I és que, sense el vot dels diputats a l'exili, l'independentisme suma 65 vots -en el cas que els que estan a la presó puguin delegar finalment el vot-, els mateixos representants que sumen unionistes i "comuns". Els de Xavier Domènech, però, es neguen des del principi a contribuir amb una majoria que, insisteixen, "no existeix" perquè així ho van decidir els catalans el 21-D. "No contribuirem a majories que es donen adulterades pel fet que hi hagi gent a la presó", ha sentenciat la futura portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany.
La decisió de la mesa d'edat
Queda a l'aire si la mesa d'edat permet delegar el vot als tres diputats empresonats -els lletrats no ho veuen reglamentari-. Si no poguessin, l'independentisme es quedaria amb 62 vots, motiu pel qual els altres grups podrien imposar el candidat que volguessin. En canvi, si JxCat, ERC i CUP comptessin amb 65 suports, l'únic candidat alternatiu podria ser Cs, ja que, en cas de tres empats per a la presidència, surt escollit el diputat del grup més gran.
Així, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha destacat aquest dimarts que "a dia d'avui encara hi ha opcions perquè el Parlament estigui presidit pel partit que ha guanyat les eleccions i que respecti la llei". "L'únic impediment és que Podem s'ha posat al costat dels independentistes", ha afegit, i ha insistit que "per culpa de Podem demà qui presideixi el Parlament serà una persona d'un partit independentista disposat a saltar-se la llei". De fet, també ha burxat amb el fet que Catalunya en Comú-Podem també vol fins i tot "estar físicament al costat dels partits independentistes", en relació a la distribució de l'hemicicle.
Al seu torn, el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha recordat que dimecres "no estaran tots els diputats independentistes i és una ocasió per intentar trobar una fórmula per permetre que algú no independentista presideixi el parlament", cosa que "porta necessàriament a què els "comuns" no es posicionin al costat dels independentistes". Així, ha reclamat que "el grup de Podem no es posicioni amb els independentistes" i s'ha mostrat obert "a una fórmula que permeti que la presidència del Parlament pugui estar en mans d'una persona que actuï respectant la legalitat", buscant el consens fins i tot en diputats no necessàriament de Cs.
Cs només contempla un candidat seu
Tot i això, Arrimadas ha etzibat que "Albiol no ha fet els números bé", ja que "l'única opció de tenir un president constitucionalista seria un president de Cs", perquè "després del triple empat de vots, l'única opció aritmètica és que sigui president el candidat de Cs". Així, no ha entrat a valorar l'opció que els presos no puguin delegar el vot i s'ha posat només "en el pitjor dels casos". "Fins i tot en aquest cas, hi ha encara hi ha una opció realista", ha afegit, per bé que ha defensat que ni els presos ni els exiliats compleixen les condicions per poder delegar el vot, segons el reglament.
Així mateix, Albiol vol que la legislatura serveixi "per tornar a la normalitat institucional", motiu pel qual estan explorant acords amb les altres formacions. Quant a possibles delegacions de vot, ha reclamat que "l'elecció del president del Parlament es pugui produir amb certa normalitat", cosa que "no passa per buscar fórmules imaginatives ni originals de votació i de representació de persones que presumiblement no estaran presents a l'hemicicle del Parlament". "Seria interessant respectar els dictàmens que fan els lletrats, i la delegació de vot no la veuen enlloc", ha opinat, i ha admès que "serà la mesa qui acabarà decidint".
La portaveu dels "comuns", per la seva banda, ha assegurat que el seu grup defensa que tots els càrrecs electes puguin exercir els seus drets. Amb tot, després de l'informe dels lletrats consideren que, si bé les persones que estan a presó "han de poder delegar el seu vot", en el cas dels que estan a Brussel·les "tenen la possibilitat de renunciar-hi".
La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, en roda de premsa al Parlament Foto: ACN
El cas Palau i CDC
Per altra banda, Arrimadas també s'ha referit a la sentència del cas Palau, la qual "ja condemna CDC a retornar 6,6 milions i afecta a la seva cúpula directiva". "Mentre alguns saquejaven el Palau, altres anaven dient que Espanya ens roba", ha etzibat, i ha lamentat que "alguns a la cúpula de CDC es van tornar independentistes el 2010, quan va començar-se a investigar el cas Palau i van veure en l'estelada la manta idònia per tapar la corrupció i les retallades".
Igualment, ha ironitzat que Junts per Catalunya i el PDECat "volen seguir usant les sigles de CDC per algunes coses i es volen oblidar-ne d'algunes coses", atès que la candidatura de Carles Puigdemont es va presentar formalment com una "coalició electoral de PDECat i CDC" per aconseguir espais electorals i subvencions. Per això, ha requerit al president català que ha de "donar la cara i s'oblidi de ser president, perquè ha perdut les eleccions, ha fugit a Brussel·les i s'ha presentat en coalició amb un partit com CDC condemnat a pagar 6,6 milions per un cas de corrupció".
Alamany també ha interpel·lat Carles Puigdemont per la sentència del cas Palau. Ha recordat que ell és "la cara visible de la coalició que formen el PDECat i CDC" a Junts per Catalunya i que, per tant, "o estripa el carnet" o "dona explicacions" del "saqueig sistemàtic i organitzat" pel qual ha estat condemnada Convergència.
