El 20 de novembre del 1964, onze anys justos abans de la mort del dictador, una assemblea de comissions obreres organitzades en la clandestinitat des de finals dels 50, va aplegar-se a la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants de Barcelona. Va ser allí, en una església que connectava amb els corrents més progressistes que el Concili havia impulsat, un dels pocs indrets que escapava al control social del règim, que els sindicalistes van formular la primera plataforma reivindicativa del que seria una gran força social. Aquest dimarts, CCOO ha celebrat els seus 60 anys en un acte a la seva seu social -renovada- amb presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, la vicepresidenta Yolanda Díaz i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Un salari mínim de 200 pessetes diàries (que equivaldria a 1,2 euros actuals), una escala salarial mòbil i llibertat sindical eren algunes de les propostes d'una central que va néixer en dictadura. El franquisme va passar, però en totes les intervencions d'aquesta commeoració ha bategat l'alerta enfront les amenaces que representa una extrema dreta en ascens. Seixanta anys després, "la democràcia està en joc", ha advertit Yolanda Díaz.
El secretari general estatal de CCOO, Unái Sordo, ha recordat aquell moment i la complexitat de Comissions en una Catalunya on molta gent no se sentia interpel·lada per l'estat nacional espanyol: "Que no hi hagi sindicats nacionalistes de pes té molt a veure amb la lectura feta pel sindicat d'aquesta diversitat".
Sordo ha reblat que sense la lluita feta per Comissions no s'explicaria l'assoliment de les llibertats: "La democràcia no se'ns va regalar", ha proclamat. Ha advertit que "l'amenaça de l'extrema dreta és la major des de la fi de la Segona Guerra Mundial". Ha considerat que el sindicalisme de classe és un element essencial per edificar "futurs desitjables".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assenyalat el paper jugat pel sindicat per construir una Catalunya "integradora i diversa", erigida per persones provinents d'"arreu". Ha propugnat que en moments de context global incert, s'emetin des de Catalunya senyals clars en favor de "la convivència i la prosperitat compartida".
Illa ha afirmat que les dècades viscudes en democràcia no han vingut regalats i que el paper jugat pels sindicats és clau per preservar-la. Si la crisi del 2008 es va combatre amb una política d'austeritat, a la crisi sorgida de la pandèmia s'hi ha donat resposta per "polítiques progressistes" amb l'objectiu d'un "nou pacte social". "Si l'economia creix això s'ha de traduir en polítiques en favor de les majories socials i els drets dels treballadors", ha dit el president, que ha insistit en aquesta idea: "No hi haurà una democràcia sòlida si els treballadors no arriben amb dignitat a final de mes".
Díaz convocarà els experts per incrementar el sou mínim el 2025
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha afirmat que l'acte de 60 aniversari depassava el simbolisme i ha recordat que ella mateixa és filla d'un militant del sindicat i que "no s'explica la història d'Espanya sense Comissions". "No soc neutra -ha dit-, soc una filla de Comissions, una vicepresidenta que defensa els interessos dels treballadors" i ha recordat que el franquisme va ser també "un règim antiobrer".
Díaz ha assegurat que "la democràcia està en joc" i referint-se al 20-N de la fundació de CCOO i el de la mort de Franco, ha exclamat: "Hi ha 20-N que valen la pena". La vicepresidenta ha explicat l'estratègia com un camí entre "el necessari i el possible" i l'actuació pròpia d'un "sindicat no dogmàtic". Díaz ha afirmat que l'estat és "un país plurinacional" i que Comissions "va donar catalanitat als qui no eren catalans".
"Necesitem més centralitat del món del treball. No hi ha democràcia sense un sindicalisme fort", ha refermat Díaz, en el que ha estat el missatge central de tots els qui han intervingut en la celebració. S'ha referit als reptes que té al davant la democràcia: l'elecció de Donald Trump, "que ho canviarà tot", l'"esclavitud algorítmica" i l'emergència climàtica, "que va per barris, com la desigualtat". Ha demanat a CCOO el suport màxim per aconseguir la reducció de la jornada laboral, que ha de tenir impacte en les vides de la gent. Díaz ha anunciat que convocarè en pocs dies la comissió d'experts que ha de preparar l'incrment del salari mínim interprofessional de cara al 2025.
Collboni ha intervingut per subratllar el pes dels sindicats de classe en la conquesta de la democràcia i ha recordat algunes de les figures rellevants del sindicat, com Manuel Vidal, rememorat a la pel·lícula El 47. Com han fet els altres oradors, també s'ha referit a l'ascens de les forces ultres arreu.
Javier Pacheco, secretari general de la Comissió Nacional Obrera de Catalunya, ha qualificat la seu reformada de la central de "buc insígnia i catedral" del sindicalisme. Pacheco ha elogiat l'acció obrera contra la dictadura: "De la mà del rei i dels hereus del règim, mai haguéssim tingut les llibertats que vam guanyar. La repressió no era de joguina". Ha recordat que una quarta part dels prop de 2.000 catalans processats pel sinistre TOP eren militants de Comissions.
Pacheco ha posat en valor la tasca de construcció de país, d'una Catalunya que un dels històrics del sindicat, Cipriano García, va definir com "un sol poble". També la feina feta a peu de fàbrica: "No hem fet sindicalisme de saló, sinó de fang". Ha invocat a la "unitat d'acció" de les forces sindicals per protegir els drets de les classes treballadores.
També ha assenyalat que el paper cohesionador de Comissions ha ajudat a "la sortida social" als anys del procés perquè en el seu si hi ha "independentistes, federalistes, autonomistes i jacobins". Ha proclamat que avui dia "continua sent català tot aquell que viu i treballa a Catalunya". Pacheco ha dit que el que vol la gent és molt clar: tenir espais de llibertat, esperança pels fills, ser curats quan van al metge i accés a l'habitatge: "No hi ha llibertat sense sostre".
Sant Medir va acollir el naixement de Comissions en una església progressista regida per una personalitat llegendària, Josep Maria Vidal, una figura que continua present per tots aquells que van tenir (que vam tenir) la sort de conèixer-lo. Aquell acte va ser simbòlic de la trobada entre un sindicat de classe, fill dels perdedors de la Guerra Civil, i el millor de l'Església catòlica. La vocació del sindicat per ser pont i argamassa d'una societat plural va quedar ben reflectida i aquell naixement va dir moltes coses dels canvis produïts en una societat catalana que ja albirava el futur.