El 22 de març del 2006, si es posa el retrovisor, pot ser considerat com el principi del final d'ETA. L'organització armada va plantejar una treva que va ser aprofitada per José Luis Rodríguez Zapatero, en aquell moment a la Moncloa, per abordar seriosament un acord de pau definitiu que posés punt i final al conflicte. Aquell intent no va acabar bé -l'atemptat al pàrquing de l'aeroport de Barajas així ho testifica-, però res va ser el mateix. Va haver-hi més morts, però no amb la mateixa freqüència que amb dècades anteriors. La intensitat de les operacions policials, sumada a les peticions de l'esquerra abertzale de buscar "vies democràtiques" per resoldre el conflicte, han anat teixint un esquema en el qual ETA s'ha vist obligada a cessar les seves activitats.

Intents i caigudes

Després de les converses avortades per l'atemptat a Barajas, ETA va tornar a l'activitat armada amb l'assassinat d'Isaías Carrasco, regidor del PSOE a Mondragón. Això va ser la primavera del 2007 i, només uns mesos més tard, va caure Txeroki, el cap de l'aparell militar de l'organització basca. Va ser el primer cop a la cúpula que vindria en els propers anys, durant els quals la col·laboració entre les policies espanyola i francesa ha anat estrenyent el cèrcol als caps de files de l'organització. Balak i Jurdan Martitegi, considerats els successors de Txeroki, van estar molt poc temps al càrrec.
 
Després d'un atemptat a Mallorca, a prop del lloc d'estiueig de la família reial espanyola, la policia va fustigar ETA amb un cop que va desmantellar 13 zulos i va permetre la detenció de tres membres de l'organització. Uns mesos mes tard, el novembre del 2009, la banda armada va emetre un comunicat en què demanava "converses de pau" basant-se en el precedent d'Irlanda del Nord. Zapatero, encara amb el fracàs de les últimes negociacions en ment, ho rebutjava just l'endemà.

"Vies democràtiques", un gendarme i l'anunci de la fi

Membres de l'antiga Batasuna -il·legalitzada per les institucions espanyoles- i d'Eusko Alkartasuna van aprofitar el febrer del 2010 per fer públic un manifest en què demanaven l'obertura de "vies democràtiques" per resoldre el conflicte basc. En un tiroteig al cap de pocs mesos a França, la banda matava un gendarme, la primera víctima del cos policial francès de la història de l'organització. Aquell any està marcat especialment pels comunicats en què ETA es declarava a punt per un cessament total de la violència, tot i l'escepticisme del govern espanyol.

El 20 d'octubre del 2011, només un mes abans de les eleccions estatals que portarien Mariano Rajoy a la Moncloa, l'organització armada va anunciar el "cessament definitiu de l'activitat armada". Al País Basc, aquells comicis van registrar la victòria d'Amaiur, que va guanyar la partida al PNB. Amb aquell anunci, el conflicte basc entrava en una nova etapa marcada per l'adeu a la violència però que encara calia concretar.

Entregues d'armes i demandes de perdó

Tot i l'actitud dura del PP, que lluny de fer gestos només ha optat per demanar la "dissolució" de l'organització, ETA ha seguit fent passos per fer creïble el cessament de la violència i verificar l'entrega d'armes. Arnaldo Otegi -que no sortirà de la presó fins al 2016- demana disculpes sinceres a les víctimes i Segi, l'organització juvenil de la banda armada, anuncia la seva dissolució a mitjans del 2012. Després de demanar -de nou- una negociació real i la "desmilitarització" d'Euskadi, Txeroki du a terme un gest inèdit: reconèixer el dany causat a les víctimes. En aquells moments, Sortu ja ha estat legalitzada pel Tribunal Constitucional, que li permet inscriure's com a partit polític.
 
ETA es dedica a fer una entrega simbòlica d'armes als verificadors internacionals -desautoritzats pel PP, que no se'n refia- i els presos emeten gestos de perdó i comencen a demanar retorns individualitzats a centres del País Basc. Les cúpules del que queda de l'organització van caient tant a França com a Espanya, però no hi ha cap represàlia violenta. El març d'enguany, ETA anuncia que a principis d'abril entregarà les armes. Haurà arribat el moment de la política.