Acte de la campanya 'Nacionalismo es crisis' Foto: Q.S.Són les vuit del vespre d'un dilluns. Un centenar de persones cordials, d'edats heterogènies i polides omplen les golfes del Centre Cívic Casa Golferichs a la Gran Via de Barcelona. Són gent força normal, fins i tot, entre el públic hi assisteix un fenomen extraordinari en els actes de qualsevol partit: hi ha un obrer. Feia temps que no en veia cap en un míting, una mica més i el toco. Era, els hi ben asseguro, un obrer de debò, amb granota blava tacada d'oli i pintura, flexòmetre a la cintura, bolígraf llefiscós a la butxaca i vambes de punta de ferro descantellades.
La munió de gent congregada a l'àtic de la casa modernista participava en l'acte de presentació de la campanya “#nacionalismoescrisis” que instiga Ciutadans.Una ofensiva argumental del partit que lidera Albert Rivera per replicar el discurs nacionalista i independentista que segons C's impera arreu de la política catalana. “Nacionalisme és qui odia els altres i patriotisme és qui estima la seva societat”, va sentenciar Rivera com a divisa de l'estratègia ciutadana. A partir d'aquí tot és possible: xifres, vídeos i interpretacions de la política catalana des d'un prisma unilateral.
De fet, segons l'spin-doctor de la formació, el catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras, va descriure el triple flanc al que Ciutadans s'enfronta: el nacionalisme cultural -”de la llengua i la cultura”; el nacionalisme fiscal i el nacionalisme independentista. De Carreras considera que, actualment, “estem davant una baixada del nacionalisme identitari i creix el nacionalisme fiscal i de transició nacional cap a la independència”. “Per CiU, el pacte fiscal és un graó per aconseguir aquesta independència” , augura Carreras perquè “els nacionalistes confonen el que li convé a Catalunya amb el que a ells els convé”.
Amb aquesta premissa, C's intenta a través de diversos actes i xerrades amb format unplugged explicar que el nacionalisme català és un “llast per la crisi tant pel que costa i pel que deixa d'ingressar, com companyies aèries que no poden operar a Barcelona perquè no diuen Bon dia per megafonia” evangelitza Rivera que destaca els “300 milions destinats a la Corporació Catalana de Mitjans, els 27 milions d'euros en política exterior o els 560 milions dels consells comarcals quan en sanitat se'n retallen 490 ”.
L'obrer s'ho escoltava i aplaudia mentre jugava amb el flexòmetre. Potser pensava que el “obrero, hermano, habla castellano”, perquè l'evangeli ciutadà alerta que la “immersió també és crisi” així com el fet que les tertúlies de Catalunya Ràdio siguin només en català és una traveta a l'economia. Això és, si fa o no fa, el que expliquen.
