La crisi de Crimea i la ració de 'realpolitik' que ens ha donat Vladímir Putin en quatre dies és molt més greu del que sembla, però als caps pensants del govern espanyol, amb l'inefable García-Margallo al davant de tots, l'únic que els preocupa és aprofitar la situació per desacreditar el procés sobiranista català. És trist, però no sorprèn, vist el nivell de tot el que han dit contra l'independentisme i de tot el que preparen.
És curiós que després d'assenyalar que el procés català no té, en absolut, res a veure amb Escòcia, Quebec, Flandes, Letònia ni Eslovàquia ni cap procés d'independència pacífic, ara ens vinguin a dir que el nostre cas és pastat al de Crimea, on encara campen uns senyors uniformats sense identificar i on hi havia un tanc davant de cada col·legi electoral.
Qui cregui que Crimea és el mirall català té un problema greu. I el que els crea aquest problema és la seva incapacitat d'acceptar que aquest procés ha estat escandalosament pacífic i així ho seguirà sent per molt que insisteixin cada dia que no ho serà. És trist que ara per ara l'única estratègia que se'ls ocorre és forçar el trencament de la cohesió social, però el que passa és que aquí tothom té molt clar que les urnes estaran a disposició de tothom. I al capdavall, a Crimea tenen Rússia i aquí tenim Andorra, que no només no té bombes atòmiques, sinó que tot indica que no té cap intenció de moure un dit en favor de Catalunya fins que no s'hagin pronunciat Espanya i França. O algú creu que a Crimea hauria passat res si no hi hagués l'ós rus bufant al clatell?
