Després d'anys de reivindicació, la Generalitat, Endesa i Infosa, encarregada de l’explotació de les Salines de la Trinitat situades al Parc Natural del delta de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita (el Montsià), inicien per fi avui el soterrament pel mar de la línia elèctrica del Trabucador. Les obres, que és previst que s'executin en quatre mesos, es portaran a terme en tres fases, la primera de les quals consisteix en estendre 290 metres de cablejat subterrani de mitjana tensió a les instal·lacions de les salines. En total, la instal·lació del cable implicarà una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa n’assumirà un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat, el 20% restant.

Endesa, qui es responsabilitza de l’obra i serà la titular de la línia, ha iniciat els treballs després d'obtenir els últims permisos i autoritzacions. Així, s’ha començat a obrir una rasa a les salines amb l’objectiu de poder-hi soterrar un cable de 25 kV, que sortirà d’un centre de transformació i arribarà fins arran de mar.

En aquest punt i ja en una segona fase, es farà una conversió subterrània-submarina amb la instal·lació de més de quatre quilòmetres i mig de cablejat entre les dues ribes, que anirà pràcticament en línia recta, a excepció d’una part del traçat on hi ha unes muscleres. Aquesta és la part més complicada de l’obra, tant pel que fa al mecanisme de soterrament de la línia (per succió), com perquè es tracta d’una zona d’especial valor ecològic. És per això que el projecte inclou diverses mesures mediambientals per a protegir la flora i la fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre. En aquest sentit, es prestarà especial atenció a dues espècies: la Pinna nobilis (nacres) i la Cymodocea nodosa, segons ha informat la Generalitat.

Espècies a protegir
En el cas de les nacres –un mol·lusc bivalve catalogat com a espècie de protecció estricte i com a vulnerable–, es traslladaran els exemplars que hi ha al llarg del recorregut fins a un costat o altre de la línia, ja que la topografia, la naturalesa del substrat, la cota de profunditat i l’onatge és molt similar a l’actual. Aquesta tècnica de trasplantament, que la realitzarà un equip de biòlegs bussejadors, ja ha estat utilitzada amb èxit al mar Mediterrani (un exemple n’és els treballs de reflotament del vaixell Costa Concordia) i té una bona acceptació entre la comunitat científica.

D’altra banda, Endesa prendrà les mesures idònies perquè el soterrament del cable tingui el menor impacte possible en la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa –fanerògama marina catalogada com a espècie d’especial interès–. Per fer-ho, un cop finalitzades les obres es restituirà completament la topografia original del terreny amb la utilització dels mateixos materials originals i sense l’aportació d’àrids externs. Així, es preveu que un cop restablertes les condicions ambientals originals, les zones afectades seran recolonitzades mitjançant processos naturals i s’arribarà a la situació actual en un període de dos anys.

La fase final de les obres, que es portarà a terme de cara el novembre, consistirà en fer la conversió submarina-subterrània a l’oest del canal de Sant Pere. Aquí s’estendran 350 metres més de cable subterrani de mitjana tensió entre un tram de terra i un altre d’asfaltat fins a arribar a un centre de transformació ja existent i anirà paral·lel a una línia d’alta tensió.

En l’actualitat, el subministrament elèctric a la salina es realitza a través d’una línia de mitjana tensió a 25 kV que serà retirada, de manera que comportarà una millora ambiental i paisatgística. Aquesta línia travessa l’anomenada barra del Trabucador, un istme que ha estat declarat d’especial valor ecològic. La infraestructura, que únicament alimenta la instal·lació esmentada, ha patit diversos desperfectes greus per efecte dels temporals que periòdicament afecten aquesta zona, situació que perjudica Infosa, que no disposa d’un subministrament elèctric de qualitat, i Endesa, en el sentit de les dificultats que comporta afrontar reparacions de manera reiterada en espais protegits. A més, visualment ofereix una imatge gens endreçada d'aquest espai tan singular, i especialment nefasta pel perill que comporta per a les persones transitar per sota dels pals inestables dins de l'aigua quan queden inundats pels temporals.

Amb aquest acord s’aconsegueix conjugar els interessos particulars i públics concurrents, de manera que, d’una banda, Infosa pugui disposar d’un subministrament elèctric en les condicions necessàries per garantir el seu procés industrial, ja que es tracta d’una de les principals productores de sal marina a l'Estat i l’única de Catalunya, la qual produeix 80.000 tones anuals de sal marina cada any en les 970 hectàrees que explota.