Control del territori i suport geoestratègic: les claus per al reconeixement internacional
Un informe del Catalonia Global Institute analitza deu casos de nacions que han assolit o lluiten per ser reconegudes a les Nacions Unides
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 18 d’abril de 2023 a les 21:38
Actualitzat el 18 d’abril de 2023 a les 21:47
Com s'ho fan els moviments d'alliberament nacional per aconseguir la internacionalització de la seva causa i un reconeixement en el concert global? D'això tracta el sisè informe elaborat pel think tank Catalonia Global Institute, que es presentarà dijous sota el títol Moviments secessionistes i estratègies d'internacionalització: un estudi comparatiu. S'hi analitzen deu casos de nacions que han esdevingut o estan en vies d'esdevenir estats independents. El suport que puguin rebre de grans potències, l'entorn geoestratègic, el paper de la diàspora i un control efectiu del territori són elements clau que s'analitzen.
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Casos molt diversos, que van d'estats consolidats com Israel o la República d'Irlanda, Eslovènia o el Sudan del Sud (membres de l'ONU) i Kosovo (no membre de l'ONU). D'altres són entitats amb un reconeixement limitat o tàcit, com ara Taiwan, República de la Xina (antigament membre de l'ONU) i Somalilàndia. Catalunya forma part d'un tercer grup de pobles, format per nacions que han assolit cert grau d'internacionalització, però que ara per ara s'han de limitar a buscar suports per a la independència. Seria també el cas del Kurdistan iraquià o d'Escòcia.
L'estudi destaca com l'obtenció de reconeixement internacional és l'objectiu més comú d'entitats paraestatals i moviments secessionistes que busquen legitimació com a estat sobirà, factor imprescindible per a ser acceptats com a membre de les Nacions Unides. Altres aspectes rellevants són la paradiplomàcia selectiva, cercar intereaccions sense reconeixement i gaudir d'un control efectiu del territori. L'informe també posa l'accent en fins a quin punt factors com la credibilitat, la unitat estratègica i el fet de ser percebut com un actor determinat a assolir els seus objectius polítics són aspectes crítics per obtenir el reconeixement internacional.
Creat el 2021, el Catalonia Global Institute és un centre d'anàlisi d'afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global, assumint que Catalunya ha de definir els seus interessos nacionals d'acord amb la seva idiosincràsia, valors i aspiracions pròpies. Aquest és el sisè informe publicat per l'entitat. Es presentarà aquest dijous a la Casa de Convalescència de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret, 171) a dos quarts de vuit del vespre.
Et pot interessar
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política La normalitat no és una foto
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros