L'exvicepresident primer del Parlament Josep Costa ha presentat un escrit a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què demana que s'anul·li el judici contra ell i tres exmembres més de la mesa, entre els quals l'expresident de la cambra i ara conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, per haver permès debatre sobre la monarquia i l'autodeterminació la tardor del 2019. Alhora, Costa ha anunciat que no anirà a declarar perquè no reconeix el tribunal. En un escrit al qual ha tingut accés l'ACN, Costa al·lega que el TSJC té una "manca absoluta de jurisdicció i competència" per jutjar el fet, així com que menysté, no entén i no observa què vol dir inviolabilitat parlamentària.

A parer de Costa, la sala civil i penal del TSJC no té jurisdicció per sotmetre a procediment de cap tipus els acords, resolucions, declaracions o decisions de qualsevol classe adoptats pel Parlament, així com els vots i opinions dels seus membres. En aquest sentit subratlla que, "d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que roman inalterada a dia d'avui", la "mera incoació" d'un procediment contra una persona "protegida per la inviolabilitat parlamentària" suposa "una vulneració" dels drets "que li reconeixen" els articles 23 i 24 de la Constitució.

Al text també es considera "objecte de l'atac antidemocràtic que pateix la institució del Parlament", i assegura que la causa penal contra ell, Torrent i els altres dos exmembres de la Mesa és "impròpia de l'Europa democràtica". "Les resolucions dictades des de l'inici i fins a l'obertura del judici oral posen de manifest que aquest Tribunal és incapaç de fer una interpretació democràtica del dret, estenent la jurisdicció penal dins un àmbit que li és expressament i taxativament vedat, com és el de l'activitat parlamentària", subratlla el text.

A més considera que la causa suposa la "culminació d'un mètode antidemocràtic" que, a parer de Costa, consisteix en "instrumentalitzar" el Tribunal Constitucional per "aplicar la censura prèvia" al debat parlamentari. L'exvicepresident del Parlament considera que les actuacions tenen biaix ideològic i recorda, en aquest sentit, jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans segons la qual qüestions com la independència de Catalunya, la forma monàrquica de l'Estat i la crítica al Rei com a símbol de la nació espanyola són "qüestions d'interès públic" emparades "plenament" per la llibertat d'expressió.

Costa també argumenta com a causa per anul·lar tot el judici la inviolabilitat parlamentària com a "garantia de la separació de poders", una figura que, si bé "no es troba recollida expressament" a la Constitució, és "un dels fonaments dels règims de democràcia parlamentària amb els quals es pretén homologar Espanya". Per tot plegat, Costa demana que s'anul·li la interlocutòria d'obertura de judici oral i que es faci un sobreseïment de la causa. Alhora reitera en la recusació de la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, a qui retreu manca d'imparcialitat.