Control del territori i suport geoestratègic: les claus per al reconeixement internacional
Política
Un informe del Catalonia Global Institute analitza deu casos de nacions que han assolit o lluiten per ser reconegudes a les Nacions Unides
ARA A PORTADA
-
Política L'Audiència Nacional obre causa per investigar l'entrada massiva de migrants a Ceuta Bernat Surroca Albet
-
Política Illa demana una treva als sindicats per poder resoldre els problemes de l'educació Bernat Surroca Albet
-
-
Societat «El nou curs comença a l'abril»: així planifiquen mestres i direccions el retorn a l'aula Gerard Mira
-
Societat Els sindicats d'educació acusen direccions de la Catalunya Central d'anul·lar acords de claustre Pere Fontanals
- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el
18 d’abril de 2023 a
les 21:38
Actualitzat el
18 d’abril de 2023 a les
21:47
Com s'ho fan els moviments d'alliberament nacional per aconseguir la internacionalització de la seva causa i un reconeixement en el concert global? D'això tracta el sisè informe elaborat pel think tank Catalonia Global Institute, que es presentarà dijous sota el títol Moviments secessionistes i estratègies d'internacionalització: un estudi comparatiu. S'hi analitzen deu casos de nacions que han esdevingut o estan en vies d'esdevenir estats independents. El suport que puguin rebre de grans potències, l'entorn geoestratègic, el paper de la diàspora i un control efectiu del territori són elements clau que s'analitzen.
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Et pot interessar
-
Política
ERC defensa un independentisme inclusiu per la Diada: «Ser minoria porta a la derrota»
-
Política
L'expresident de Plus Ultra assenyala Zapatero: l'1% del rescat era per a ell
-
Política Els cantaires expulsats de la Sagrada Família durant la visita del Papa actuaran per la Diada
-
Política
PP i Vox aconseguirien una majoria absoluta folgada al Congrés, segons diverses enquestes
-
Política
El govern espanyol contradiu l'Europa sobre l'agressió a un aficionat per dur una estelada: «Prudència»
-
Política
Rifar-se el finançament
