Control del territori i suport geoestratègic: les claus per al reconeixement internacional
Un informe del Catalonia Global Institute analitza deu casos de nacions que han assolit o lluiten per ser reconegudes a les Nacions Unides
ARA A PORTADA
-
Conferència de presidents a Barcelona | La trobada acaba sense acords enmig dels atacs del PP contra el govern espanyol Sara Escalera | Bernat Surroca
-
Illa tanca files amb Sánchez i demana un debat «rigorós» i sense «soroll» sobre el finançament Bernat Surroca / Sara Escalera
-
Sánchez i Illa doblen l'aposta pel català per deixar en evidència el PP Sara Escalera / Bernat Surroca
-
Ayuso marxa de la conferència de presidents igual que ha entrat: amb un al·legat catalanòfob Sara Escalera / Bernat Surroca
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 18 d’abril de 2023 a les 21:38
Actualitzat el 18 d’abril de 2023 a les 21:47
Com s'ho fan els moviments d'alliberament nacional per aconseguir la internacionalització de la seva causa i un reconeixement en el concert global? D'això tracta el sisè informe elaborat pel think tank Catalonia Global Institute, que es presentarà dijous sota el títol Moviments secessionistes i estratègies d'internacionalització: un estudi comparatiu. S'hi analitzen deu casos de nacions que han esdevingut o estan en vies d'esdevenir estats independents. El suport que puguin rebre de grans potències, l'entorn geoestratègic, el paper de la diàspora i un control efectiu del territori són elements clau que s'analitzen.
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Et pot interessar
-
Política Les millors imatges de la conferència de presidents a Barcelona
-
Política El menú de la conferència de presidents: fet per un xef català i amb plats tradicionals
-
Política Salutació ràpida entre Illa i Ayuso: el president parlarà en català i la líder madrilenya ha amenaçat de marxar de la reunió si no es parla en castellà
-
Política Illa garanteix que parlarà en català a la conferència de presidents malgrat les amenaces d'Ayuso
-
Política La Nit Irla premia la tasca per la pau i pel català davant la «banalitat del mal»
-
Política La conferència de presidents, un camp de batalla que certifica la poca cultura federal de l'Estat