Convergents explora aliances sobiranistes de cara al Parlament
El partit que dirigeix Germà Gordó aspira a tenir presència a la cambra després de les properes eleccions catalanes
ARA A PORTADA
-
«Si no afecta els interessos financers de la UE, el TJUE no pot qüestionar l'amnistia» Bernat Surroca Albet
-
L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya Lluís Girona Boffi
-
-
Educació al punt de mira: sindicats, docents i oposició reclamen mesures pel fiasco del procés d'adjudicació Neus Climent
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 27 de gener de 2024 a les 10:23
Actualitzat el 29 de gener de 2024 a les 11:59
Convergents, el partit que lidera l'exconseller Germà Gordó, ha posat en marxa el seu comitè electoral. L'objectiu de la formació, que vol recollir el llegat ideològic de l'antiga Convergència Democràtica, és concórrer a les properes eleccions al Parlament. "Sols o acompanyats", diuen al partit, que ja ha començat a explorar aliances amb forces sobiranistes. Convergents aspira, com a mínim, a "tenir 1 diputat" a la cambra. Per aplanar el camí, ja mantenen contactes amb forces sobiranistes de cara a les eleccions europees.
Després del fracàs dels diversos projectes de reconstrucció de l'espai convergent, com va ser el cas de Centrem, i la desaparició del PDECat, a Convergents consideren que han resistit bé aquests anys. Un dels seus militants descriu ara la batalla per l'espai neoconvergent com un combat "entre David i Goliat". Però creuen que el camp s'ha aclarit molt i posen en valor l'estructura creada, que inclou una seu física i un think tank que roman actiu.
El partit Convergents no va acabar de confluir a Centrem perquè la formació sempre ha defensat el dret d'autodeterminació, que no era contemplat per altres integrants de l'espai neoconvergent, a banda de definir-se com de centre ampli per aplegar diverses sensibilitats del centre i centre dreta sobiranista.
La formació de Germà Gordó ha contemplat també amb distanciament els moviments duts a terme per la Lliga Democràtica, presidida per l'exeurodiputat Santiago Fisas. Des de Convergents situen la Lliga en un espai comú amb el Partit Popular. En aquests moments, el partit de Fisas està molt abocat a organitzar una "trobada ideològica" amb sensibilitats afins de cara a la primavera.
Després del fracàs dels diversos projectes de reconstrucció de l'espai convergent, com va ser el cas de Centrem, i la desaparició del PDECat, a Convergents consideren que han resistit bé aquests anys. Un dels seus militants descriu ara la batalla per l'espai neoconvergent com un combat "entre David i Goliat". Però creuen que el camp s'ha aclarit molt i posen en valor l'estructura creada, que inclou una seu física i un think tank que roman actiu.
El partit Convergents no va acabar de confluir a Centrem perquè la formació sempre ha defensat el dret d'autodeterminació, que no era contemplat per altres integrants de l'espai neoconvergent, a banda de definir-se com de centre ampli per aplegar diverses sensibilitats del centre i centre dreta sobiranista.
La formació de Germà Gordó ha contemplat també amb distanciament els moviments duts a terme per la Lliga Democràtica, presidida per l'exeurodiputat Santiago Fisas. Des de Convergents situen la Lliga en un espai comú amb el Partit Popular. En aquests moments, el partit de Fisas està molt abocat a organitzar una "trobada ideològica" amb sensibilitats afins de cara a la primavera.
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador