La delegació de Ciutadans al Parlament Europeu ha enviat una carta a la resta d’Estats de la Unió (UE) per aclarir que el català, el gallec i l’euskera “no són llengües oficials d’Espanya com exigeix la normativa europea per elevar el seu estatus”, sinó d’algunes comunitats autònomes.

[noticiadiari]2/261522[/noticiadiari]
El partit taronja ha remès el seu escrit després que el govern espanyol hagi demanat que ho siguin a la UE, petició que Ciutadans no veu amb bons ulls, considerant que el president espanyol en funcions i candidat socialista a la reelecció, Pedro Sánchez, hauria d'impulsar abans un canvi constitucional que canviés el seu reconeixement en l’àmbit nacional. Actualment, la Carta Magna reconeix formalment la cooficialitat de diverses llengües, però "designa el castellà com a única llengua oficial a escala nacional".

Així, des de Ciutadans han advertit que "han d'iniciar un procés d'esmena constitucional. Reunir el consens polític necessari al Congrés dels Diputats que, ara com ara, no existeix". En la carta, la formació liderada a Espanya per Patricia Guasp ha considerat que el govern espanyol només “busca una drecera” per obtenir el suport en la investidura. Per aquest motiu, ha sol·licitat que “el consell s’abstingui de convertir-se en una plataforma per deliberar sobre assumptes de política interna espanyola”. 

El partit ha subratllat que l'executiu de Sánchez està en funcions i ha criticat que segueix "motivacions polítiques" amb aquesta mesura que, a parer seu, "eclipsa" el paper que hauria de fer la Presidència de torn del Consell. El context, per tant, en què es presenta la proposta de l'oficialitat del català s'emmarca, segons Ciutadans, en la "necessitat" que té el PSOE "d'aconseguir ser escollit de nou amb el suport de partits independentistes”. Els de Guasp han apuntat que "alguns d'ells tenen una història tenyida de populisme i euroescepticisme”.

En tot cas, han recalcat que Europa i l'Estat comparteixen un "ferm compromís amb el multilingüisme" i han destacat que el català, el basc i el gallec ja poden utilitzar-se en les institucions de la Unió des de l'any 2005, quan es va establir l'ús oficial de llengües suplementàries en el Consell i, potencialment, en altres òrgans de la UE com és el cas de la Comissió Europea, el Consell de la Unió, el Defensor del Poble Europeu, el Comitè Europeu de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.