Aquesta setmaneta ha estat distreta. El conseller de Salut, Boi Ruiz, compareixia per asserenar els ànims d'un poble treballador català espantat en veure les seves insadollables tisores. Ruiz explicava amb flegma de power point que no passarà el ribot als CAP, les urgències i els malalts greus. Gràcies, conseller Ruiz, és vostè molt amable.

El gest del ministre de l'aspirina fou com veure un conseller d'Interior explicant a les famílies menestrals catalanes que si se'ls crema la casa, vindran els bombers. "Gràcies, conseller d'Interior", li diríem -perquè els catalans som idiotes però educats- i afegiríem que això ja ho sabíem.

El mateix dia que el gran Boi del Frenadol garantia que seríem atesos si ens desbudellàvem enmig del carrer, el Govern comunicava els guardonats amb la Creu de Sant Jordi. 50.000 euros per penjar el pin als amics, coneguts i saludats.

El primer nom de la llista - l'alfabet és així d'emprenyador- és un tal Salvador Alemany. Déu n'hi dó. Imposar una creu de 1128 euros IVA inclòs a un home que compliria fil per randa el reglament de Francesc Pujols. "Arribarà un dia que els catalans ho tindran tot pagat", afirmava el filòsof. "Arribarà un dia que els catalans ho tindran tot pagat però amb el Teletac", afirmaria el rei Midas del peatge i ex-membre de la junta de l'inefable Joan Gaspar.

L'altre nom de la llista dels 44 elegits que em va sorprendre és en Josep-Antoni Duran i Lleida. Darth Vader tindrà un gadget més per afegir a l'espasa làser. El procés de franciscanització de la meva vida no em permet furgar més en la seva figura: tinc la quota de pecats saturada per molts anys.

Massa tisora per poc paper i massa creu per poc esforç. Potser a ESADE organitzen un curs de recorta, pinta y pega i n'aprenen. O potser és que són incompetents, o és el poble que és així de punyetero i malpensat. I en Rubalcaba que s'ho mira, no paga i a sobre riu... Que trist tot plegat!