Control del territori i suport geoestratègic: les claus per al reconeixement internacional
Política
Un informe del Catalonia Global Institute analitza deu casos de nacions que han assolit o lluiten per ser reconegudes a les Nacions Unides
ARA A PORTADA
-
Societat La pobresa energètica ofega les famílies vulnerables: «Amb la calor costa respirar, no podem estar a casa» Pau Espí Solé
-
Política Nou anys dels atemptats del 17-A sense conclusions fermes de la investigació al Congrés Lluís Girona Boffi
-
Societat L'homenatge a les víctimes del 17-A a Barcelona pressiona el Congrés per la investigació dels atemptats ACN
-
Política Illa defensa la «democràcia» davant «l'odi i la barbàrie» en l'aniversari del 17-A Gerard Mira
-
Política La incertesa de les comissions del 17-A i l'operació Catalunya posen en dubte la paraula de Sánchez Lluís Girona Boffi
- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el
18 d’abril de 2023 a
les 21:38
Actualitzat el
18 d’abril de 2023 a les
21:47
Com s'ho fan els moviments d'alliberament nacional per aconseguir la internacionalització de la seva causa i un reconeixement en el concert global? D'això tracta el sisè informe elaborat pel think tank Catalonia Global Institute, que es presentarà dijous sota el títol Moviments secessionistes i estratègies d'internacionalització: un estudi comparatiu. S'hi analitzen deu casos de nacions que han esdevingut o estan en vies d'esdevenir estats independents. El suport que puguin rebre de grans potències, l'entorn geoestratègic, el paper de la diàspora i un control efectiu del territori són elements clau que s'analitzen.
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Et pot interessar
-
Política
Junts torna a reclamar les competències d’immigració: «Quan a Ceuta s’esternuda, Catalunya es constipa»
-
Política
Dos anys de president Illa
-
Política
El govern espanyol reforça l'acollida de migrants i evita el xoc amb el govern de Ceuta
-
Política
El president de Ceuta llança un ultimàtum a Pedro Sánchez per la crisi migratòria
-
Política
L'oficialitat del català a Europa: tres anys encallada i amenaçada pel calendari electoral
-
Política
Ceuta, Melilla i el dret a decidir
