El president de Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja (a la dreta) i el lletrat i responsable jurídic de l'entitat, Angel Escolano, en la roda de premsa sobre la recent resolució del TSJC pel que fa al model lingüístic a les escoles Foto: ACNConvivència Cívica Catalana alerta que si l'escola catalana no atén les resolucions judicials sobre "l'educació bilingüe" que obliguen a tota una aula a fer classes en castellà amb l'únic requeriment que la família d'un sol alumne ho demani -independentment de l'opinió de la resta de famílies, alumnes i professorat-, hi hauria conseqüències com multes a la consellera i destitucions dels directors d'escola, a més d'intervencions del jutjat al centre escolar.
Aquest panorama ha estat dibuixat pels representants de l'entitat que aplega un grup de pares contraris a l'actual model educatiu català en una roda de premsa en la que han assenyalat també que estudien presentar una querella contra la consellera si persisteix en el desacatament. De fet, el president de l'entitat, Francisco Caja, ha assenyalat que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, estaria incorrent en un "delicte continuat" de prevaricació per incomplir el dictamen judicial. A més, ha assenyalat que hi ha 1031 sol·licituds de pares i mares que volen que els seus fills rebin les classes també en castellà tot alertant que Rigau "no pot negar a 1031 pares el seu dret".
Sobre la possibilitat de presentar una querella contra Rigau si no acata el que diu la interlocutòria del TSJC, Convivència Cívica afirma que esperaran a què es presenti al primer requeriment del tribunal. Tot i així, consideren que el termini de dos mesos que ha de passar per poder presentar-lo podria ser més curt. Caja ha dit que en cap cas l'anunci de Convivència és una "amenaça". "És una actuació dins la llei" ha defensat el president de l'entitat, qui convida Rigau a presentar recurs a la decisió judicial si ho creu oportú.
Francisco Caja ha recordat que el passat 1 de febrer Convivència va demanar per escrit al tribunal que instés la conselleria que fes acomplir als centres corresponents les deu interlocutòries del TSJC referents a la introducció d'un model bilingüe a les aules. Es van trobar, diu, amb el "silenci" de la consellera i l'incompliment de la resolució. Si la "desobediència segueix", afirma Caja, es prendran mesures més contundents fins a arribar, si cal, a "l'execució forçosa" de la decisió del tribunal.
En aquest sentit, el lletrat i responsable en temes judicials de Convivència Cívica, Angel Escolano ha dit que les conseqüències anirien des de multes a Rigau o al responsable del centre que no acompleixi fins a, en darrera instància, la intervenció judicial en el centre escolar en qüestió, fet que suposaria la destitució del director de l'escola i la formació d'una junta gestora.
Pel que fa a l'oferiment de la conselleria de donar una atenció individualitzada als alumnes castellanoparlants, Francisco Caja ho defineix d'una acte de "cinisme" que no satisfà als pares i mares demandants, que no volen que els seus fills i filles pateixin "segregació" a les aules pel simple fet de demanar el seu dret de rebre lliçons en llengua castellana.
Testimonis
A la roda de premsa hi han participat diversos pares, entre ells Enrique López, que va venir amb la seva família des de Galícia fins al barri de la Salut de Badalona. El seu fill tenia set anys al 2005 quan la família va començar el procés per tal que el castellà fos present a l'escola on anava. "Quan va arribar, tot era en català, i no entenia la meitat de les coses", ha narrat López, qui ha definit aquests anys com un 'Via Crucis'. Aquesta "lluita", segons ha dit, s'ha estès fins a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), on actualment viu la família "i ens hem trobat amb el mateix problema", ha dit a l'ACN.
López lamenta que, fins el moment, té la impressió que a la Generalitat els preocupa més "el projecte de construcció nacional" que els interessos de les famílies i la qualitat de l'ensenyament. Sobre la possibilitat que s'obligui al director del centre a acomplir amb la resolució judicial o bé cessar-lo, López considera que la mesura s'hauria d'aplicar "si no queda una altra opció", apunta.
Convivència Cívica ha assenyalat que les deu interlocutòries del TSJC afectarien en total uns 300 alumnes, i si prosperen les altres nou, la xifra augmentaria a 500 escolars repartits arreu de Catalunya. "Els requeriments no només són de Barcelona, sinó també de les comarques gironines, Tarragona i Lleida, entre d'altres", ha assegurat Francisco Caja.
