Mas ha reclamat un estat plurinacional que "respecti" el "fet nacionalista català, gallec i basc", però no amb la "descentralització autonòmica actual" que, al seu parer, compta amb "tics centralistes molt acusats". Per tot plegat, el líder de CiU considera que és el moment de proclamar un "major desenvolupament nacional i un major reconeixement lingüístic i cultural". "Perquè l'idioma és la columna vertebral, l'ADN de la nostra cultura, de la nostra forma de ser i de la nostra realitat com a pobles", ha defensat.
En aquest sentit, ha dit també que els nacionalismes "no van en contra del castellà", idioma que ha assegurat també defensar "com a patrimoni comú d'indubtable projecció universal". El problema, per a Mas, és que es "resisteix" a "subordinar" les llengües pròpies al castellà, igual que les nacions a l'estat central. "Perquè les nostres llengües no són de segona, com tampoc ho són les nostres nacions", ha sentenciat.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el portaveu nacional del BNG, Anxo Quintana, que ha assegurat que Galeuscat tindrà "sempre la mà estesa al diàleg" i "reclamarà" una "nova cultura política" que serveixi perquè Espanya sigui un "estat conformat per diverses nacions". Per tot plegat, ha reclamat "valor" al govern espanyol per "reconèixer-ho".
Finalment, des de les files dels nacionalistes bascos, Iñigo Urkullu ha carregat durament contra José Luis Rodríguez Zapatero. El president del PNB ha afirmat que la "indefinició" de Zapatero "ha acabat" i que el seu model "és més a prop que mai" del PP, "centralitzat i monolingüe".
