La biosfera de la política catalana s'està recomponent. Implosiona, creix, i com l'energia, lluny de destruir-se o crear-se, es transforma. I el nomenat “procés” és l'àcid que belluga les bases. Per comprovar-ho, el laboratori que s'està vivint aquest matí a la Fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. És la placa de petri on ICV-EUiA ha volgut posar tots els microorganismes de l'esquerra per accelerar-los cap un gran acord electoral i alguna cosa s'ha bellugat.
A l'Assemblea s'hi han trobat Joan Ignasi Elena, Fabián Mohedano, Jordi del Rio, membres d'Avacem solters de facto i castigats per la nova doctrina del PSC. Ernest Maragall i Pere Almeda, de NEC, o Toni Comín i Elvira Duran els impulsors del moviment 'Socialisme, Catalunya i Llibertat'. De fet, males veus apunten que hi haurien fins a 90 militants del PSC en una assemblea on hi havia inscrits fins a 1.400 persones. Ningú es pensa que Nicaragua prengui represàlies, ningú no creu que ho posin tan fàcil.
Sia com sia, ja es veurà. A més dels crítics que tant busquen com són buscats, també hi havia centenars de representants dels moviments socials, de l'associacionisme i sindical. Avui de moment les crítics i molts més clamaven “unitat” a les esquerres com no s'ha fet mai. Potser perquè cal aprofitar que el país es belluga perquè l'esquerra també es bellugui, deixi de pensar i parlar, i actuï.
