Ha acabat sent un clàssic: parlar de política a la sobretaula del dinar de Nadal. L'any passat tot just s'acabaven de celebrar les eleccions espanyoles del 20-D i Catalunya encara no tenia Govern. Enguany, els torrons arriben a poques hores de la cimera pel referèndum celebrada al Parlament. En aquest altre article de NacióDigital, us recomanem que eviteu enfrontaments i feu veure que no en sabeu ni un borrall de política, però a vegades costa i hi ha familiars insistents i, tant si seguiu fil per randa l'actualitat com si preferiu parlar dels embolics de Merlí, mai està de més un guió per rebatre els arguments del company de taula que fa campanya mentre engoleix els torrons. Aquí us oferim una petita guia per sortir-se'n amb humor. O no. En tot cas, calma, tacte i prudència, i intenteu no certificar aquella afirmació de l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, conforme el procés ha generat "divisions" en les famílies i que algunes no s'ha pogut retrobat per Nadal...

1. La teva mare és #DUI #Tram97 #TenimPressa #9N #JeSuisForcadell i pensa que tothom que no és independentista milita a la Falange...

No falla. Col·lecciona totes les samarretes de l'ANC, té el balcó folrat amb estelades, pancartes a favor del sí a la independència i té ja assenyalats al calendari del 2017 els possibles dies de "mobilització permanent". De fet, ja pateix per si tindrà plaça o no a l'autobús de la manifestació de la Diada i està disposada, si cal, a apuntar-se al gimnàs per fer el pi pont si les entitats ho demanen. Per Forcadell i per la independència, tot. Dóna per fet que tothom té el mateix compromís i, si no, deu ser que és de Falange. És dur batallar contra aquest entusiasme, però sol tenir un punt dèbil. Ella té la percepció que ja s'ha fet tot per aconseguir la independència perquè no ha faltat a cap convocatòria a les Diades, però s'esgarrifa si se li planteja la possibilitat de fer una vaga de país o, simplement, que tothom s'agafi festa per anar a donar suport en dia laborable a Artur Mas el dia del judici pel 9-N. "Com? No, no, jo haig d'anar a treballar", acostumen a respondre. "Els meus fills que faltin a l'escola? Ni parlar-ne", afegeixen.  

[blockquote]Se li pot recordar que els independentistes van sumar el 27-S el 48% del suport i que, per tant, encara no està clar que siguin majoria[/blockquote]
Si se'ls diu que la independència no s'aconsegueix, simplement, amb coreografies, colors i proclames ja la tindràs de morros. Se li pot recordar que els independentistes van sumar el 27-S el 48% del suport i que, per tant, encara no està clar que siguin majoria (de fet, segons l'últim baròmetre del CEO, tot just hi ha un empat). O que mentre critica els "comuns" perquè "encara no s'han sumat a la independència" aquests sí que estan donant suport a Forcadell i estan compromesos amb el Pacte Nacional pel Referèndum. "Unitat, unitat, unitat", reclama ella. I sempre se li pot recordar l'entrevista de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, a NacióDigital... 

2. El teu oncle ha adoptat el follet del federalisme de Pere Navarro i ara és el follet de la reforma federal pactada amb el PP...

No defalleixen mai. Tan se val quants vots hagi perdut el PSC o el que digui el CEO, durant les festes posen el Don't stop me now de Queen en mode repetició i ho donen tot. Pensen que el món s'ha alineat contra ells però que algun dia la realitat els donarà la raó i cal esperar amb un somriure. Sempre se'ls pot recordar com ningú va fer cas a Pasqual Maragall quan defensava una Espanya federal o com va costar estirar de la llengua a Alfredo Pérez Rubalcaba perquè pronunciés la paraula "fe-de-ra-lis-me" en aquella festa de la Rosa. Un model d'estat que encara no ha tret ningú al carrer, per cert. 

[blockquote]Pots recordar com el PSC ha passat de tenir 1,6 milions a les generals del 2008 a oscil·lar entre els 520.000 i els 560.000[/blockquote]
Si prefereixes anar amb xifres a la mà, pots recordar com el PSC ha passat de tenir 1,6 milions a les generals del 2008 a oscil·lar entre els 520.000 i els 560.000, com han perdut 6.000 militants en cinc anys o com el partit necessita renovar-se perquè la mitjana d'edat del militant del PSC és de 62 anys. Val a dir, però, que els socialistes catalans són ja immunes a les patacades. Ara, el seu tendó d'Aquil·les és recordar-li que el PSOE ha fet Mariano Rajoy president. "Nosaltres vam votar en contra", et recordaran. I tindran tota la raó, però el PSOE segueix pactant amb el PP i Pedro Sánchez ara és militant de base. Per a més inri, toca la grossa de la loteria de Nadal als treballadors de Ferraz i el gerent ha perdut la butlleta. Ben mirat, tingueu pietat.

3. El teu cosí va a totes les manis del 12 d'octubre i creu que, si mires deu segons TV3 sense ulleres de sol, et tornes independentista...

Sí, no ha viscut el franquisme ni de casualitat, però se sap el Cara al Sol, té una rojigualda gegant al capçal del llit i un adhesiu del toro d'Osborne al cotxe tunejat. Certament està ara en hores baixes des de que José María Aznar ha anunciat que deixava la presidència d'honor del PP. Si és que són uns tous! Critica els independentistes perquè considera que estan intentant imposar el seu règim, però ell és un guardià de la pàtria i de l'Espanya única i indivisible. És possible que carregui contra el model d'immersió lingüística, però se li pot recordar que ell parla perfectament el castellà i que, per tant, és una evidència de l'èxit d'aquest model.

[blockquote]Un cop dur és argumentar que el PP és marginal a Catalunya o que Societat Civil Catalana, per molts esforços que faci, no és l'ANC de l'unionisme[/blockquote]
Un cop dur és argumentar que el PP és marginal a Catalunya o que Societat Civil Catalana, per molts esforços que faci, no és l'ANC de l'unionisme. O plantar-li al davant imatges de la manifestació del 12 d'octubre o del 6 de desembre per, a continuació, ensenyar-li fotografies de les manifestacions de l'Onze de Setembre. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Si és dels que s'omple la boca de Constitució, repta'l a recitar-ne un passatge, a veure quin és el resultat. 

4. El teu germà que creu que Oriol Junqueras és d'esquerres i Andreu Mas-Colell era un "austericida", tot i fer uns pressupostos quasi idèntics...

A veure, quasi idèntics, ben bé, no... Mas-Colell s'atrevia a incomplir el topall de dèficit -per la porta del darrera- incloent partides fantasma. No estaria malament que li recordessis al teu germà que, en canvi, Junqueras ara es fa el ronso i no veu clar ni esgotar el 0,6% que li permet Cristóbal Montoro. Que sí, que cal ser rigorosos i no es pot allargar més el braç que la màniga, que augmentar el deute és una penyora per a les generacions futures, que Espanya permet fins on permet, que els catalans ja paguen prou impostos, que si s'apugen els tributs als rics poden domiciliar-se a Madrid, que quan arribi la independència i lliguem els gossos amb llonganisses ja farem, que no podem viure per sobre les nostres possibilitats... El teu germà no té la mateixa sensació de déjà vu que tu? Acabarà justificant que abaixar impostos és d'esquerres? Faci'n apostes! Com a mínim, blinda't si insinua que la diferència entre un polític de dretes i un d'esquerres és que, mentre el primer retalla per plaer, el segon ho fa perquè no té altre remei.

[blockquote]Blinda't si insinua que la diferència entre un polític de dretes i un d'esquerres és que, mentre el primer retalla per plaer, el segon ho fa perquè no té altre remei[/blockquote]
I, en relació a la necessitat que la CUP voti els comptes per fer el referèndum, pregunta-li si sap qui va dir que no es tracta de "bescanviar uns pressupostos per un mandat democràtic", sinó que " el mandat democràtic és imprescindible per no fer pressupostos com aquests". No, no és cap cupaire per espolsar-se la responsabilitat de votar els comptes, sinó Pere Aragonès -actual secretari d'Economia del Govern-, quan el 2014 refusava votar el text presentat per Andreu Mas-Colell, en un moment en què CiU i ERC passaven per una mala relació. De fet, si li preguntes pel PDECat, és possible que el teu germà primer et pregunti a tu amb qui simpatitzes. Si ets republicà com ell o de la CUP, et posarà els convergents de volta i mitja, "uns autonomistes a qui cal arrossegar", però si ets d'algun altre partit, et dibuixarà el PDECat com una força sobiranista i necessària "que no ens fallarà". Ja veuràs, prova-ho!

5. El teu cunyat afirma que, des que governa Ada Colau, ja no hi ha desnonaments a Barcelona i que la paraula màgica de Mary Poppins ara és "fraternitat"...

Barcelona és irreconeixible des que governa Ada Colau. La "màfia" ja no governa, el lloguer dels pisos ha caigut, el Mobile World Congress ja contribueix amb la seva riquesa a tota la ciutat, les consultes ciutadanes són el pa de cada dia... Bé, potser no tant, però segur que ell veu el got mig ple. I potser obvia que un informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials critica que Ada Colau hagi retallat la despesa social un 11%, que el nombre de desnonaments hagi passat de vuit a deu al llarg de l'any, que el preu de l'habitatge va créixer un 8% el primer semestre de l'any a la ciutat o que Florentino Pérez i Sacyr s'hagin adjudicat el servei d'atenció domiciliària a dues de les quatre zones de Barcelona. Això ja no li importa al teu cunyat, que culpa l'oposició independentista de fer soroll excessiu amb Franco al Born –si un "comú" col·loca una efigie franquista, ja se sap, és per reinterpretar, una acció que no està a les mans dels alcaldes convergents de Tortosa-, per bé que no deixa de ser curiós com és que, si fins ara governaven les elits i ara ho fa el poble, ara calgui aprovar pressupostos amb la minoria més minoritària que s'ha vist mai.

[blockquote]Que les enquestes dibuixin que, en unes eleccions catalanes el nou partit dels "comuns" no hi tindria res a pelar, no li deu amoïnar massa, però li ho pots recordar[/blockquote]
Però el teu cunyat està content, perquè el canvi a l'Estat és a tocar. I és que, quan el PP, el PSOE i C's degustin el caviar de la fraternitat de Xavier Domènech, el referèndum pactat serà possible i real. Per altra banda, que les enquestes dibuixin que, en unes eleccions catalanes el nou partit dels "comuns" no hi tindria res a pelar, no li deu amoïnar massa, però li ho pots recordar. "Què significa Syriza? Barcelona en Comú és Syriza, companys", va exclamar Karagkounis, eurodiputat del partit grec, durant la campanya de les municipals. Era premonitori? Perquè com tothom sap, Alexis Tsipras ha vençut la troica i no s'ha doblegat als seus interessos..., oi?

6. La teva tieta dorm amb la foto d'Artur Mas a la tauleta i encara pensa que la "deixa" dels Pujol era només això...

Quan la teva tieta va a veure Els Pastorets, està convençuda que, sota aquell maquillatge vermell de Satanàs, hi ha Anna Gabriel. I, a diferència del que passa a la famosa obra de Josep Maria Folch i Torres, els dimonis vencen i, en comptes de matar l'infant Jesús, van enviar Artur Mas "a la paperera de la història". I d'això aviat en farà un any, motiu pel qual pot ser que la tieta estigui susceptible. "Com pot ser que el poble no valori l'esforç que fa CDC pel país, renunciant al seu líder en favor de la independència, renovant-se per adaptar-se -res a veure amb aparcar el pujolisme- i enfrontant-se dia sí dia també als tribunals per posar les urnes i per voler-les tornar a posar?", es pregunta ella, amb els 15 diputats de l'última enquesta encara coent i els ulls humits.

[blockquote]Que si el 77% dels catalans defensa apujar els impostos als més rics potser caldria cedir ja que estem en allò de donar la veu al poble...[/blockquote]
Fóra bo que, després del quinzè punyal als castristes de la CUP i la vintena insinuació que Oriol Junqueras vol forçar eleccions per fer un tripartit, li recordessis potser, si Francesc Homs va quedar per darrere del PP a la demarcació de Barcelona el 26-J i ara és al mixt és que alguna cosa no acaben de fer bé. Vaja, potser. Que aguantar fins al darrer segon el discurs del pacte fiscal, les estructures d'estat i les interdependències, mentre els carrers ja eren plens d'estelades potser no va ser la millor idea. Que, més enllà de la guerra bruta, potser això de les seus embargades -ai, no, perdó, donades com a aval judicial!- no és la millor carta de presentació i que alguns indicis de gestió no del tot pulcre -recorda: tacte, molt de tacte!- són raonables. O que si el 77% dels catalans defensa apujar els impostos als més rics potser caldria cedir ja que estem en allò de donar la veu al poble... Que no, de veritat, classe mitjana no són 60.000 euros anuals, això només un cobra un 4% de catalans, tieta!

7. El teu fillol crema fotos del rei i creu que la independència és un bonus track que et regalen quan tombes tres pressupostos...

El clàssic rebel. Incomprès. Massa avançat per viure en una societat tan carca. El revolucionari amb acne a la cara, però amb granets que no són de pus, sinó d'un excés de sentiment de classe que, de tant vessar-li, li tapona els porus. Arribarà tard perquè tenia assemblea el matí, i marxarà aviat, perquè ha quedat al casal, que fan una "cafeta" antinadalenca solidària amb les dones lesbianes i esquerranes del Kurdistan. El rebràs amb la broma de "caram, un comunista amb iPhone?" i ell es molestarà -amb raó, tot s'ha de dir- perquè cada any li dius el mateix. Aquest any -oh, sorpresa!- ve enfadat amb el món, ara perquè aquesta dreta retalladora de Junts pel Sí no vol apujar l'IRPF a les rendes altes i, tot i això, ja ha començat el #pressingCUP perquè el febrer votin els pressupostos per no engegar-ho tot a rodar. Que, total, el teu cosí està convençut que, en realitat, els "convergents" busquen qualsevol excusa per pactar amb l'Estat. Però, és clar, com que els mitjans -tots controlats per CaixaBank, la CIA i la Yoko Ono, també responsables de l'anunci de La Grossa d'enguany- alimenten el discurs del capital, el poble segueix alienat i incapaç de veure que l'única estratègia vàlida és la seva.

[blockquote]No estaria gens malament que, si bé s'omple la boca parlant de majories socials, el teu cosí reconegués que la CUP va esborrar-se de la primera gran manifestació indepe[/blockquote]
Perquè agafi perspectiva, recorda-li que aviat farà un any que el seu va aconseguir ser el primer partit capaç de triar un president amb només deu diputats. I que també va imposar el referèndum en el full de ruta. I que potser si les enquestes apunten que baixarà molt és perquè el poble al qual vol representar en realitat no acaba de veure clar que es pressioni tant. En tot cas, no estaria gens malament que, si bé s'omple la boca parlant de majories socials, el teu cosí reconegués que la CUP va esborrar-se de la primera gran manifestació indepe, a la Diada del 2012. I ja n'està segur que la millor manera que Europa ajudi el país és anunciant que no es pagarà el deute? O que la via per donar tranquil·litat als funcionaris és reclamar que alguns d'ells -els Mossos- desobeeixin ordres judicials?

8. La teva germana somnia amb Pablo Iglesias i ha patit més el seu trencament amb Íñigo Errejón que el divorci dels pares...

Dies difícils. Està massa recent la votació de Podem. La pots animar, d'entrada, amb la frase màgica: "Sí que es pot!". Per a ella, que té un pijama de color lila i que s'ha comprat unes ulleres com les de Monedero, tot és culpa del PSOE, que no va voler pactar amb Pablo Iglesias i que s'ha venut al PP. Ara, Podem no només s'està llepant les ferides de no haver assaltat els cels i haver fet el sorpasso al PSOE sinó que, a més, té una batalla ideològica interna sobre com afrontar el futur més immediat.

[blockquote]Tot és culpa del PSOE, sí, però el fet és que Podem, on governa, ho fa gràcies al suport d'aquells que eren "la casta"[/blockquote]
Tot és culpa del PSOE, sí, però el fet és que Podem, on governa, ho fa gràcies al suport d'aquells que eren "la casta"; i allà on el PSOE governa, a excepció d'Andalusia, és Podem qui l'apuntala. Se li pot recordar que durant la campanya defensava que la Constitució s'havia de reformar ja, però que per ara està més a tocar una recentralització que no pas una reforma que reconegui l'Espanya plurinacional. De fet, fins i tot el PSOE ha oblidat ja aquest concepte buc insígnia de José Luis Rodríguez Zapatero. Quan arribarà aquest canvi? Quan? No podrà respondre...

9. El teu sogre pensa que Albert Rivera és el nou centre reformista liberal que necessita Espanya, l'Adolfo Suárez del segle XXI...

"Ja no hi ha polítics com els d'abans!", deia fins fa no res. De fet, fins que la ciència va avançar prou com per, en un pas més respecte la clonació de l'ovella Dolly, aconseguís engendrar Albert Rivera d'un pèl del nas d'Adolfo Suárez. Això sí que és seny, centralitat i sentit d'estat! El teu sogre està encantat, perquè per fi algú mira pels que aixequen la persiana cada dia, volen construir amb les seves mans i esforç un futur millor, pels que creuen que la millor política social és la plena ocupació... i pel veneçolà Leopoldo López. T'encantaria ser el germà de la seva dona per poder-li dir "cunyat" sense que s'ho prengués malament, però no és el cas, i l'alternativa d'intentar seduir el seu germà per fer el mateix no et sembla viable. Així que, un cop més, caldrà recórrer als arguments.

[blockquote]Pactar amb la federació del PSOE amb més imputats per frau i amb un partit declarat judicialment com a corrupte a la Comunitat de Madrid i al Congrés no és regeneració, sinó blanquejar la corrupció[/blockquote]
Li encanta canviar el món a la barra d'un bar, però haurà de ser a la taula on li intentis fer veure que no, que C's no és de centre. Que defensar que es retirés la sanitat als immigrants, marxar d'un ple per no condemnar el franquisme, impulsar un contracte únic a la baixa, no oposar-se als concerts a escoles d'elit o rebutjar l'impost a la banca no són mesures de centre. Que, si C's ha decidit deixar d'anomenar-se socialdemòcrata, és per algun motiu. Que un 74% dels enquestats en l'últim CIS ja situa C's com un partit de centre-dreta o de dretes. Que pactar un dia amb el PSOE i l'altre amb el PP, que dir que no entraràs a cap govern que no presideixis i després pidolar ministeris, que dir que no investiràs Mariano Rajoy de cap manera i després votar-lo tan alegrement..., tot això no és sentit d'estat, és ser un ionqui del poder. Que pactar amb la federació del PSOE amb més imputats per frau i amb un partit declarat judicialment com a corrupte a la Comunitat de Madrid i al Congrés no és regeneració, sinó blanquejar la corrupció.

10. El teu avi creu que Rajoy ha tret Espanya de la crisi i que és un dimoni populista, separatista, avortista i maçó qui buida la guardiola de les pensions...

Aquest Nadal està tranquil. Mariano Rajoy governa i, per tant, ja no cal patir pel radical de la cua que venia a cremar Espanya. A més, en un acte de bondat ha apujat el salari mínim i evitarà que a les persones vulnerables se'ls talli la llum. Ara ja només té un problema: els independentistes. Sort que el PSOE l'ajuda a frenar-los! Segur que li passen coses "vertaderament notables", com oblidar que són ja més del 80% els catalans que demanen que a Catalunya es faci un referèndum. Tampoc té cap mena de rellevància per a ell que el tribunal que emet sentències per frenar el procés sobiranista, el Constitucional, estigui presidit per algú que va militar al PP. "A Espanya existeix la divisió de poders", insistirà. 

[blockquote]Se li pot recordar que una "operació diàleg" no es desenvolupa normalment als jutjats. Que si tu vols parlar amb ell normalment ho feu sense un jutge pel mig[/blockquote]
Se li pot recordar que una "operació diàleg" no es desenvolupa normalment als jutjats. Que si tu vols parlar amb ell normalment ho feu al sofà o en una taula a casa o a un local i no pas amb un jutge pel mig. I que, per descomptat, parleu de tot i sense línies vermelles perquè us coneixeu de tota la vida. Serà difícil convèncer-lo que Rajoy és l'artífex de la majoria de les retallades que has patit a la teva vida perquè compra la tesi que "cal apretar-se el cinturó quan vénen maldades", però el tema estrella, és sens dubte, la corrupció. Recorda-li Bárcenas o les cinc caixes B del PP al País Valencià. O directament que el PP és el primer partit imputat, tot ell, en democràcia.