Colau aposta per la conciliació després de rebre els vots de Valls

De la festa del 2015 a la contenció d'aquest dissabte, quatre anys després. Els dos plens d'investidura en què Ada Colau ha rebut la vara d'alcaldessa des que va aterrar a l'Ajuntament han estat molt diferents. No hi ha hagut rastre d'eufòria i la líder dels comuns ha apostat per mostrar-se conciliadora amb les diferents faccions que integraran el ple municipal, després de rebre els vots dels tres regidors de Manuel Valls. Un escenari que, com ha reconegut, no ha estat "l'ideal". De fet, l'alcaldessa ha assegurat que el suport del primer ministre francès li provoca "incomoditat".

L'ambient a la plaça de Sant Jaume també ha distat molt del viscut el 2015. Del "Sí, se puede" s'ha passat a una confrontació entre simpatitzants dels comuns i votants independentistes, que han retret a Colau l'aliança amb el PSC i Valls. 

L'alcaldessa ha insistit que la voluntat de Barcelona en Comú era formar un govern d'esquerres "transversal". És a dir: el tripartit. S'ha compromès a treballar per no abandonar aquest full de ruta i, precisament per això, ha estès la mà a l'independentisme i ha posat l'accent en l'objectiu de superar la "política de blocs". Colau ha reconegut el context d'"excepcionalitat política", ha demanat la llibertat dels presos i s'ha mostrat favorable a penjar el llaç groc a la façana del consistori. També ha adquirit el compromís personal de mantenir un contacte regular amb Joaquim Forn, que ja és camí de Soto del Real, reconeixent-lo com a regidor de "ple dret".

"Ni independentista ni antiindependentista"

Alhora, Colau ha avisat que no serà una batllessa "independentista ni antiindependentista". També ha defugit el qualificatiu d'"equidistant" i ha assegurat que els comuns busquen defugir la "neutralitat". El seu número dos, Joan Subirats, s'ha manifestat en una línia similar alhora que justificava l'escenari de la investidura per la impossibilitat de mantenir una "coherència monolítica" en el context actual.

Colau i Subirats s'han expressat així després que el president del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, fes una petició en sentit totalment contrari, instant l'Ajuntament a mantenir la "neutralitat institucional". Collboni també ha reconegut l'"excepcionalitat" del context polític però la seva recepta per superar-la és el respecte a les lleis.

Tot i centrar bona part del seu discurs en l'eix nacional, Colau també ha volgut reivindicar la seva obra de govern, posant el focus en les polítiques de ciutat

Tot i centrar bona part del seu discurs en l'eix nacional, Colau també ha volgut reivindicar la seva obra de govern, posant el focus en les polítiques de ciutat, i ha defensat la mesura que obliga els promotors immobiliaris a reservar el 30% de les noves construccions a habitatge públic, la lluita contra el frau fiscal i les multes milionàries als fons voltor. Tot i això, els comuns han vist com, bona part dels atacats rebuts han estat elaborats a partir de l'eix nacional. Sense anar més lluny, Josep Bou (PP) -fora de si entonant un "Viva España"- ha assegurat que entre ell i Colau no hi ha tantes diferències en comparació amb altres actors del consistori.

Valls marca territori

Els comuns també han estat objecte de foc amic, després que Manuel Valls recalqués que, si Colau ha rebut la vara d'alcaldessa, ha estat gràcies a ell. "Volia evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista”, ha exposat l'exprimer ministre francès. Els seus fitxatges per la plataforma amb què aspirava a l'alcaldia, Celestino Cobacho i Eva Parera, també han donat suport a Colau, mentre que els tres regidors de Ciutadans s'han abstingut en la votació d'investidura.

"Volia evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista", destaca Valls en un discurs en el qual nega l'existència de presos i exiliats

“A Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats”, ha etzibat Valls, provocant una escridassada per part del públic que s’aplegava al Saló de Cent de l’Ajuntament. “Barcelona és una capital espanyola, catalana i europea”, ha conclòs. Valls ha insistit que els vots a Colau són "a canvi de res", tot i que com va avançar NacióDigital l'exprimer ministre francès va exigir un pacte entre comuns i socialistes per aplanar el camí a l'alcaldessa.

Maragall avisa

La incògnita de l'inici de mandat és durant quant de temps Colau haurà de pagar penitència per la foto amb Valls. Ernest Maragall ha avisat que ERC "prendrà la iniciativa" des de l'oposició. Tot i les coincidències programàtiques de comuns i republicans, doncs, és d'esperar que l'inici del manat estigui marcat per la distància entre les dues forces. Un escenari pel qual ERC ja va optar durant bona part dels darrers quatre anys. L'oposició a la unió del tramvia o la negativa a traslladar el CAP Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia en són un bon exemple.
 Maragall, en la seva intervenció al ple. Foto: Adrià Costa

El candidat republicà s'ha referit explícitament a la votació d'investidura per carregar contra Colau. "Vint-i-un vots i l'alcaldia pesen més que les conviccions republicanes i progressistes", ha etzibat, alhora que qualificava la votació de "poc coherent" i Colau i Valls d'"estranya parella".

Forn, ovacionat

Un dels protagonistes del ple, al Saló de Cent i a Sant Jaume, ha estat el candidat de Junts per Catalunya, Joaquim Forn. Els postconvergents han votat per la investidura de Maragall i s'han bolcat amb l'exconseller d'Interior. Forn ha estat aplaudit en dues ocasions durant el ple de constitució i en la seva primera intervenció també ha carregat contra Colau.

L'exconseller d'Interior ha retret a l'alcaldessa que s'hagi recolzat en Manuel Valls, l'objectiu principal del qual és "impedir" una alcaldia independentista. Per Forn, l'aposta de Barcelona en Comú, "clarifica el paper" del partit, lluny de trencar la "política de blocs".
 Forn, abans de la votació d'investidura. Foto: Adrià Costa

Precisament, el trencament dels blocs apareix com el gran compromís de Colau. L'alcaldessa haurà de treballar una reconciliació dins el seu propi govern, després de la trencadissa del pacte amb el PSC el 2017 i, alhora, bastir ponts per aconseguir aprovar els grans projectes de ciutat. Amb 18 regidors d'un total de 41, la capacitat de seduir ERC -i la disposició dels republicans a ser seduïts- serà clau si els comuns no volen que la foto amb Valls els acompanyi durant tota la legislatura.