S'ha dit i repetit que el de Lluís Companys -afusellat pel franquisme el 15 d'octubre del 1940, fa 80 anys- va ser l'únic cas d'un president democràticament elegit assassinat a Europa en el context de la Segona Guerra Mundial. En efecte, el de Companys és un cas excepcional. D'altres dirigents polítics democràtics han mort amb posterioritat víctimes d'un cop d'estat sagnant, però lluny d'Europa, com és el cas d'un altre mite, el xilè Salvador Allende. Però en aquest cas va ser en un context del tot diferent. Allende es va llevar la vida mentre el Palau de la Moneda era bombardejat.

Altres dirigents polítics van ser executats entorn de la Segona Guerra Mundial. Però no es tracta de governants elegits democràticament. El més representatiu va ser Jozef Tiso, un sacerdot que va esdevenir president d'una Eslovàquia independent el 1939. Però no es pot considerar un líder democràtic. Dirigia un partit ultraconservador i va obtenir la independència eslovaca en el moment de la fractura de Txecoslovàquia a mans de l'Alemanya de Hitler, de la qual va ser aliat. Després de la guerra, va ser sotmès a un judici, condemnat a mort i penjat a la forca.

Un altre contemporani de Companys que va patir una sort similar va ser el francès Pierre Laval. El seu cas no va tenir res a veure, però va compartir el seu final. Curiosament, amb papers intercanviats. Laval, primer ministre del règim col·laboracionista del mariscal Pétain, es va refugiar a l'Espanya de Franco a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Va estar unes setmanes al castell de Montjuïc mentre Franco pensava què fer amb ell. Reclamat pel govern de De Gaulle, el dictador espanyol el va lliurar. Laval, sotmès a judici, va ser condemnat a mort per haver traït el seu país i posar-se al costat de Hitler i fou afusellat.

[noticiadiari]2/209803[/noticiadiari]
Si sortim d'Europa, sí que hi ha alguns casos, del tot excepcionals, de presidents elegits després de la Segona Guerra Mundial que van haver d'afrontar judicis d'estat. Un d'ells va ser el turc Adnan Menderes, líder de la dreta conservadora del seu país, que va arribar al govern el 1950. El seu règim va acabar adoptant una posició autoritària i l'exèrcit el va derrocar el 1960. Va ser acusat d'haver impulsat un pogrom contra els jueus i altres minories d'Istanbul, processat i penjat a la forca el 1961. Menderes ha passat a la història turca com la víctima d'un judici polític.

L'altra figura internacional que va ser executat per un règim militar després de ser elegit a les urnes va ser Zulfikar Ali Bhutto, primer ministre del Pakistan, derrocat el 1977 pel general Zia Ul-Haq. Dirigent del progressista Partit Popular del Pakistan, Ali Bhutto va ser acusat de l'assassinat d'un contrincant polític, sotmès a judici i penjat a la forca el 1979. La seva figura també ha quedat com un referent mític de la història pakistanesa.
  
Són casos emblemàtics, en un context molt diferent al de Companys, que fan del judici i execució del president català un cas excepcional, només comparable al de situacions de països asiàtics.

[noticiadiari]2/209644[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/209866[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/209611[/noticiadiari]