Les municipals acostumen a ser un banc de proves per als partits, però també un terreny on es teixeixen noves aliances. És el cas de Guanyem, marca que va irrompre a les municipals del 2015 i que ara fa un pas endavant per consolidar-se a nivell municipal. Es tracta d'un espai d'esquerres conformat per la CUP, per MÉS -plataforma sorgida de l'escissió del PSC, i també pels comuns crítics aplegats al voltant dels Sobiranistes que encapçalen Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, que han forjat l'aliança al marge de Catalunya en Comú i que en diverses ciutats s'hi enfrontaran en llistes rivals.

A hores d'ara, Guanyem té ja configurades 15 candidatures per a les municipals del 26 de maig i l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater i els alcaldes de Cerdanyola i Ripollet, Carles Escolá i José M. Osuna, lideren el pas per consolidar l'aliança i dotar-la d'un estadi supramunicipal. La marca es reivindica com a "espai no subsidiari" de cap partit i és un punt de trobada d'independentistes i federalistes que tenen la República Catalana "com a element comú". Però també un projecte basat en polítiques "transformadores" i amb voluntat de "recuperar les sobiranies" des dels municipis.

Aquest dijous els impulsors de Guanyem explicaran públicament en roda de premsa per què han decidit fer un pas més, tot i que en la posada en escena no hi serà cap representant de Sobiranistes per un motiu d'agenda. Amb tot, formen part de la gènesi del moviment amb la polèmica que això implica per a la Catalunya en Comú liderada per Ada Colau. Fonts de la plataforma crítica amb el rumb de la cúpula dels comuns argumenten que cal apostar per "mantenir alcaldies del canvi" o bé "apostar per candidatures àmplies", fet que, asseguren, no s'està fent des de Catalunya en Comú.

El trencament territorial dels comuns

Si competeixen en candidatures separades, expliquen des de Sobiranistes, és perquè en alguns municipis el partit ha avalat estructures que "no van més enllà d'ICV" com és el cas de Girona, Sant Boi de Llobregat o Cerdanyola. I com pot acabar passant també a Badalona, on l'entorn de Sabater dona ja per fet que Catalunya en Comú presentarà una candidatura per competir amb la seva. "Davant d'això, hi ha gent que ha optat per construir una alternativa", argumenten. 

Quins són els principals motius que aboquen els comuns a fer inevitables aquests trencaments municipals? Per una banda, les reticències de les estructures territorials preexistents. Tenint en compte que no fa ni dos anys del naixement de Catalunya en Comú, la musculatura local continua, majoritàriament, en mans d'ICV i d'EUiA. A aquesta realitat s'hi suma la constatació que hi ha dues ànimes del partit: la que representa la direcció que Colau va acordar amb els ecosocialistes i la de la plataforma crítica Sobiranistes, més petita, que té Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet com a principals cares visibles. La pugna al grup parlamentari, que va acabar amb el canvi d'Alamany per Susanna Segovia com a portaveu, no s'ha resolt a nivell intern i ha acabat tenint ressò al territori. A més de Girona, Cerdanyola, Ripollet i probablement Badalona, els comuns es presentaran en llistes dividides a Manresa i Sabadell, entre altres.

Al marge de Guanyem, però, un dels trencaments municipals més traumàtics per a Catalunya en Comú s'està produint a Terrassa, on Xavier Matilla, responsable d'Organització en l'anterior direcció de Xavier Domènech, s'havia consolidat com a referent de la confluència. ICV i EUiA han decidit desmarcar-se de l'aliança del 2015 i presentar una llista pròpia.