L'exministre Celestino Corbacho ha explicat aquest dimarts que tindrà llibertat de vot a l'Ajuntament de Barcelona en el marc del grup municipal de Ciutadans, tot i que ha dit que espera no haver de votar diferent que els seus companys. "Ser independent en un grup vol dir això", ha apuntat en declaracions a TV3, on també ha confirmat que també ha acordat amb Cs que serà membre de la Diputació de Barcelona, perquè és una institució que coneix molt.
De fet, ja ho havien pactat abans del trencament amb Manuel Valls, però ho van refermar en la trobada de dimarts amb Carlos Carrizosa. Corbacho també ha descartat ser el candidat de Cs al Parlament i ha assegurat que ara només vol dedicar-se a la vida municipal.
Corbacho ha explicat que ha triat el grup de Cs per una qüestió "pràctica", tot i que ha tingut molt bona relació amb les dues parts. "Al final m'he trobat al mig i he hagut de prendre una decisió", ha resumit.
L'exministre ha argumentat que és millor desenvolupar la tasca de regidor "de la mà" d'una organització implantada territorialment. No ha volgut posicionar-se sobre una possible presidència de la Diputació per part de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, i s'ha limitat a dir que Cs haurà de decidir primer si dona suport al PSC.
Corbacho tindrà llibertat de vot a l'Ajuntament i serà membre de la Diputació de Barcelona per Cs
L'exministre descarta ser el candidat de la formació al Parlament de Catalunya
ARA A PORTADA
Publicat el 19 de juny de 2019 a les 09:19
Et pot interessar
-
Política El complot de Garraf
-
Política El Govern obre la convocatòria per incorporar 218 secretaris, tresorers i interventors en ajuntaments d'arreu del país
-
Política El Parlament crea la comissió d'estudi per a la garantia del dret a l'habitatge, impulsada per Comuns i CUP
-
Política Sánchez respon al pols dels barons del PP amb més diners per habitatge
-
Política Illa supera amb èxit l'obstacle de no tenir pressupostos: el Parlament avala l'últim suplement de crèdit
-
Política Page demana eleccions generals i acusa Sánchez de provocar una «sensació de crisi política» a l'Estat