"... Li estic demanant quant ha guanyat per enfonsar una caixa?" i Narcís Serra, el polític totpoderós, va buscar -en va- la protecció de la presidenta de la comissió, que es va limitar a apressar David Fernández. Van ser uns instants de patiment per a un dels cínics més notables que ha generat la política d'aquest país, un home tan còmode amb el GAL com amb el CESID, adaptat a les influències de reservat de restaurant i sempre més enllà de les normes que s'apliquen a tothom.

Van ser només tres minuts curts. El temps que van ballar Uma Thurman i John Travolta a Pulp Fiction, el que tarda en sortir l'aigua calenta a l'hivern, quinze cèntims al parquímetre... Però també va ser la primera sanció que rebran Narcís Serra i, per extensió, tots els espavilats que es van omplir les butxaques convençuts d'una impunitat que hauria pogut ser total, si no fos perquè la CUP ha tingut el que s'ha de tenir per dir-li lladre a algú que pensa que els lladres només ho són si també són pobres.

Aquesta societat vol ser millor i demostra que pot ser-ho. I una de les condicions és, precisament, que desapareguin aquestes zones d'impunitat. Ahir David Fernández va aconseguir la primera condemna: Tres minuts. No és poc.