La proposta de pacte fiscal aprovada la setmana passada pel Parlament de Catalunya es presenta com a l’última oportunitat d’encarrilar les negociacions entre Catalunya i Espanya dins l’ordenament jurídic actual i fins i tot els mateixos que l’han proposat, Convergència i Unió, alerten que si no s’aprova, Catalunya iniciarà un viatge cap el desconegut de conseqüències imprevisibles.
Sense ànim d’aixafar la guitarra als que preveuen la independència per a dimarts o dimecres o, a tot estirar, per a dijous o divendres, però caldrà veure fins a quin punt CiU i el Govern de la Generalitat seran capaços de tibar la corda o simplement prendran l’acord del Parlament com un acord de màxims que després s’aigualirà en el procés negociador a Madrid.
No és el primer cop que es negocia un nou acord de finançament i encara recordem com els representants del tripartit van presentar l’últim, ara fa quatre dies, com el millor de tota la història. Si la tàctica de CiU es basa simplement en millorar, encara que sigui mínimament, l’acord anterior, potser sí que serà l’última oportunitat. Però per a ells, no per a Catalunya.
