Concretament, la proposta de López estableix instar el Govern de la Generalitat a “redactar, en el termini de 6 mesos, un projecte de ruta cultural-patriòtica catalana centrada en el general Josep Moragues i Mas, heroi de la Guerra de Successió, que incorpori espais físics i poblacions que tingueren un significat en la seva vida, com ara l’ermita de Sant Sebastià, a Osona, com a marc de la signatura dels Pactes de Sant Sebastià, Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, Castellciutat, al municipi de la Seu d’Urgell, Sort, al Pallars Sobirà, o el Portal de Mar, a Barcelona”.
Agustí López, defensa també “editar una publicació que incorpori la totalitat de les poesies que diferents autors han publicat als llarg de gairebé 3 segles per lloar la vida de Moragues, i trametre’l a tots els centres públics i concertats de primària i de secundària abans de l’ 11 de Setembre de 2009”.
Amb aquesta iniciativa, Agustí López vol reivindicar la figura del general Moragues, torturat i executat el 27 de maig de 1715 pels poders judicials i militars de Felip V, però “sovint injustament oblidat, perquè s’ha posat l’èmfasi en la figura de Rafael Casanova com a símbol de la resistència de tot un seguit d’herois populars”.
Segons l’historiador osonenc Antoni Pladevall, el general Moragues va néixer al mas Moragues, prop de Sant Hilari Sacalm. Es mantingué ferm en el seu suport a la candidatura al tron d’Espanya de Carles d’Àustria, monarca que s’havia compromès a respectar els drets de Catalunya. Fins i tot després de la signatura del Tractat d’Utrech, Moragues perseverà en la lluita contra les tropes felipistes.
Felip V assenyalà aquest personatge com a enemic frontal dels seus interessos, concentrant en la seva figura els càstigs més destacats i la màxima crueltat. Se li retiraren els honors militars i, descalç i vestit amb túnica de penitent, fou arrossegat per un cavall per carrers de Barcelona, decapitat i esquarterat. El seu cap fou exposat dins una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona, i restà en aquesta denigrant situació durant dotze anys.
La segona esposa del general, Magdalena Giralt, filla de Sort i baronessa de Bressui, instà repetidament Carles III, esdevingut emperador d’Àustria, que intercedís davant el rei castellà perquè autoritzés la retirada del cap de Moragues.
Aquests fets han estat glossats en repetides ocasions per poetes i literats, i des de que el senyor Lluís Pujal i Carrera, primer biògraf de Josep Moragues i Mas, va publicar la vida i fets de l’heroi de la Guerra de Successió, a diverses poblacions de Catalunya s’han encadenat actes d’homenatge i de col·locació de monuments commemoratius del general Moragues.
Però tot i això, López ha insistit, que “la figura del general Moragues no té cap mena de protagonisme als actes cada vegada més massius que se celebren arreu de Catalunya les jornades de l’ 11 de Setembre, que són els que tenen ressò als mitjans de comunicació, la qual cosa ha provocat que aquest heroi i màrtir de la Guerra de Successió sigui certament desconegut per bona part del poble de Catalunya”.
Segons el diputat nacionalista, “entenent que l’ 11 de Setembre de 2014 viurem el III centenari de la derrota de Catalunya i la caiguda de Barcelona en mans de les tropes del duc de Berwick, aquest seria un bon moment per retre homenatge a la figura de l’heroi català i construir un cos de coneixements al seu entorn”.
