La Diputació de Barcelona queda sovint a l'ombra dels grans focus polítics del país. Amb un pressupost anual d'uns 800 milions d'euros, els partits han tendit a buscar-hi un cert acomodament més enllà de les diferències polítiques. I, ara, les negociacions per articular el nou govern que començarà a funcionar a partir del juliol continuen en aquesta línia. Els resultats de les eleccions municipals del 24 de maig van determinar que CiU tornaria a ser-hi la força amb més representants (14), mentre que ERC serà segona força per primer cop (11), quedant fins i tot per davant del PSC (10). Per bé que la suma CiU-ERC per formar govern seria factible, la federació nacionalista té clar que el PSC ha d'entrar en el joc. "No pot ser que el partit que governa moltes de les principals alcaldies de la demarcació no es trobi representat a la nova Diputació", asseguren des de Convergència.

Un govern CiU-ERC en solitari seria perfectament factible, apunten els republicans a Nació Digital. Les dues forces queden a només un vot de la majoria absoluta, però es trobarien al davant una oposició totalment fragmentada, en què C's i el PP s'haurien d'unir amb la CUP per tombar-los les iniciatives que endeguessin.

Però, amb l'argument que la raó de ser de la institució és donar suport als municipis, des de CiU asseguren que el PSC "s'ha de sentir còmode" en el nou organigrama, ja que governarà diversos consistoris de pes. De fet, la pròpia portaveu de CDC, Mercè Conesa, ja ha exposat públicament aquest dimarts que "no preveu" que la formació de Miquel Iceta "no tingui un paper rellevant en els acords de la Diputació".

Suport extern socialista

Ara mateix, tot i que CiU comanda la institució en solitari, els socialistes n'atresoren la vicepresidència quarta, en mans d'Antoni Fogué, que al seu torn compta amb dos diputats adjunts, Rafael Roig i Ignasi Giménez. Així, tot i no formar part de l'equip de govern de Salvador Esteve, mantenen una notable representació institucional, amb tota la dotació pressupostària que això significa.

L'alcalde de Cornellà de Llobregat i secretari de Coordinació Institucional del PSC, Antonio Balmón, assegurava la setmana passada que respectarien el pacte de govern que estan tancant CiU i ERC, obrint la porta a donar-los suports externs. "Si cal donar suport a pressupostos o a un pla d'actuació que ajudi els municipis, ho farem", afegia. Alhora, descartava articular "cap altra majoria" a esquenes de CiU, com la que podrien bastir ERC, PSC i ICV, i que els ecosocialistes reclamen com a òptima.

Així, la nova institució podria perfectament funcionar amb un govern CiU-ERC, amb el plàcet extern del PSC... o fins i tot amb un govern de CiU en solitari i la recerca de suports puntuals de republicans i socialistes. Superades les constitucions dels ajuntaments d'aquest dissabte, les negociacions prendran més volada.

L'Entesa, PP, C's i la CUP, al marge

En aquests moviments de CiU amb ERC i PSC queda per definir si acabaran tenint-hi algun paper l'Entesa -el grup polític on hi aporten representants tant Barcelona en Comú com ICV, Unitat pel Canvi de Sabadell, Terrassa en Comú...- i la CUP. Els primers, en tant que representants del grup polític que governarà la capital del país, i els segons, en tant que representants del grup polític que governarà Badalona. La formació de l'esquerra independentista assegura que, de moment, ningú no els ha contactat.