Les aliances haurien de ser tema de debat posterior a les eleccions. Però ja és habitual que se'n parli abans d'anar a les urnes. El vot estratègic, una tradició a la qual estan molt abonats els catalans, s'explica per la voluntat de forçar o frustrar determinades aliances. Sembla clar que el bloc independentista tindrà majoria absoluta i també que el PSC obtindrà un bon resultat. Fins i tot podria guanyar les eleccions si ens creiem el que diu el CIS del govern espanyol. Ni ERC ni Junts volen pactar-hi i, si guanya els comicis, serà encara més difícil perquè, lògicament, Salvador Illa hauria de reclamar la presidència de la Generalitat. 

El pacte més factible és el de Junts i ERC. Les variacions poden venir per qui presideix el Govern, si la fórmula inclou que els dos partits siguin a l'executiu i si, bé des de dins o bé des de fora, a la governabilitat s'hi incorporen altres formacions, com ara la CUP, els comuns o el PDECat. Si després de les eleccions es posen d'acord, tot serà més senzill a l'hora de refer l'esberlada unitat estratègica. Les peticions d'uns i altres hauran de ser raonables. ERC ha arrufat aquest dijous el nas després que Puigdemont demani que, per investir Aragonès, aquest hagi d'assumir el programa "de mínims" del seu partit. Si les posicions d'uns i altres són maximalistes la repetició d'eleccions pot aparèixer a l'horitzó. El que ha dit Puigdemont no és nou: sense tantes concrecions, Borràs també ho havia afirmat.

És evident que la relació entre Junts i ERC no és fàcil i que les andanades pels pactes a Madrid o els casos de corrupció de l'espai postconvergent estan a l'ordre del dia. Els reconstructors de ponts tenen molta feina. En el que estan d'acord, i de fet ha estat l'eix dels missatges de Pere Aragonès i de Laura Borràs, és en advertir del risc d'una pèrdua de la majoria absoluta independentista. Uns i altres estan convençuts que, si pot, Illa es farà investir amb els vots de Vox.

 El protagonista

Si busquem un sinònim d'acarnissar-se, ha de ser el que està fent la Fiscalia amb l'activista Tamara Carrasco. Aquest dijous, el ministeri públic ha presentat un altre recurs contra la seva absolució que van dictar tant el jutjat penal de Barcelona com l'Audiència de Barcelona. Volen exhaurir totes les possibilitats i eleven ara el cas al Tribunal Suprem, que és l'última instància i que haurà de revisar la sentència. Afrontar de forma coordinada (i això vol dir també pressió a Madrid) la resposta als efectes de la repressió de l'Estat és un dels reptes dels partits independentistes després del 14-F. 

 La proposta

La campanya de Ciutadans, que ha estat el darrer partit amb representació a fer públic el seu programa, no està sent especialment generosa en propostes. La fórmula habitual és portar algun dirigent del partit que participi de governs autonòmics, que expliqui què estan fent i dir que ells faran el mateix. Ha estat el torn del vicepresident andalús, Juan Marín. I han explicat que mentre duri la pandèmia cal una moratòria en la taxa turística i un xec de 500 euros per gastar en vacances per a tots els ciutadans. Unes mesures que, segons els unionistes, són compatibles amb reduir els impostos. El sector, diuen, ha estat víctima d'una triple plaga: la pandèmia, el procés i Ada Colau.   

 L'estirabot

Salvador Illa segueix basant la seva campanya a portar excompanys seus al consell de ministres. Aquest dijous ha estat la vicepresidenta quarta del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. El mateix dia que el candidat d'ERC, Pere Aragonès, prometia la creació d'una conselleria d'Acció pel Clima (el que abans havia estat el departament de Medi Ambient, que Artur Mas va suprimir el 2010), la ministra lamentava que Catalunya vagi coixa en el pas a l'economia verda. Més enllà del debat sobre xifres i què s'ha fet i que no, Illa ha estat especialment dur quan ha afirmat que l'independentisme va "d'aïllar-se i tancar-se" i que no hi ha "res més contradictori" que ser-ne per lluita contra el canvi climàtic. Una mà de pintura verda a tòpics del tipus que no es pot tenir un iPhone i ser socialista o que no es pot ser d'esquerres i nacionalista. 

 La dada

Un dels titulars del dia és el CIS flash amb el qual ens ha sorprès el govern del PSOE i que situa el PSC com a favorit seguit d'ERC. Els sondejos pregunten sempre moltes coses i no totes es destaquen. També permeten saber quina és la percepció dels ciutadans sobre què passarà. Quan es pregunta per qui guanyarà el 32,6% dels enquestats opina que ho farà ERC, un 17,7% el PSC i un 8,2% Junts. Fa tres anys, a l'enquesta preelectoral del 21-D de l'ens demoscòpic del govern central, el 47,3% opinava que guanyaria ERC i un 12,5% que ho faria Junts per Catalunya. Només el 6,3% opinava que ho faria Ciutadans, que aleshores liderava Inés Arrimadas i que va aconseguir un resultat excel·lent amb 36 escons que li van donar la victòria. Veurem si els enquestats l'encerten aquest cop. 

[plantillaeleccions]