La CUP es refunda amb la voluntat d'ocupar al «màxim» les institucions

Els anticapitalistes recullen en la seva ponència una aposta per bastir aliances amb Junts, ERC i els comuns i plantegen una "oposició contundent" al Parlament després del 12-M; també es plantegen consolidar lideratges a mitjà termini

Els candidats de la CUP el 12-M, durant la nit electoral.
Els candidats de la CUP el 12-M, durant la nit electoral. | David Zorrakino / Europa Press
20 de juny de 2024, 18:25
Actualitzat: 18:58h

El procés de refundació de la CUP torna a agafar embranzida després dels últims cicles electorals. L'organització ja ha compartit amb la militància la ponència estratègica i organitzativa -a la qual ha tingut accés Nació- que resol un dels grans debats que sobrevolava entre les files dels cupaires: governar sí o no? Presentar-se a totes les eleccions? L'aposta després de la reflexió és "ocupar el màxim d'espais institucionals possibles", aspirar a l'assoliment de les "màximes cotes i espais de poder", i fer-ho pensant en la construcció d'hegemonia, la generació d'organització i conflicte, i conquestes materials i polítiques.

El document, que porta el títol 'Impulsar, articular, vèncer', serà sotmès a la revisió de les bases, que podran plantejar esmenes a les 122 pàgines del document. El debat de refundació, conegut com el Procés de Garbí, culminarà amb l'aprovació de la ponència en una assemblea nacional que se celebrarà el 21 de setembre. El fet de ser o no als governs havia estat una discussió entre els sectors que conformen la CUP, que finalment opten per enterrar la incompatibilitat de fer carrer i alhora treballar a les institucions.

"Sempre que s'estigui en condicions d'accedir-hi i sostenir-la, aquesta participació pot suposar una eina valuosa al servei de l'organització i els seus objectius. Lluny de legitimar el sistema, el marc juridicopolític espanyol o, si fos el cas, el francès o el de la Unió Europea, la lluita des d'aquests espais pot resultar útil sempre que estigui plenament imbricada amb l'estratègia global de l'organització", afegeix el document.

El document, que té validesa per dos anys, també dibuixa quin ha de ser el paper de la CUP al Parlament després del 12-M. S'assumeix que la CUP es troba en una "posició de difícil incidència" i que l'única perspectiva pot ser una "clara oposició" davant una majoria de forces espanyolistes. "Caldrà treballar per desplegar una activitat parlamentària d'oposició contundent, al servei de la reestructuració i l'enfortiment de l'organització i l'espai polític propi", afegeix el document.

Els anticapitalistes també situen un "treball puntual conjunt" amb Junts, ERC i els comuns, amb l'objectiu de socialitzar les propostes cupaires i la seva visibilització. Així, es comprometen a explorar el suport d'ERC i els comuns en propostes relacionades amb els serveis públics, els lloguers, o contra els macroprojectes; i propostes per avançar en sobirania amb els republicans, juntaires i comuns.

Pel que fa a l'estratègia, es manté l'aposta independentista fixant la "ruptura democràtica" com a prioritat, construint les condicions necessàries per generar-la, havent ocupat el màxim espai institucional. "La CUP té per objectiu final l'establiment d'una república socialista, feminista, ecologista i antiracista als Països Catalans, com a contribució a una revolució socialista internacional que sigui capaç de derrotar per complet i arreu del món el capitalisme global", afegeix el document. 

Una militància més representativa de la classe treballadora

La CUP també es fixa el repte de ser una "organització gran", de "masses", amb una militància més mobilitzada i formada. També, però, amb una militància que sigui el màxim de representativa. "La CUP està lluny de representar el poble treballador català. Avui dia es compta amb una organització molt masculinitzada, blanca, que per norma general no integra els sectors més precaritzats de la classe treballadora i la presència juvenil s'ha vist minvada", reflexiona el document. Per canviar-ho, es reforça la lluita antiracista o impulsar l'assemblea nacional feminista.

També en escala interna i amb l'objectiu de ser una organització "referencial" els anticapitalistes opten per "consolidar lideratges a mitjà termini", un canvi respecte a l'estratègia entomada fins ara en què la CUP ha anat canviant molt ràpidament les seves cares. Això no implica, però, aixecar el límit dels dos mandats consecutius com a càrrec públic. Els cupaires defensen, de fet, generar lideratges interns que no estiguin vinculats estrictament a la representació institucional.