en la data de la consulta i la fermesa de la seva celebració, que malgrat CiU ho vegi com una prioritat no veu necessari posar una data que els lligui a un termini fix.
De moment, però, negociadors de les dues parts apliquen la mateixa fórmula explicativa que va utilitzar Josep Tarradellas després de la primera i desastrosa cimera que va mantenir amb el president espanyol, Adolfo Suárez: “Les converses van bé!”. Les instruccions del president Mas per això són clares, malgrat els tombs que pugui fer la negociació:"Ha de sortir bé, perquè no hi ha alternativa".