"Avui no és un dia exactament feliç". Aquestes han estat les primeres paraules de Colau després de ser investida alcaldessa de Barcelona. La líder de Barcelona en Comú ha agraït el suport del PSC i de Manuel Valls, que li han permès retenir l'alcaldia, però ha assegurat sentir "incomoditat" pel suport del primer ministre francès.
Colau ha insistit que la voluntat inicial dels comuns era constituir un govern d'esquerres "transversal" i s'ha compromès a no renunciar a aquest objectiu. Immediatament després de rebre els vots de Valls, Colau s'ha volgut mostrat conciliadora amb totes les faccions que estaran representades al ple municipal. L'alcaldessa ha reconegut el context d'"excepcionalitat política" i s'ha mostrat favorable al fet que el llaç groc en suport als presos polítics onegi a la façana de Sant Jaume.
Colau també s'ha compromès a mantenir un contacte regular amb Forn, que avui mateix tornarà a Soto del Real. "Et reconeixem com un regidor de ple dret", ha assegurat l'alcaldessa, dirigint-se directament al regidor de Junts per Catalunya.
En aquest sentit, Colau lamentat que els comuns siguin catalogats com a "equidistants" i ha reivindicat que la seva formació no busca la "neutralitat". Això sí, la líder de Barcelona en Comú ha avisat que no serà una alcaldessa "independentista ni antiindependentista"
Colau també ha demanat als grups municipals centrar-se en les polítiques de ciutat. No només vam venir a gestionar millor sinó a demostrar que es podia fer molt més al servei de la gent", ha assegurat. L'alcaldessa ha reivindicat algunes de les seves obres de govern, com la inversió social, en què Barcelona és líder a l'estat espanyol, les multes al fons voltor o la normativa que obliga els promotors immobiliaris a reservar un 30% dels nous edificis a habitatge públic. Tot plegat, mesures per "confrontar privilegis" i en favor dels veïns, segons ha argumentat l'alcaldessa.
La líder dels comuns també ha recordat un dels moments més durs del mandat, l'atemptat de la Rambla del 17 d'agost del 2017. Colau ha volgut recordar la resposta ciutadana a l'atemptat, que va erigir Barcelona com una "ciutat de pau".
Una Colau visiblement emocionada ha acabat el seu discurs agraint el suport de la seva família i el seu entorn més proper després d'un "mandat duríssim". Ara en comença un altre reconeixent contradiccions i assumint que haurà de fer equilibris per tirar endavant els compromisos electorals de Barcelona en Comú.
La investidura que consuma l'alcaldia de Colau
La investidura d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona ja s'ha consumat. La candidata de Barcelona en Comú ha aconseguit retenir l'alcaldia de la capital catalana després de rebre 21 vots, del seu grup, dels vuit regidors del PSC i dels tres de Manuel Valls en el ple de constitució del consistori aquest dissabte a la tarda. ERC n'ha aconseguit 15, els dels seus regidors i els de JxCat, mentre que els regidors de Ciutadans han votat en blanc i els regidors del PP han votat Josep Bou.
La votació s'ha produït després de tres setmanes de negociacions després de les eleccions municipals, que va guanyar ERC, amb Ernest Maragall al capdavant. L'oferta de Valls als comuns, però, va capgirar l'escenari com un mitjó i la direcció de Barcelona en Comú va apostar per acceptar-la, ratificant la seva proposta amb l'aval de les bases.
Ha estat el número dos dels comuns, Joan Subirats, qui ha pres la paraula en el torn de portaveus. Subirats ha expressat que Barcelona en Comú no ha aconseguit superar la "política de blocs" però ha assegurat que la formació "continuarà treballant" per aconseguir-ho. "Volem jugar un paper rellevant superació de blocs i tornar a la política de diàleg i entesa entre forces progressistes", ha afirmat.
Subirats també ha justificat el paper dels comuns, argumentant la impossibilitat de defensar "governs monolíticament coherents" en un moment en què "la realitat social és cada cop més diversa".
El número dos dels comuns també ha aprofitat la seva intervenció per instar el consistori a demanar "més competències" a l'administració estatal i, a més, ha posat sobre la taula la demanda d'una "governança metropolitana" més efectiva, una de les demandes que més han repetit els comuns des de la seva entrada a l'Ajuntament el 2015.
Una votació "poc coherent", segons Maragall
Al seu torn, Maragall ha lamentat que Collboni i Valls l'hagin volgut "col·locar" a l'oposició però ha assegurat que els republicans continuaran treballant per "canviar la realitat". Maragall ha assegurat que la voluntat d'ERC és "prendre la iniciativa", a través de "l'exigència i la denúncia".
El candidat republicà s'ha referit explícitament a la votació d'investidura, per carregar contra Colau. "Vint-i-un vots i l'alcaldia pesen més que les conviccions republicanes i progressistes", ha etzibat, alhora que qualificava la votació de "poc coherent" i Colau i Valls d'"estranya parella".
Maragall, durant el seu discurs. Foto: Adrià Costa
"Evitar" un alcalde independentista
Valls ha recordat a Colau que és alcaldessa gràcies a ell i als seus dos companys de files, Celestino Corbacho i Eva Parera, que a diferpencia dels tres regidors de Ciutadans han votat a favor de la investidura de la líder dels comuns. “Volia evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista”, ha argumentat l’exprimer ministre francès, que s’ha erigit com a mur contra el nacionalisme. “Divideix la societat i busca enemics”, ha dit.
Valls, abans de la investidura. Foto: Adrià Costa
Valls ha mostrat la seva “mà estesa” a Colau un cop comenci el mandat i ha demanat respecte per la Constitució l’estat de dret i la llei. “A Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats”, ha etzibat, provocant una escridassada per part del públic que s’aplegava al Saló de Cent de l’Ajuntament. “Barcelona és una capital espanyola, catalana i europea”, ha conclòs. L'exprimer ministre francès ha insistit que els seus vots són "a canvi de res", tot i que tal com va avançar NacióDigital, va exigir un pacte de govern previ entre Colau i el PSC, que finalment no s'ha formalitzat. El president dels socialistes a Barcelona, però, s'ha conformat amb el "compromís explícit" de Colau i l'alcaldessa ha arribat a parlar de "preacord".
Collboni insisteix en la "neutralitat institucional"
El futur executiu municipal implicarà que comuns i socialistes refacin ponts després de trencar el pacte de govern el 2017. Els dos actors hauran de recuperar confiances i també assolir posicions de consens en àmbits en què estan molt allunyats, com l'eix nacional. En la sessió de constitució del consistori, Collboni ha insistit en la necessitat que el nou govern mantingui la "neutralitat institucional".
Maragall, en un moment del seu discurs. Foto: Adrià Costa
El candidat socialista, que ha agraït la "generositat" de Valls, ha reconegut l'"excepcionalitat política" del context actual i ha assegurat que no era "desitjable" arribar fins aquí. Collboni ha mencionat explícitament Joaquim Forn, alhora que lamentava la "judicialització" de la política. La recepta, diu, passa pel respecte a les lleis i la "vocació de diàleg".Collboni també ha instat els grups de l'oposició a respectar la "legitimitat" del nou executiu. "O és que el president de la Generalitat va guanyar les eleccions al Parlament", ha preguntat.
Subirats, però, ha avançat que els comuns "mai s'han sentit neutrals" a l'hora de defensar els drets i les llibertats. "Hem d'acabar ja en la situació injusta de presó i tornar al debat polític allò que mai hauria d'haver sortit d'aquest marc", ha assegurat.
Forn, protagonista
Com pertoca als presidents dels grups municipals, Joaquim Forn ha intervingut al ple en representació de JxCat després de la investidura. Forn ha tingut un record pels presos polítics i ha tingut un record per l'exalcalde Xavier Trias, que ha deixat el consistori després d'un mandat a l'oposició.
"Torno a l'Ajuntament ple de satisfacció i les conviccions fermes", ha assegurat Forn, que ha felicitat Colau. Forn, però, ha retret a Colau que no hagi "respectat" la llista més votada. "Ha comès un greu error", ha etzibat. L'exconseller d'Interior ha retret a l'alcaldessa que s'hagi recolzat en Manuel Valls, l'objectiu principal del qual és "impedir" una alcaldia independentista. Per Forn, l'aposta de Barcelona en Comú, "clarifica el paper" del partit, lluny de trencar la "política de blocs".
Forn, en el moment de prometre el càrrec. Foto: Adrià Costa
Abans d'intervenir, Forn ha viscut un dels moments destacats del ple, rebent una ovació en el moment en què el secretari municipal ha enumerat tots els electes del consistori. Forn ha tornat a ser ovacionat a l'hora de dipositar el seu vot per la investidura. Maragall també ha rebut aplaudiment en el moment de la votació, igual que Valls.
Quan ha arribat el torn de jurar el càrrec, els membres del grup postconvergent l'han promès "per imperatiu legal" i amb el compromís de treballar "pel retorn dels exiliats" i "la llibertat dels presos polítics".
Els regidors dels comuns i d'ERC també han promès el càrrec per imperatiu legal i els republicans ho han fet comprometent-se a la defensa dels "drets, llibertats, la democràcia i la justícia social".
Colau ha promès el càrrec pels veïns i veïnes de Barcelona, mentre que les seves companyes de files Lucía Martín i Laura Pérez ho han fet pel dret a l'habitatge i per un "feminisme pel 99%", respectivament.
Maragall, durant el seu discurs. Foto: Adrià Costa
Valls, abans de la investidura. Foto: Adrià Costa
Maragall, en un moment del seu discurs. Foto: Adrià Costa
Forn, en el moment de prometre el càrrec. Foto: Adrià Costa