07
de novembre
de
2015, 15:00
Actualitzat:
08
de novembre,
8:30h
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, nomenarà en breu el nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Miguel Ángel Gimeno conclou el seu mandat de cinc anys, però pot ser confirmat per un nou període. El consell triarà entre els candidats que s’hagin presentat. El termini per elevar les candidatures al Consell expira el 19 de novembre. Alguns noms ja circulen per les sales del vell Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys, però fins que no es facin públics els noms, pot haver sorpreses.
Gimeno va arribar al cim del TSJC l’octubre del 2010 amb una aurèola de jutge rigorós, un tret que li reconeixen tots els segments de la judicatura, i amb un perfil de magistrat progressista, molt actiu a l’associació Jutges per la Democràcia (JD). Cinc anys després, la valoració de la seva etapa genera controvèrsies. La seva defensa de mesures alternatives a la presó en casos de delictes menors ha estat elogiada des dels sectors més avançats del sector, que alhora critica que no ha estat prou enèrgic en la defensa dels professionals de la justícia.
El president del TSJC ha d’encarar-se amb el CGPJ, presidit per un enemic seu ideològic, Carlos Lesmes, home del “búnquer” judicial i de la confiança del govern del PP. També ha de defensar les vindicacions dels jutges davant el Ministeri de Justícia espanyol. Això ha fet que molts dels seus companys adoptin ara una posició crítica envers una actitud de Gimeno que consideren massa acomodatícia. Una part de Jutges per la Democràcia es mostra ara crítica amb la seva gestió. Se li retreu que no ha estat capaç de resoldre el tema de les places vacants de jutges, fiscals i secretaris, que segons apunten fonts del TSJC, arriben fins al 20%.
Diversos sectors judicials es queixen que des de la desaparició del malaguanyat Guillem Vidal, qui fou president del TSJC (1994-2004), els jutges catalans no tenen un lideratge fort. En canvi, reconeixen a Gimeno la seva sensibilitat per la realitat catalana i la bona sintonia que manté amb el president de la Generalitat.
Pablo Llarena, referent del sector més conservador
En tots els moviments interns que es fan al TSJC, hi ha un nom que sempre s’esmenta: Pablo Llarena, l’actual president de l’Audiència de Barcelona. Molt conservador, és el líder de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’organització majoritària entre els jutges de l’Estat, ben relacionada amb el Partit Popular. Llarena és un actor influent en el poder judicial. S’apunta a la judicatura catalana que si no acaba presentant el seu nom per presidir el TSJC és perquè té aspiracions més altes a Madrid.
El nucli més reaccionari del poder judicial al CGPJ no té simpatia per Gimeno, a qui la seva actitud poc combativa davant el govern espanyol potser no li servirà de molt. Però no està clar quin pot ser el candidat del bloc més proper al govern espanyol. Maria Eugènia Alegret, predecessora de Gimeno i membre de l’APM, també ha aparegut en algunes travesses.
Però si cap candidat conservador aparegués amb prou força, cobraria valor el nom de Fernando Lacaba, el president de l’Audiència de Girona, a qui diverses fonts donen per més que probable aspirant. Pertany a l’Associació de Jutges Francisco de Vitoria, minoritària i considerada moderada o “centrista” entre l’APM i JD.
Lacaba ha conreat un perfil professional i no ideològic. Alguns creuen que podria ser un home de compromís i que tal volta seria més exigent amb el govern pel que fa a les condicions laborals del sector judicial. És un home que vol restar al marge de polèmiques polítiques.
Una sala penal partida per la meitat
La presidència del TSJC és una peça determinant en l’actual mapa judicial i polític. Ho és per la seva rellevància, però també perquè presideix la sala penal, la que al capdavall decidirà la sort judicial del president Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per la seva imputació pel 9-N. Encara que això és de difícil concreció, en àmbits de la judicatura s’assegura que la sala està partida just per la meitat: tres vots a tres sobre si arxivar la causa o tirar endavant el procés. El president del TSJC té vot de qualitat.
Gimeno va arribar al cim del TSJC l’octubre del 2010 amb una aurèola de jutge rigorós, un tret que li reconeixen tots els segments de la judicatura, i amb un perfil de magistrat progressista, molt actiu a l’associació Jutges per la Democràcia (JD). Cinc anys després, la valoració de la seva etapa genera controvèrsies. La seva defensa de mesures alternatives a la presó en casos de delictes menors ha estat elogiada des dels sectors més avançats del sector, que alhora critica que no ha estat prou enèrgic en la defensa dels professionals de la justícia.
El president del TSJC ha d’encarar-se amb el CGPJ, presidit per un enemic seu ideològic, Carlos Lesmes, home del “búnquer” judicial i de la confiança del govern del PP. També ha de defensar les vindicacions dels jutges davant el Ministeri de Justícia espanyol. Això ha fet que molts dels seus companys adoptin ara una posició crítica envers una actitud de Gimeno que consideren massa acomodatícia. Una part de Jutges per la Democràcia es mostra ara crítica amb la seva gestió. Se li retreu que no ha estat capaç de resoldre el tema de les places vacants de jutges, fiscals i secretaris, que segons apunten fonts del TSJC, arriben fins al 20%.
Diversos sectors judicials es queixen que des de la desaparició del malaguanyat Guillem Vidal, qui fou president del TSJC (1994-2004), els jutges catalans no tenen un lideratge fort. En canvi, reconeixen a Gimeno la seva sensibilitat per la realitat catalana i la bona sintonia que manté amb el president de la Generalitat.
Pablo Llarena, referent del sector més conservador
En tots els moviments interns que es fan al TSJC, hi ha un nom que sempre s’esmenta: Pablo Llarena, l’actual president de l’Audiència de Barcelona. Molt conservador, és el líder de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’organització majoritària entre els jutges de l’Estat, ben relacionada amb el Partit Popular. Llarena és un actor influent en el poder judicial. S’apunta a la judicatura catalana que si no acaba presentant el seu nom per presidir el TSJC és perquè té aspiracions més altes a Madrid.
El nucli més reaccionari del poder judicial al CGPJ no té simpatia per Gimeno, a qui la seva actitud poc combativa davant el govern espanyol potser no li servirà de molt. Però no està clar quin pot ser el candidat del bloc més proper al govern espanyol. Maria Eugènia Alegret, predecessora de Gimeno i membre de l’APM, també ha aparegut en algunes travesses.
Però si cap candidat conservador aparegués amb prou força, cobraria valor el nom de Fernando Lacaba, el president de l’Audiència de Girona, a qui diverses fonts donen per més que probable aspirant. Pertany a l’Associació de Jutges Francisco de Vitoria, minoritària i considerada moderada o “centrista” entre l’APM i JD.
Lacaba ha conreat un perfil professional i no ideològic. Alguns creuen que podria ser un home de compromís i que tal volta seria més exigent amb el govern pel que fa a les condicions laborals del sector judicial. És un home que vol restar al marge de polèmiques polítiques.
Una sala penal partida per la meitat
La presidència del TSJC és una peça determinant en l’actual mapa judicial i polític. Ho és per la seva rellevància, però també perquè presideix la sala penal, la que al capdavall decidirà la sort judicial del president Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per la seva imputació pel 9-N. Encara que això és de difícil concreció, en àmbits de la judicatura s’assegura que la sala està partida just per la meitat: tres vots a tres sobre si arxivar la causa o tirar endavant el procés. El president del TSJC té vot de qualitat.