Luis de Guindos i Josep Piqué, a Sitges. Foto: Josep Molina.

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, creu que la volatilitat dels mercats i l'increment de la prima de risc es pot mantenir ben bé fins les eleccions de Grècia. Sobre una possible intervenció del Banc Central Europeu en el mercat secundari per relaxar el preu de la prima de risc que aquests dies està en màxims històrics, De Guindos ha dit que estava convençut que el BCE actuarà amb responsabilitat i complint les seves obligacions que passen per mantenir l'estabilitat dels mercats. Tot i això, el ministre ha recordat que el BCE té plena autonomia i que aquesta decisió recau en el seu àmbit. El ministre preveu que els ''pròxims dies'' es prendran mesures perquè el moment és ''molt difícil''.

En una conferencia al Cercle d'Economia, davant els consellers Andreu Mas-Colell i Francesc Xavier Mena, el ministre De Guindos ha fet referència al mes de juny com un mes crucial per poder escampar els dubtes i la volatilitat dels mercats i retornar a una certa estabilitat.

El ministre ha fixat les claus d'aquest mes de juny en la resolució de les eleccions de Grècia el 17 de juny, en la presentació d'un informe diagnòstic l'11 de juny del FMI sobre la banca espanyol i el lliurament els següents dies de l'auditoria del FMI de les auditories encarregades per el Banc d'Espanya sobre la situació del sistema financer espanyol.

La resolució de tots aquests dubtes seran claus per poder trencar la volatilitat del mercats i l'augment de la prima de risc. Preguntat sobre si preveu que el Banc Central Europeu (BCE) podria intervenir en el mercat secundari comprant deute espanyola per relaxar el preu, el ministre ha recordat l'autonomia del BCE i ha afegit que estava convençut que actuarà amb responsabilitat i amb l'objectiu d'aconseguir la estabilitat monetària.

En relació amb el paper d'Alemanya i si en el transcurs dels seu viatge a Berlín ha aconseguit garanties del govern alemany per estabilitzar el preu de la prima de risc espanyola, el ministre ha dit que Alemanya és ''plenament conscient'' de la situació.

Dit això, De Guindos ha recordat que Alemanya ha de ser conscient que l'any 2003 va trencar el compliment del Pacte d'Estabilitat i que aquesta ruptura va fer un mal enorme a la credibilitat del projecte de la Unió Monetària.

En aquell moment, Alemanya va ser ajudada i això va suposar alimentar ''la nostra bombolla'' que s'ha arrossegat fins ara. De Guindos ha afegit que en aquests moments és Alemanya qui ha d'assumir el seu paper i ajudar perquè sinó el projecte d'unió monetària no seria una realitat. El ministre creu que els ''pròxims dies'' es prendran mesures perquè s'està en un moment d'extrema dificultat.

El futur d'Europa en mans d'Espanya i d'Itàlia

El titular de la cartera d'Economia ha afirmat en la seva conferència que les incerteses dels mercats financers i la volatilitat de la prima de risc, que està afectant d'una manera molt directe a les economies espanyoles i italianes, fa que les pròximes setmanes el futur de la zona euro estigui en mans de la resolució dels problemes de finançament d'Espanya i d'Itàlia.

Pel ministre, el govern espanyol no pot abandonar el seu full de ruta que ha de passar per assentar les bases de l'estabilitat fiscal i compliments dels objectius del dèficit, que permetran que el finançament estigui a un nivells adequats i no els preus actuals.

De Guindos ha reconegut que aquesta és ''la prioritat'' en aquests moments i, d'aquesta manera evitar els alts costos que suposa per l'Estat, per les autonomies i els ens locals el seu finançament. Tot i això, De Guindos no ha fet referència en cap moment a una solució per l'emissió dels hispabons i ha tornat a reiterar que no veu a curt termini la possibilitat d'emissions d'eurobons.

En relació amb la fugida de capitals que s'ha anunciat aquest dijous per part del Banc d'Espanya, el ministre ha dit que no es tractava d'una fugida de capitals sinó el resultat de les dificultats de finançament del deute vençut per part. La part de retirada de capitals només és de poc més de mil milions dels 66.000 milions que assenyala l'estadística del Banc d'Espanya que han fugit durant aquest mes de març, i que és la xifra més alta que fins ara s'ha registrat en les sèries històriques que recull el regulador des del 1990.