El doctor Tilbert Stegmann, de la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main, defensa que 'quan un alumne estranger demana que es canviï al castellà, el que cal és demanar-li amablement que intenti seguir la classe fins al final, que faci l'esforç'. 'Se li ha de dir: vostè segueixi amb paciència la classe en català i després en parlem fent un cafè', explica Stegmann, també en declaracions a l'ACN.

 

Joan Carles Ferrer, lector de la Vrij Universiteit Brussel flamenca, reivindica que es doni 'un missatge clar als estudiants perquè coneguin on van i quina realitat es trobaran' i sàpiguen 'si cal aprendre català o no'. Ferrer atribueix la 'manca d'un criteri clar' de les universitats catalanes a 'una certa por de perdre estudiants' si s'obliga a aprendre català.

 

'Però no crec que aquest sigui el problema, m'he trobat estudiants que han estat a Catalunya i que realment han pogut aprendre les dues llengües, el català i el castellà', assegura Ferrer, l'únic lector de català que hi ha en una universitat belga. 'Cal donar un missatge clar als estudiants, que sàpiguen on van i quina realitat es trobaran, els lectors sols no podem canviar la situació, que és la mateixa que pateix el país, d'una certa indefinició, de cap a on es va', lamenta Ferrer. 'Cal que els catalans es creguin que el català és la llengua del país, i acabar amb aquest sentiment d'inferioritat que no és només un problema de les universitats, sinó de Catalunya en general', afegeix.

 

'Està bé que vinguin de fora, però la llengua habitual ha de ser el català'

 

Josep Lluís González, cap del departament de Llengües Modernes de l'Eton College, al Regne Unit, defensa que 'per als estudiants de fora, la llengua normal també ha de ser el català', al marge que 'després es puguin oferir pràctiques en espanyol'. 'Està bé que vinguin de fora i que optin per Barcelona per estudiar l'espanyol, però la llengua habitual ha de ser el català; l'ideal és el català com a llengua habitual i després donar la opció de l'espanyol', defensa González.

 

'Seran en català o en castellà, les classes? Això no ho tenen clar i jo sovint els dic que serà en català, perquè segueixin estudiant, però sé que no sempre és del tot necessari', critica Marc Audi, lector de la Sorbonne. 'Clarificar les coses seria útil, però perquè això quedi clar en tots els estaments universitaris caldrà fer molta feina', adverteix. El Centre d'Études Catalanes de la Sorbonne és un dels centres universitaris estrangers amb més estudiants de català matriculats del món –uns 120, el primer curs– i funciona des de 1977.

 

La seva directora, Denise Boyer, alerta que molts alumnes 'es troben completament desconcertats quan arriben a Catalunya i s'adonen que una part o, fins i tot, la totalitat de les classes són el català'. Boyer troba 'evident' la necessitat d'evitar 'aquesta sorpresa' amb 'informació i claredat'. Dasca, que hi imparteix classes, amb Audi i Boyer, manté que aquest 'és un problema de definició de les mateixes universitats: la Universitat de Barcelona (UB), per exemple, té com a llengua oficial la catalana, amb la qual cosa la presència del català hauria de ser molt més elevada del que és'.

 

Si la llengua catalana fos considerada un problema per als alumnes d'Erasmus, la UB no seria un dels centres europeus amb més estudiants estrangers, apunta Stegmann. El responsable de la Biblioteca Catalana de la Universitat Johann Wolfgang Goethe considera que el fet que molts alumnes forans es considerin legitimats a exigir el castellà a les universitats catalanes amb l'argument que han anat a estudiar a Espanya és 'una falsa argumentació', ja que a Catalunya les dues llengües estan equiparades legalment i afegeix que 'tots aquests problemes no s'haurien de plantejar en termes d'agressivitat, sinó en termes de solidaritat i d'interès multilingüe'.

 

La veu més autoritzada en matèria de catalanística a Alemanya assegura que molts dels seus col·legues canvien al castellà perquè 'pensen que no volen ser maleducats'. 'Vull que l'estudiant segueixi el meu curs, de manera que li faig una concessió, sóc un desertor de la meva llengua, em passo a l'espanyola perquè vull que l'estudiant comprengui', explica Stegmann. En canvi, afegeix, el que haurien de fer és 'pensar que si parlen en català a l'estudiant li fan un favor per a que ell tingui la possibilitat d'aprendre una llengua més, és a dir, eixamplar les seves competències lingüístiques'.

 

Stegmann aposta per 'augmentar la curiositat dels estudiants pel fet plurilingüe i fer-los veure que el seu cervell i les seves neurones funcionaran millor com més llengües sàpiguen'. Per evitar aquesta desinformació dels estudiants d'Erasmus quan arriben a Catalunya, el professor Stegmann proposa impartir-los 'crash-courses' de cultura sobre el país tot just hi arriben.

 

Català en 147 universitats estrangeres i en només 11 d'espanyoles

 

La llengua catalana es pot estudiar en 147 universitats estrangeres dels cinc continents. A Alemanya s'imparteix en 26 universitats, al Regne Unit en 23, als Estats Units en 19, a Itàlia en 18 i a França en 16, mentre que a la resta de l'estat espanyol només són 11 les universitats espanyoles que ofereixen classes en català, segons dades de l'Institut Ramon Llull. Melcion Mateu, poeta i lector de català a la Universitat de Nova York critica que 'a l'Espanya monolingüe històricament hi ha hagut una gran ignorància, i fins i tot cert menyspreu, respecte a les altres llengües de l'estat'. 'Amb l'arribada de la democràcia no es va fer una veritable campanya per tornar-les al lloc de prestigi que se'ls havia usurpat, el ministre d'educació de torn reforma el pla educatiu i proposa més hores de castellà per a tothom', lamenta.

 

Mateu afirma, també en una entrevista a l'ACN, que 'encara no ha arribat el valent o la valenta que proposi que als instituts de secundària s'estudiï almenys un any de literatura espanyola en llengua no castellana (es podria fins i tot triar entre la basca, la catalana o la gallega): si això es fes, a mig termini, la convivència en un estat pluricultural seria més fàcil per a tothom'. Stegmann coincideix amb Mateu en denunciar la 'manca de respecte pel català' que suposa que sigui més fàcil estudiar-lo a l'estranger que a la resta de l'estat espanyol. I Audi ho considera 'grotesc' i explica que 'com més s'allunya un de l'estat espanyol el català més és una llengua romànica com les altres'.

 

El català, a la resta de l'estat espanyol, només s'imparteix a la Universitat de Granada, a la d'Alcalà de Henares, a la Complutense de Madrid, a la UNED, a la de Múrcia, a la d'Oviedo, a la de Salamanca, a la de Santiago de Compostel·la, a la de Saragossa, a la de Vigo i a la del País Basc, sempre en dades de l'Institut Ramon Llull. A Europa, a més a més d'Alemanya, Regne Unit, Itàlia i França, el català s'imparteix a Àustria (en 2 universitats), Bèlgica (1), Croàcia (1), Estònia (1), Finlàndia (1), Holanda (1), Hongria (2), Irlanda (1), Noruega (1), Polònia (3), Portugal (2), Txèquia (3), Romania (2), Sèrbia (1), Suècia (2) i Suïssa (2). També es fan classes de català en universitats de Rússia (2), Camerun (1), Austràlia (1), Corea (1), Iran (1), Israel (1), Argentina (3), Xile (3), Mèxic (2) i Canadà (4), a més de les 19 dels Estats Units. A banda de les universitats, la llengua catalana també s'imparteix en 60 centres no universitaris d'arreu del món, com casals catalans, seus del Instituto Cervantes i escoles d'idiomes.