Anna Grau: «Al faristol he dit coses que no hagués pogut dir en un diari»

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

"No sé què faré, però sé el que no faré", assegura Anna Grau així que s'asseu a la cafeteria de l'Hotel Colón de Barcelona. La periodista i fins ara diputada de Ciutadans al Parlament s'acomiada de la política activa i iniciarà una nova etapa. Però no amaga que la política "l'apassiona": "No hi renuncio, però faig un pas al costat per dedicar-me al que m'és propi, que és la comunicació". A Madrid? Explica que hi té molts contactes i amics, però no ho té decidit. "Aquests tres anys han estat un retrobament amb Catalunya i Barcelona. Estic en un  moment dolç, que em permet estar a cavall de les dues ciutats o anar a una tercera ciutat que se m'acudís". Ja té ofertes? "Bé, hi ha coses".   

Grau explica que la seva sortida d'escena coincideix amb un distanciament amb Ciutadans que ja fa mesos que es cova: "L'avançament electoral m'ha obert les portes per anar-me'n bé i sense estridències". De cara a la nova etapa explica que mai ha tingut la sensació de deixar el periodisme, tot i que estar en política ha limitat la seva llibertat d'expressió en "molts moments". 

Els darrers temps han estat moguts a Ciutadans, que des del 2019 ha anat de derrota en derrota. Ni tan sols entre el reduït grup parlamentari de 6 diputats de l'anterior legislatura hi ha pogut haver pau. "No ho he passat bé aquests mesos", explica l'exdiputada, que ha topat amb la direcció a Catalunya en diverses ocasions. Es refereix a la seva defensa, durant les darreres municipals, que "la marca no era de dretes", posició en què assegura que es va trobar poc acompanyada. Grau apunta a l'intent que el partit hagués fet una oposició més constructiva: "M'hagués agradat que Ciutadans s'hagués assegut per debatre els  pressupostos". 

A veure si encara no votarà Ciutadans el 12-M... "El vot és secret, però mantinc l'afiliació a Ciutadans i no estaria bé que ara anés a fer mal", assegura. S'imagina militant en el futur en un altre partit? "He de confessar que la política m'ha agradat més del que pensava". "No ho descarto -assegura-, però jo ara necessito refer-me. Ha estat una etapa intensa i dura. He xalat molt fent oposició. Potser per tornar hauria de tenir perspectives de fer una altra cosa".    

Un camí reversible?

Però un retorn a la professió després d'un vincle tan estret amb la política de partit, i més en un context de polarització, no sembla fàcil. "Vaig assumir -explica- que tindria costos i segurament no ho hagués fet de no estar el periodisme tan polititzat". I assegura que "al faristol del Parlament he dit coses que potser no hagués pogut dir en un diari". Diu ser conscient que pot haver persones que ara la vegin amb aprensió, però amb aquests aires que traspuen molts quadres forjats a Ciutadans, assegura que ara se sent més bona periodista que abans i que "si vingués d'un altre partit, potser ja estaria col·locada". No es talla: "No em preocupa massa. Per bé o per mal, sempre he tingut confiança en mi".

Un sí a la tercera

Quan Anna Grau va acceptar integrar-se en la candidatura de Ciutadans al Parlament el 2021 era la tercera ocasió en què li oferien. La primera va ser una proposta d'Albert Rivera el 2014 per anar a la llista al Parlament. Aleshores no se sentia preparada i tenia entrebancs familiars. La segona va ser el 2015 perquè acompanyés Rivera al Congrés. En aquest cas, la seva negativa va molestar molt més el líder. Era un moment en què "Ciutadans era Beverly Hills, tothom hi volia anar, però jo no veia que hi fes tanta falta". Anna Grau es va acabar afiliant al partit el 2019, després de la derrota a les urnes, l'endemà que Rivera abandonés la política després de passar de 57 a 10 diputats.

El 2019 ja havia perdut la por de passar del periodisme, "que ja estava molt polititzat i no es notava massa la diferència entre tots dos mons". La política és com se l'havia imaginat? "Sí i no", diu. Li van sorprendre positivament algunes coses: "Les millors persones que he conegut són militants de Ciutadans, gent que no està a la direcció o que se n'ha anat". També que al Parlament "sempre s'ha mantingut la civilitat, el dir bon dia als adversaris". Grau considera que passa a l'inrevés que a Madrid: "Allí, fora de la política ningú et pregunta què penses. En canvi, a Catalunya ser diputat de Ciutadans et pot crear problemes on menys t'ho esperes, en el món social".

Ciutadans no ha contribuït a aquesta manca de civilitat? No ha tingut Anna Grau problemes de consciència per l'estil agressiu de Ciutadans? Grau considera que hi ha moltes vares de mesurar: "Segurament si repassés totes les coses que he dit, en trobaria algunes que ara no repetiria. Però a mi a Twitter em diuen unes coses... A mi m'han dit feixista per anar a una manifestació contra l'amnistia".

A Anna Grau li va costar donar el salt a la política. Un pas que, segons ella, no hagués fet per militar en un partit més convencional, però ha vist també les limitacions d'una formació minoritària en crisi agònica. No sap encara si la política acabarà sent un parèntesi o ha entrat en la seva vida per quedar-s'hi. De moment, li toca contemplar l'horitzó electoral des de la distància. Creu que l'escenari que sortirà de les urnes el 12-M durà a un bloqueig polític i una repetició electoral.

Per Anna Grau, si l'independentisme suma, serà molt difícil d'explicar que no hi ha un govern independentista, però si el primer d'aquest bloc és Puigdemont, serà un problema, també per Junts. "Puigdemont per Junts és paper avui i fam per demà. Junts cada vegada és més estrident i més irrellevant". Curiosament, es mostra matisada sobre ERC: "Esquerra està en una posició complicada, però Aragonès té un projecte. Pot no ser el meu, però dec ser de les poques persones que s'han llegit els més de 40 fulls de l'informe sobre autodeterminació, una redefinició encoberta de les relacions Catalunya-Estat. Estic en contra d'aquesta redefinició, però amb Aragonès tindria de què parlar". 

Anna Grau se'n va. De moment. Això sí, fa un advertiment: "Tots els qui m'han dit que era anticatalana han de saber que ja no soc una política professional i m'hi puc tornar de maneres que no s'esperen. Algú es pot trobar una rèplica contundent". Estan avisats.